Actualitzat 31/03/2017 03:51

PP, PSOE i C's donaran aquest dimarts via lliure al Suprem per investigar Homs pel 9N

MADRID, 21 nov. (EUROPA PRESS) -

El Ple del Congrés té previst aquest dimarts, amb els vots del PP, el PSOE, Ciutadans, Unió del Poble Navarrès i Fòrum Astúries, el suplicatori sol·licitat pel Tribunal Suprem per poder investigar el portaveu de l'antiga Convergència (CDC), Francesc Homs, per l'organització de la consulta sobiranista del 9 de novembre del 2014, quan era conseller de la Presidència de la Generalitat.

Fa dues setmanes la Comissió de l'Estatut del Diputat va aprovar el dictamen favorable a la concessió del suplicatori amb els vots a favor dels dos partits majoritaris, la formació taronja i Unió del Poble Navarrès, mentre que d'Units Podem, Esquerra (ERC) i el PNB van votar en contra.

Després de la discussió en el si de la Comissió de l'Estatut, que sempre es reuneix a porta tancada, l'assumpte es debatrà ja en obert aquest dimarts al Ple, on podria prendre la paraula el mateix Homs per defensar, com ja va fer davant de la comissió el passat 3 de novembre, que el procediment que se li vol obrir és de caràcter polític.

En la votació sobre el suplicatori que tindrà lloc després del debat --aquest sí amb caràcter reservat ja que només se sabrà el total de vots a favor, en contra o d'abstenció, però no qui vota què-- es repetiran els vots de la comissió, però se sumaran els dels partits que no formen part d'aquest òrgan.

UN JUDICI POLÍTIC

De moment, l'antiga Convergència (ara Partit Demòcrata Europeu Català) i EH Bildu ja han avançat que votaran en contra. De fet, aquestes formacions han registrat un vot particular contra el suplicatori juntament amb Units Podem, ERC i el PNB, amb qui comparteixen que el que es vol obrir a Homs és un "judici polític" pel simple fet de treure les urnes al carrer perquè els catalans votessin.

En qualsevol cas, l'aprovació final del suplicatori no està en qüestió ja que el PP, el PSOE i Ciutadans sumen 250 vots i a més rebran suports de formacions minoritàries com UPN i Fòrum Astúries.

Una vegada que el Ple avali que es desposseeixi del fur parlamentari Homs, la presidenta del Congrés, Ana Pastor, tindrà un termini de vuit dies per comunicar aquesta decisió al president del Suprem i del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Carlos Lesmes.

A partir d'aquí, el Suprem podrà investigar el diputat independentista que, segons l'instructor del Suprem, Andrés Palomo, podria haver incorregut en delictes de desobediència i de prevaricació amb l'organització de la consulta sobiranista i pels quals podria ser condemnat a penes d'inhabilitació per a feina o càrrec públic.

El mateix Homs ha assegurat aquest dilluns que ja té previst què farà en el cas que Suprem l'inhabiliti, tot i que no ha donat detalls. Sí ha explicat que no anirà al Congrés a muntar "el numeret" perquè, a diferència del que passa al Parlament, el seu partit només té vuit diputats a la Carrera de San Jerónimo.

UNA TRENTENA DE SUPLICATORIS

Fins ara el Congrés ha aprovat 30 suplicatoris i n'ha rebutjat 14 (dos d'ells sobre el mateix diputat). L'última negativa del Congrés data del 1988 i es refereix a un contenciós per dret a l'honor que tenia com a protagonista l'exministre socialista José Barrionuevo i el germà d'un etarra (l'ara penedit Soares Gamboa) per incloure les seves fotos en cartells d'Interior.

Els tres últims suplicatoris que van sortir endavant van permetre jutjar tres diputats del PP --Vicente Ferrer, Arsenio Pacheco i Nacho Uriarte-- que havien donat positiu al volant i l'anterior va ser el que va donar via lliure a investigar el també popular Jesús Merino pel cas Gürtel. El de l'exconseller socialista José Antonio Viera, investigat pels ERO, no va arribar a completar la tramitació per dimissió de l'afectat.

A més, entre els concedits destaquen els de l'exministre socialista José Barrionuevo pel cas GAL o els dels diputats d'Herri Batasuna Jon Idígoras, Francisco Letamendia i Antxon Ibarguren pels incidents produïts el 1981 a la Casa de Juntes de Guernica, on diversos membres d'aquesta coalició van protagonitzar protestes en un acte que presidien els Reis.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés