BRUSSEL·LES, 23 maig (EUROPA PRESS) -
El president del Govern espanyol en funcions, Mariano Rajoy, va enviar una carta el passat 5 de maig al president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, en què es compromet a "adoptar noves mesures" en el segon trimestre de l'any en cas que calguin per complir amb l'objectiu de reduir el dèficit per sota del 3% el 2017.
"Conscients de la necessitat de sortir del procediment de dèficit excessiu com més aviat, en la segona meitat de l'any, una vegada hi hagi nou govern, estem disposats a adoptar noves mesures, si es requereixen, per complir amb aquest objectiu", afirma la missiva, datada gairebé dues setmanes abans que Brussel·les decidís ajornar fins després de les eleccions generals la seva decisió per iniciar el procés sancionador contra Espanya.
El president del Govern espanyol en funcions destaca en la carta, a la qual ha tingut accés Europa Press i que ha avançat 'El País', que Espanya ha passat de "ser un problema per a l'estabilitat de la Unió Econòmica i Monetària a aportar l'esmentada estabilitat a l'euro, a créixer i a crear feina", i això "gràcies a una intensa agenda de reformes i a l'esforç de la societat espanyola".
"Es donaria la paradoxa que un país que ha fet un gran avanç en múltiples àmbits de la política econòmica amb els resultats que t'he esmentat, pogués ser el primer país a ser sancionat dins del procediment de dèficit excessiu", reivindica Rajoy a Juncker, abans d'afirmar que "no seria un bon precedent que es penalitzés d'igual manera a aquells països que reformen les seves economies que a aquells que no les fan".
Rajoy exposa en el text tres arguments per justificar el desviament en el dèficit pressupostari de 2015, que va ser del 5% del PIB, vuit dècimes per sobre de l'objectiu marcat per Brussel·les. En primer lloc, defensa que l'ajust fiscal "s'ha vist dificultat per un entorn d'inflació molt baix a Espanya", un fet que "ha tingut un impacte negatiu sobre els comptes públics i ha suposat una dificultat afegida per aconseguir una consolidació fiscal més intensa".
En segon lloc, apel·la als efectes sobre l'economia espanyola de l'alentiment del creixement mundial que reflecteixen previsions d'organismes internacionals com l'FMI.
Finalment, recorda que el 2015 "ha estat un any marcat pel calendari electoral, amb eleccions regionals i locals en el mes de maig i generals el desembre". "Els canvis polítics van portar a desviaments pressupostaris en les administracions regionals molt notables", apunta.
