MADRID, 3 nov. (EUROPA PRESS) -
El president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, ha revalidat Cristóbal Montoro com a ministre d'Hisenda i ha premiat el seu control del dèficit públic, que ha baixat des del 9% el 2011, quan el PP va arribar al Govern, fins a reduir-lo a la meitat aquest any. Tot i això, s'ha quedat sense les competències d'Administracions Públiques.
Així, el nou ministre 'tripitirà' en el càrrec, ja que Montoro ja va encapçalar el Ministeri d'Hisenda a la segona legislatura de José María Aznar (2000-2004) i va tornar a dirigir aquest Ministeri entre els anys 2011 i 2016, durant la primera legislatura de Mariano Rajoy.
Tot i això, en aquest cas perdrà la cartera d'Administracions Públiques, que s'ha integrat en Vicepresidència, Ministeri de la Presidència i per a les Administracions Territorials, encapçalat per Soraya Sáenz de Santamaría, i que serà l'encarregada de dur a terme la negociació del nou model de finançament autonòmic amb els governs regionals, als quals es va enfrontar Montoro durant la passada legislatura pel control del dèficit públic.
A més de reduir a la meitat els números vermells de l'Estat, Montoro també va haver d'aprovar al començament del seu mandat una de les majors pujades d'impostos aplicades per un Govern central durant l'etapa democràtica per eixugar les xifres del dèficit. Així, el ministre va haver de defensar els increments tant a l'IRPF com l'Impost sobre Societats i acabar claudicant davant de la pujada de l'IVA, increment al qual es va oposar en un primer moment contra el criteri d'altres membres de l'Executiu.
Precisament aquestes pujades d'impostos, que van suposar uns ingressos extres d'uns 20.000 milions d'euros, li van suposar la crítica de destacats dirigents del PP com l'expresident del Govern espanyol José María Aznar o l'expresidenta de la Comunitat de Madrid Esperanza Aguirre, que demanaven públicament que el Govern central havia d'abaixar els impostos i reduir més la despesa pública.
El ministre sempre ha sostingut que aquests augments s'havien fet en contra de l''AND' del PP i va prometre abaixar-los tant com l'economia ho permetés, com així va passar el 2015 i el 2016, quan van entrar en vigor les rebaixes de l'IRPF i de l'Impost de Societats, tot i que aquesta última va haver de ser esmenada fa uns mesos pel mateix Govern davant de la caiguda dels ingressos.
En matèria d'administracions públiques, Montoro va treure endavant dos instruments financers molt importants per a les comunitats autònomes, com són el Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA), que ha permès als governs regionals finançar-se a tipus més baixos que els del mercat, i el Pla de Pagament a Proveïdors per saldar els deutes pendents amb les pimes i autònoms que treballen per als Executius autonòmics.
En aquesta nova legislatura, el ministre haurà de seguir fent front al control del dèficit, que ha de seguir reduint-se fins a situar-se el 2018 per sota del 3%, i el que no sembla tan clar és quina serà la política fiscal que haurà de liderar, ja que, tot i que el PP va guanyar les eleccions prometent noves rebaixes d'impostos, la situació actual de les finances públiques i la falta de majoria suficient al Congrés, potser obliguin el Govern espanyol a replantejar-se les esmentades rebaixes.
FUNCIONARIS: SALARIS I PLANTILLA
En matèria de Funció Pública, el ministre haurà de treballar per acordar la pujada salarial dels treballadors públics per al 2017 pendent de concretar encara, a causa de a la situació d'interinitat del Govern espanyol.
A finals de setembre el Congrés va aprovar una proposició no de llei en la qual s'instava l'executiu a aprovar un decret llei que permeti revisar les pensions i les retribucions dels treballadors públics, en el cas que es produís una pròrroga pressupostària.
Tot i la formació de Govern, l'executiu de Mariano Rajoy haurà de prorrogar els Pressupostos del 2016 i, com que ja compta amb plena capacitat pressupostària, previsiblement donarà llum verda a un decret llei per actualitzar les pensions i el salari dels funcionaris per al 2017, ja que la tramitació del nou Pressupost del 2017, que inclourà l'ajust per complir l'objectiu de dèficit, no conclourà fins al mes de febrer.
En aquest context, CSIF considera que el decret també hauria d'incloure l'oferta de treball públic per a l'any que ve. Segons xifres del sindicat, les plantilles de l'Administració arrosseguen des del 2010 un dèficit de més de 150.000 llocs de treball, 23.500 d'ells en aquest mateix any.
El sindicat espera que Hisenda convoqui aviat la Taula de la Funció Pública per iniciar la negociació sobre la pujada salarial dels funcionaris per al 2017, que en principi el Govern espanyol preveu que sigui de l'1%, el mateix increment que l'aprovat per a aquest any, quan han pujat per primera vegada des del 2010.
BIOGRAFIA.
Nascut a Jaén el 28 de juliol de 1950, és doctor en Ciències Econòmiques i Empresarials i catedràtic d'Economia Aplicada, en les branques d'Hisenda Pública i Dret Fiscal, per la Universitat de Cantàbria.
Diputat nacional per Madrid, Jaén i Sevilla del grup popular des de la V legislatura, Montoro va ocupar el càrrec de secretari d'Estat d'Economia durant el primer govern de José María Aznar, des de maig de 1996 a abril de 2000, quan va accedir al Ministeri d'Hisenda en qualitat de titular de la cartera.
Després de la derrota electoral del PP el 2004, va ser elegit europarlamentari (2004-2008). El 2006 va crear el despatx d'advocats Montoro i Associats Assessors, empresa que va abandonar l'abril del 2008 després de vendre la seva participació i cessar en les seves responsabilitats com a president i conseller. Després, va exercir com a portaveu d'Economia del PP a l'oposició fins a la victòria de Mariano Rajoy a les eleccions de desembre del 2011, quan va tornar a confiar-li el maneig de les finances públiques.
Abans del pas a la política, Montoro va assessorar empreses i organitzacions empresarials com la CEOE. De fet ha estat director del Servei d'Estudis de l'Institut d'Estudis Econòmics (IEE), 'think tank' de la patronal, així com membre dels comitès Financer, Fiscal i de Conjuntura Econòmica de la CEOE. També ha estat sotsdirector del Servei d'Estudis del Banc Atlàntic.
Alhora, va exercir com a professor del CEU-Sant Pau, vocal de la Junta de Govern del Col·legi d'Economistes, membre de la Junta Directiva de l'Associació Espanyola d'Executius de Finances i professor adjunt d'Hisenda Pública a la Universitat Autònoma de Madrid.
