Tenir grup assegura veu en tots els debats, un ingrés fix de 28.597 euros al mes i un variable segons el nombre de diputats
MADRID, 17 jul. (EUROPA PRESS) -
El PP i el PSOE són partidaris que Convergència (CDC) compti amb grup propi al Congrés malgrat no complir amb els requisits que estableix el Reglament de la Cambra per organitzar-se de manera autònoma, però es mostren contraris a facilitar-lo a les confluències territorials de Podem.
El Reglament del Congrés, en el seu article 23, preveu dues vies per poder crear un grup parlamentari. La més directa és obtenir un mínim de 15 escons a les eleccions generals, però els qui no arribin a aquest llindar tenen una fórmula: haver aconseguit un mínim de cinc diputats i, a més, aglutinar el 5% dels vots a nivell nacional o bé un 15% en aquelles circumscripcions en les quals es van presentar.
A les eleccions del passat 26 de juny, els independentistes catalans van sumar vuit escons però no van aconseguir el 15% dels vots en les quatre províncies catalanes. Ni tan sols van aconseguir aquest percentatge en el conjunt de Catalunya, un dels arguments que van esgrimir PP i PSOE a la Mesa del Congrés per permetre'ls formar grup.
Amb aquest escenari, Convergència es veia abocada, per primera vegada en la història recent democràtica, a no tenir veu pròpia a Madrid, i, per tant, a haver d'integrar-se en el Grup Mixt, deixant de percebre els prop de 42.000 euros mensuals que rebran si aconsegueixen mantenir-se com a grup.
Davant d'aquest panorama, des de CDC van començar a temptejar els dos grups majoritaris per explorar les possibilitats de tenir grup propi mostrant-se des del principi confiats que així seria.
REQUISITS PER TENIR GRUP
Per poder complir el que marca el Reglament del Congrés, CDC havia de recórrer al préstec de diputats bé per arribar als 15 necessaris o bé per arribar al percentatge que es requereix als que han sumat entre cinc i 14 escons.
En qualsevol cas, tant el PP com el PSOE es mostren disposats que els seus representants a la Mesa de la Cambra Baixa facin una interpretació laxa del Reglament incidint que CDC va obtenir vuit diputats i restant importància a les dècimes que li fan falta per arribar al 15% en les circumscripcions de Barcelona i Tarragona, segons han confirmat a Europa Press fonts parlamentàries.
Però, a més, recolzant-se en què, segons la jurisprudència del Tribunal Constitucional, és l'òrgan rector del Congrés dels Diputats el que ha d'interpretar el Reglament en l'organització de la Cambra Baixa.
Al senat, CDC també veu disposició de tots els partits de la Cambra per facilitar que la seva formació aconsegueixi constituir-se com a grup parlamentari i, de fet, el PP li ha traslladat que veuria "molt estrany" que acabessin en el Mixt, segons ha avançat a Europa Press el seu portaveu a la Cambra Alta, Josep Lluís Cleries.
Convergència necessita la col·laboració d'altres partits per sumar sis senadors als quatre que té. El Reglament del Senat exigeix arribar a deu per inscriure un grup, però permet que aquests senadors prestats puguin després tornar a la seva formació d'origen. Aquesta anada i tornada de parlamentaris hauria de repetir-se al començament i al final de cada període de sessions.
SERIA "INCOMPRENSIBLE", DIU ENCOMÚPODEM
Menys sort sembla que tindrà la pretensió de les confluències gallega, catalana i valenciana amb les quals Units Podem va concórrer a les eleccions de tenir tres grups parlamentaris diferenciats del de Pablo Iglesias, perquè un altre cop el PP i el PSOE s'oposaran a què comptin amb quatre veus diferenciades al Congrés.
Després dels comicis del 20 de desembre, EnComúPodem i En Marea van tractar de constituir-se com a tals, però davant del rebuig que aquesta demanda va suscitar en els representants de PP, PSOE i Ciutadans a la Mesa de la Cambra ni tan sols van arribar a registrar-lo formalment.
Segons al·legaven tant els partits majoritaris com els d'Albert Rivera, atenent al que fixa el Reglament del Congrés, no podien formar quatre grups parlamentaris formacions que no han competit entre elles en els comicis, com era el cas.
Sí va registrar un grup propi la confluència valenciana de Compromís Podem, però de manera simbòlica perquè ja sabien que la seva demanda no tindria èxit, com així va ser. En el seu cas, els quatre diputats de Compromís es van integrar en el Grup Mixt. La seva idea per a aquesta legislatura és la mateixa en cas d'obtenir la mateixa resposta de l'òrgan de govern del Congrés.
Des d'EnComúPodem el seu portaveu, Xavier Domènech, ha apuntat aquesta setmana que seria "incomprensible" que CDC finalment comptés amb grup propi sense complir els requisits i ells, que, segons defensen, sí els compleixen, no.
De fet, tenint en compte els fets del gener, EnComúPodem es va presentar com a partit polític amb una coalició instrumental amb Barcelona En Comú, ICV, EUiA i Podem, una fórmula jurídica amb la qual buscaven blindar el grup al Congrés. La coalició d'Units Podem, conformada per IU i Podem, ja va especificar a la Junta Electoral Central el seu compromís de no presentar-se a Catalunya.
Tot i això, tot apunta que aquesta estratègia tampoc li servirà.
L'episodi dels grups parlamentaris haurà de quedar resolt en els cinc dies posteriors a la constitució del nou Congrés, és a dir, abans del 26 de juliol, tot i que la Mesa de la Cambra podria decidir ampliar aquest termini.
AVANTATGES DE TENIR GRUP PARLAMENTARI
Tenir grup propi suposa grans avantatges polítics, econòmics i de mitjans. Qui el constitueix té garantida la seva representació en totes les comissions parlamentàries, a la Diputació Permanent i veu pròpia a la Junta de Portaveus i capacitat per intervenir en tots els debats en igualtat de condicions; mentre que dins del Grup Mixt cal repartir-se temps d'intervenció i seients en les comissions.
En les sessions de control, tenir grup propi possibilita entrar en les quotes de preguntes i interpel·lacions al Govern, així com avantatges a l'hora d'incloure les seves proposicions no de llei en els plens, però en el Grup Mixt tot aquest 'tros de pastís' ha de distribuir-se a parts iguals.
En el pla econòmic, per exemple, durant l'anterior legislatura les forces polítiques que es van constituir en grup van rebre al Congrés una subvenció fixa de 28.597,08 euros mensuals i una altra variable, en funció del nombre de diputats componien el grup, que ascendia a uns 1.645,49 euros mensuals per escó. El sistema al senat és idèntic, tot i que varien les quantitats.
A més, només havent aconseguit grup parlamentari propi es pot accedir al cobrament de les subvencions per enviament gratuït de propaganda electoral durant la campanya. I els avantatges es prolonguen per a les següents eleccions, perquè els que ara l'aconsegueixin tindran opció a presència en els futurs debats electorals i plans de cobertura informativa dels mitjans públics.
