Ciutadans 'perd' més de mig milió d'euros per l'aplicació de la Llei Electoral i no cobreix tot el cost de la campanya
MADRID, 27 juny (EUROPA PRESS) -
El PP rebrà 12 milions d'euros en subvencions públiques pels resultats obtinguts en les eleccions generals d'aquest diumenge, una quantitat que supera àmpliament el que va assegurar haver gastat en la seva campanya electoral (8,4 milions).
Segons la normativa en vigor, l'Estat central subvenciona amb 21.167,64 euros cada escó del Congrés i del Senat, amb 81 cèntims d'euro cada vot obtingut a la Cambra Baixa per les candidatures que obtenen escó i amb 32 cèntims el mateix concepte a la Cambra Alta.
En total, això suposa una partida de gairebé 30 milions d'euros, entre els 25,24 milions d'euros pels resultats a la Cambra Baixa i els 4,38 milions pels escons de la Cambra Alta que es repartiran les diferents formacions que han obtingut representació parlamentària (sense comptar la compensació per vot als senadors).
A més, per sufragar les despeses per l'enviament directe i personal de sobres i paperetes o propaganda electoral, l'Estat central abona 18 cèntims més per cada elector en cada circumscripció en les quals es presentés llista a les dues cambres, sempre que s'aconsegueixi grup parlamentari propi. Es tracta d'una subvenció finalista que s'abona a qui realment hagi realitzat el 'mailing', per la qual cosa no està inclòs en el càlcul de subvencions.
EL PP S'ENDÚ MÉS D'UN TERÇ
Amb aquestes xifres, i segons els càlculs efectuats per Europa Press, el PP obtindrà més de 12 milions d'euros entre les dues cambres. Els 137 escons i 7,84 milions de vots útils aconseguits al Congrés li reportaran 9,25 milions d'euros, tot i que d'aquí cal restar el que rebran els seus socis electorals de Navarra, Aragó i Astúries.
En concret, UPN percebrà la meitat d'allò aconseguit a Navarra (64.273 euros), tot i que tindrà els dos diputats d'aquesta província; Fòrum Astúries (FAC) va pactar les mateixes condicions per al Principat, cosa que li reportarà 115.915 euros a més de disposar d'un dels tres diputats conservadors asturians; i el PAR aconseguirà 82.729 euros per la seva associació a Aragó amb els populars, malgrat no haver aconseguit col·locar cap representant en la Carrera de San Jerónimo.
Pel Senat, i comptant únicament els 130 escons obtinguts per les candidatures conservadores, els populars rebran 2,64 milions d'euros, als quals cal sumar els 31.751 euros que percebran, respectivament, tant UPN com FAC i els 47.627 euros que ingressarà el PAR.
Les subvencions totals dels populars superaran, per tant, els 12 milions d'euros, més d'un terç del total dels diners públics destinats a aquest final i molt per sobre dels 8,4 milions d'euros que el PP assegura haver pressupostat per a tota la campanya electoral.
ELS SOCIALISTES NO COBRIRAN LA SEVA FACTURA
Els socialistes, en canvi, no cobriran la factura de la seva campanya electoral, pressupostada en uns 6,3 milions d'euros, ja que aconseguiran ingressar entorn de 5,8 milions d'euros després d'haver obtingut els pitjors resultats d'unes eleccions generals en democràcia.
Al Congrés, els 85 escons i 5,39 milions de vots útils obtinguts portaran el PSOE a ingressar 5,5 milions d'euros, als quals se sumen els 600.180 euros corresponents que s'endurà el PSC i els 76.200 euros de Nova Canàries (NC) a Las Palmas.
Els nacionalistes canaris sumaran, a més, 10.583 euros més de subvenció pel senador que han aconseguit, i que deixa la quantitat que el PSOE percebrà per la candidatura de la Cambra Alta en 899.624 euros gràcies als seus 42 senadors, sempre sense comptar l'aportació per vots.
