Santamaría reunirà aviat la comissió preparatòria per fixar l'ordre del dia, que inclourà més assumptes que el finançament autonòmic
MADRID, 12 des. (EUROPA PRESS) -
El president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, ha convocat el pròxim 17 de gener al Senat la reunió de la Conferència de Presidents, sisena ocasió que es convoca aquest fòrum i al qual l'Executiu espera que assisteixin tots els presidents autonòmics, inclòs el de la Generalitat, Carles Puigdemont.
En la seva invitació, el cap de l'Executiu advoca perquè la Conferència de Presidents -que no es reuneix des del 2 d'octubre del 2012-- es converteixi en un òrgan al màxim nivell per al disseny de les polítiques públiques, han informat a Europa Press fonts del Palau de la Moncloa.
En espera de tancar l'ordre del dia, es preveu que a sobre de la taula estigui el debat d'un nou sistema de finançament autonòmic, màxima prioritat dels governs regionals, però també els compromisos amb Brussel·les, la recuperació econòmica i la creació de llocs de feina, així com les polítiques per millorar l'Estat del Benestar.
La vicepresidenta del Govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, convocarà aviat la comissió preparatòria per definir l'ordre del dia d'aquesta reunió. De fet, fa uns dies en una xerrada informal amb els periodistes al Congrés --en el marc de la celebració del 38è aniversari de la Constitució--, va dir que vol encaixar aquest mes de desembre aquesta reunió preparatòria en què es decidiran els temes junt amb els consellers autonòmics.
ESPERA QUE ASSISTEIXI PUIGDEMONT
Sáenz de Santamaría va afirmar que el Govern central pretén dotar de "molt contingut" la Conferència de Presidents i que espera que acudeixin tots els presidents autonòmics, inclòs Puigdemont.
Donada la importància de totes aquestes qüestions, la número dos del Govern espanyol --encarregada des de la conformació del nou Govern central d'atendre les més diverses reivindicacions de les comunitats autònomes-- ha mostrat el seu desig que no hi hagi baixes de la cita entre els Governs central i autonòmics de gener, després de la negativa inicial expressada pel president de la Generalitat.
Sáenz de Santamaría opina que la Conferència de Presidents ha de ser un òrgan de trobada entre el Govern espanyol i els autonòmics però ha de "canviar la seva filosofia i la transcendència de les seves decisions".
"La Conferència de Presidents no pot limitar-se a ser una reunió ocasional, amb un magnífic protocol i pocs resultats. Tampoc pot resoldre's i ser una mera juxtaposició dels problemes que afecten a cadascun, sinó dirigir-se a procurar solucions", va dir el passat 1 de desembre en la seva compareixença davant de la Comissió Constitucional del Congrés.
UN COP L'ANY
El socialista José Luis Rodríguez Zapatero va posar en marxa la Conferència de Presidents el 2004, tot i que no va se reconeguda en una llei fins l'any passat, quan la seva existència es va incloure en la de Règim Jurídic del Sector Públic com un dels òrgans de cooperació multilateral.
El seu funcionament es regeix per un reglament intern del 2009, publicat pel llavors Ministeri de Política Territorial que dirigia Manuel Chaves. En ell s'assenyala que la Conferència es reunirà un cop l'any, amb seu al Senat, i que el seu objectiu és debatre "les grans directrius de les polítiques públiques, sectorials i territorials d'àmbit estatal", les actuacions "de caràcter estratègic" i els assumptes rellevants per a l'Estat de les Autonomies.
La Conferència es va convocar el 2004 per primera vegada i un altre cop el 2005, en els dos casos amb el finançament de la sanitat com a assumpte central. El 2007, els debats es van dedicar al finançament de la R+D+I i al repartiment de l'aigua, que generava en aquell moment una gran polèmica entre comunitats.
Dos anys després, es va aprovar un acord de lluita contra la violència de gènere i es va discutir sobre ocupació, agricultura, ramaderia i pesca i un altre cop sobre la política hidràulica. I el 2012, última Conferència celebrada, es va redactar un document general de compromís amb la consolidació fiscal i el compliment de la sendera d'estabilitat fixada per Brussel·les.
