Tots dos parlen d'actualitzar la Constitució i no es creuen les apel·lacions al diàleg de l'executiu del PP
MADRID, 1 des. (EUROPA PRESS) -
El PSOE i EnComúnPodem han aprofitat aquest dijous la presència a la Comissió Constitucional del Congrés de la vicepresidenta del Govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, per demanar-li que la recerca de solucions a la situació creada a Catalunya se centri a l'àmbit parlamentari i que es creuen fòrums al Congrés per propiciar el diàleg sobre el model territorial i la reforma de la Constitució.
Ho han fet en el marc de la primera compareixença de Santamaría al Congrés en aquesta legislatura, en què tota l'oposició ha posat en dubte la veracitat de les seves apel·lacions al diàleg i l'obertura d'una nova etapa en aquesta matèria tenint en compte l'actitud amb la qual ha vingut afrontant fins ara els conflictes territorials.
En concret, el portaveu del PSOE, Gregorio Cámara, ha tornat a plantejar la reforma federal de la Constitució com solució al "desafiament català", davant del que, s'ha lamentat, el Govern espanyol ha decidit "mirar a altre costat" i donar només "respostes legals" augmentant així el "xoc de trens" per la seva "tossuderia recentralitzadora".
FALTA NIVELL POLÍTIC
Després d'atribuir a la vicepresidenta un discurs "sense nivell polític", Cambra ha urgit a "passar a la pràctica" per evitar que els problemes es "enquistin" i a afavorir la creació d'una subcomissió d'estudi que serveixi per començar a parlar i "delimitar els aspectes compartits" per tots els grups sobre la reforma constitucional, abans de començar a treballar sobre ella a la comissió corresponent.
Això sí, Cambra ha subratllat que el consens ha de ser tingut en compte com a mètode de treball però que políticament no ha de ser el punt de partida sinó l'objectiu final i el resultat d'un procés de "diàleg, concessió i renúncies fructíferes".
Per al PSOE, "revitalitzar" i "modernitzar" la Carta Magna és el "més lleial" que es pot fer amb ella i ha d'implicar l'"actualització del model territorial", combinant "unitat i autonomia en igualtat, amb respecte, i ple reconeixement de la diversitat".
AFRONTAR LA REALITAT
Per la seva banda, el portaveu d'EnComúPodem, Xavier Domènech, ha posat èmfasi que Espanya viu el seu "pitjor crisi territorial de l'Estat des de la Transició" i que això no se soluciona "apel·lant al diàleg", sinó afrontant la realitat de la "plurinacionalitat".
"Si volen diàleg de veritat afrontin-lo, acceptin que hi ha una crisi i permetin que hi hagi una comissió en la Cambra per abordar-la des de la diferents perspectives i des del diàleg", ha reclamat Domènech, qui ha recriminat els qui elogien el procés que va desembocar en la Constitució del 78 que ara "demonitzin" els qui demanen un nou procés constitueixen per segellar un Estat plurinacional i blindar els drets socials.
Després de proclamar que "l'Estat autonòmic està esgotat", Domènech ha avisat Santamaría que "quan no s'afronta el futur i la realitat que canvia sota els teus peus et condemnes a viure en el passat" i ha criticat que el Govern central hagi optat per escoltar-se només a si mateix.
INTEGRISME NACIONALISTA
La portaveu d'ERC, Ester Capella, ha deixat clar que el seu partit i el Govern català no se'n van a moure de la tesi de "referèndum o referèndum" perquè tenen l'"obligació" de complir el mandat dels catalans. "Facin vostès el que hagin de fer, però els catalans i catalanes també ho farem", ha remarcat.
I ho ha fet després de recriminar a Santamaría l'"integrisme nacionalista" del Govern i la seva "persecució judicial" perquè els independentistes siguin "espanyols per la força". "El seu nacionalisme entén que Espanya ha de ser el que és avui pels segles dels segles ho vulguin o no els pobles que la componen", s'ha lamentat la portaveu d'ERC qui ha definit la posició de l'executiu com a "determinisme històric legal".
El portaveu del PDECAT al Congrés, Francesc Homs, ha negat credibilitat a la disposició al diàleg de la vicepresidenta, a la qual ha exigit, "per començar un diàleg constructiu, serè i de veritat", el compliment de la Llei d'Estabilitat Pressupostària segons la qual les comunitats autònomes haurien de disposar del doble de marge per endeutar-se.
En aquest punt, s'ha queixat que el Govern central "reparteix i es queda la major part" i deixen a les comunitats "als peus dels cavalls". "Ni Estat descentralitzat, ni punyetes", ha protestat.
