La causa acaba amb penes mínimes al no denunciar-se la majoria de robatoris de dades mèdiques
BARCELONA, 2 oct. (EUROPA PRESS) -
El primer judici derivat de la macrooperació contra el tràfic de dades, coneguda com a Pitiüsa, s'ha saldat amb una condemna de quatre anys de presó per a un detectiu privat barceloní, Francisco Javier V., per revelació de secrets de dades sanitàries en qualitat d'inductor.
Segons la sentència de la Secció Setena de l'Audiència de Barcelona a la qual ha tingut accés Europa Press, l'acusat va escriure un correu l'11 d'abril de 2012 al també detectiu Jordi A. per demanar-li informació sanitària d'un pacient, sabent que aquest anava a accedir de manera no autoritzada a aquestes dades sanitaris.
Tot i que Jordi A. era el principal acusat de la trama, i s'enfrontava a 108 anys de presó, l'Audiència va decidir ja en el judici, celebrat el maig, arxivar la causa contra ell pels seus greus problemes de salut; segons l'acusació de la Fiscalia, aquest accedia a historials mèdics de pacients del sistema públic després de l'encàrrec d'altres detectius dels qui cobrava.
En aquest cas, Jordi A. va remetre a Francisco Javier V. la informació sol·licitada per correu electrònic l'endemà i, tot i que no se sap el final que Francisco Javier V. va donar a aquests actes, se sap que va pactar pagar-li 400 euros, en dues parts: la primera al començament i la segona una vegada proporcionades aquestes dades.
Quan la Policia es va posar en contacte amb la víctima durant la investigació del cas va confirmar que la informació s'havia adquirit sense el seu consentiment i que se sentia perjudicat per la utilització de les seves dades sanitaris.
Francisco Javier V. entre juliol de 2011 i abril de 2012 també va obtenir --a través del mateix detectiu, mateix procediment i el pagament de quantitats similars-- informació mèdica de nou persones més, que no han estat localitzades i que no van formular denuncia.
Precisament, per no haver denuncia prèvia, el tribunal ha decidit absoldre a Francisco Javier V. d'aquests nou casos i condemnar-lo únicament pel primer, malgrat que s'enfrontava als 40 anys de presó que demanava la Fiscalia.
Ha passat el mateix amb un altre dels investigats, José C., que es va asseure en el banc dels acusats per quatre delictes de revelació de secrets; el tribunal l'ha absolt de tots els càrrecs per no haver denúncies prèvies quan, en el seu cas, s'enfrontava a 16 anys de presó.
José C. va encarregar a Jordi A. trucar a metges de El Rosario (Tenerife) i de Sagunto (València) fent-se passar per un metge dels serveis de valoració d'incapacitats i contactar amb dos doctors per sol·licitar-los informació de dos pacients; a més, per correu electrònic va aconseguir informació de dues persones més.
Cap d'aquestes quatre persones sobre les quals va demanar informació han pogut ser identificades, no han formulat denuncia i tampoc consta que hagin tingut coneixement d'aquests fets.
DEFENSA DELS ACUSATS
Els dos acusats van defensar en el judici, en el que només van contestar als seus advocats, que es limitaven a demanar al detectiu de Vic que verifiqués determinada informació --la majoria per investigacions que l'encarregaven a ells asseguradores sobre possibles fraus de clients-- però que desconeixien completament com Jordi A. aconseguia aquestes dades.
La tesi del fiscal era la contrària: "Si acudien a ell era perquè coneixien de la seva eficàcia delictiva. S'acudeix a aquest detectiu perquè entre els seus col·legues de professió se sap que aconsegueix dades mèdiques", ha defensat el fiscal al terme del judici.
Ja abans del judici, el tribunal a instàncies del fiscal va decidir arxivar la causa contra un altre detectiu que, en principi, s'enfrontava a quatre anys de presó també com a supòsit inductor.