GAIREBÉ SIS MILIONS A REPARTIR ENTRE DEU PARTITS
Pel que fa a les candidatures d'Units Podem i les seves confluències, rebran uns 6 milions d'euros gràcies als 5,36 milions pels seus 71 diputats i als 339.000 euros pels 16 senadors, més les subvencions per vots a la Cambra Alta.
En concret, la llista Podem-IU-Equo, encapçalada per Pablo Iglesias i amb 45 diputats i vuit senadors, aporta més de 3,5 milions d'euros, als quals se sumen el milió d'euros llarg que aconsegueix la llista catalana En Comú Podem (12 diputats i quatre senadors).
La candidatura 'a la valenciana' de Podem, Compromís i IU (nou diputats i tres senadors) reportarà 785.300 euros mentre que la llista gallega d'En Marea (Podem-Anova-EU), amb cinc diputats i un senador, suposarà uns ingressos de 382.500 euros.
Tot i això, el repartiment d'aquestes xifres entre els diferents socis es realitzarà en diferents percentatges en virtut dels acords preelectorals signats. Així, Podem ingressarà uns 3,5 milions d'euros, una quantitat molt superior als 2,2 milions d'euros que es va fixar com a límit de despesa per a la campanya.
Per la seva banda, les diferents federacions d'IU --que s'han presentat tant a la llista estatal com en la catalana amb membres d'EUiA, en la gallega amb EU i en la valenciana amb EUPV-- recuperaran una mica més de 1,2 milions d'euros. Iniciativa (ICV) ingressarà uns 300.000 euros, quantitat semblant a la que aconseguirà Barcelona En Comú, el partit d'Ada Colau i del cap de llista (Xavier Domènech).
El Bloc Nacionalista Valencià, principal integrant de Compromís, s'endurà una quarta part de les subvencions de la candidatura valenciana, que equivalen a més de 204.000 euros; mentre que el seu altre component, Iniciativa (IPV), recuperarà uns 118.000 euros. Equo, per la seva part, aconseguirà 24.000 euros aproximadament.
Pel que fa a Anova, la formació nacionalista integrada en la candidatura gallega d'En Marea, obtindrà 128.000 euros aproximadament, ja que en aquesta llista les subvencions es repartiran a raó d'un terç per cada formació. Finalment, MÈS i Democràcia Participativa obtindran, respectivament, 32.000 euros i 4.000 euros pels acords subscrits amb Units Podem a Balears i Osca.
LA LLEI ELECTORAL LI COSTA DINERS A CIUTADANS
En canvi, la situació de Ciutadans és completament diferent, ja que com que ha perdut escons al Congrés i no ha aconseguit representació al Senat no podrà cobrir els 3 milions d'euros de despeses electorals que va pressupostar fa unes quantes setmanes, i es queda gairebé mig milió d'euros per sota quan rebi 2,65 milions d'euros.
I és que els seus 32 diputats li reportaran 677.365 euros mentre que els 2,43 milions de vots útils obtinguts suposaran 1,97 milions d'euros més. Això sí, conforme a la Llei Electoral no ingressarà ni un cèntim dels 562.520 euros que li correspondria pels altres 694.470 vots que no s'han transformat en escons.
Pel que fa als partits sobiranistes, Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) ingressarà entorn d'un milió d'euros gràcies als nou diputats i deu senadors que ha aconseguit; Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) rebrà més de 602.000 euros en virtut dels vuit diputats i dos senadors; i el Partit Nacionalista Basc (PNB) cobrarà al voltant de mig milió d'euros pels cinc diputats i cinc senadors.
Pel que fa a Coalició Canària, que ha obtingut un representant en cada cambra, ingressarà uns 100.000 euros; mentre que EH Bildu, que només ha obtingut representació al Congrés amb dos diputats, aconseguirà 153.258 euros en subvencions públiques.
