La seva idea del Senat passa per una reducció "substancial" de parlamentaris i amb funcions limitades a temes territorials
MADRID, 28 ago. (EUROPA PRESS) -
El PP i C's, en el seu pacte d'investidura, obren la porta a la reforma de la Constitució de 1978, però també deixen clar que no acceptaran que es posi en qüestió el principi de la sobirania nacional, fet que exclou referèndums d'autodeterminació.
En concret, els dos partits "es comprometen a estudiar l'actualització del text constitucional per a la millora de la Norma Fonamental que ha deparat que la societat espanyola hagi gaudit del més prolongat període de prosperitat de la seva història", i per a això es prendrà com a referència l'informe del 2006 que el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero va encarregar al Consell d'Estat i en què, entre d'altres coses, s'advocava per definir les competències autonòmiques posant sostre a les transferències.
ESTUDI PREVI DE JURISTES
Mariano Rajoy i Albert Rivera no arriben a crear una ponència per a la reforma de la Constitució, sinó que el seu compromís es queda en una fase prèvia de constituir una taula de treball de juristes i experts proposats per partits per estudiar-la.
"S'obre la reforma, però de manera sensata", ha resumit el líder de C's.
Tot i això, les dues parts deixen clara la seva defensa de la unitat d'Espanya i de fet s'assumeix la idea de C's d'impulsar un Pacte per la Unitat d'Espanya i la defensa de la Constitució, en què estiguin presents totes les forces constitucionalistes.
"Els signants mantindran un compromís ferm en defensa de la sobirania nacional i contra tot intent de convocar un referèndum de secessió de qualsevol part del territori nacional", subratlla el pacte.
Pel que fa al Senat, treballaran per una reducció substancial del nombre de parlamentaris i per transformar-lo en "estricta cambra territorial amb funcions vinculades amb l'articulació i cohesió de l'estructura territorial de l'Estat".
Entre les seves funcions figuraran la determinació del sistema de finançament autonòmic, els plans estatals d'infraestructures de transport o la determinació de nivells comuns en els grans serveis públics.
I dins de la reforma electoral que ja van acordar obrir en el marc del seu pacte per la regeneració, PP i C's plantegen tractar assumptes com la millora de la proporcionalitat, l'elecció directa dels alcaldes, el desbloqueig de les llistes electorals, la implantació de sistemes electrònics en la votació, la millora dels procediments de vot dels electors de l'exterior, la reducció de la durada de les campanyes i els límits de les despeses electorals.
NOU MODEL DE FINANÇAMENT AUTONÒMIC
Alhora, PP i C's es comprometen a crear, en el termini d'un mes des de la formació del govern, un grup de treball que actuarà de manera paral·lela i coordinada amb l'existent en el Consell de Política Fiscal i Financera per oferir propostes sobre un nou model de finançament territorial.
L'objectiu és una reforma de la Llei Orgànica de Finançament de les Comunitats Autònomes (Lofca) per "corregir les insuficiències del sistema i garantir els principis d'autonomia, coordinació, solidaritat i igualtat, recollits en la Constitució i definits pel Tribunal Constitucional".
Això sí, "el nou sistema de finançament autonòmic establirà una cartera de serveis comuns per a tots els espanyols garantits per l'Estat, que podran ser ampliats per les Comunitats Autònomes, seguint el principi de coresponsabilitat fiscal".
Es defensarà i potenciarà el Règim Econòmic i Fiscal de les Canàries (REF), dret ja reconegut per la Constitució i pel Tractat de la Unió Europea, de tal forma que s'igualin les condicions de partida amb les de la resta de ciutadans del territori nacional.
Alhora, es reclama una nou finançament local, de manera paral·lela a la reforma del finançament autonòmic, avançant en la delimitació de les competències que han de correspondre a les Corporacions Locals i la garantia d'un finançament suficient i estable per donar els serveis que els ciutadans demanden.
Per a això, es fomentarà, a més, l'agrupació voluntària de serveis prestats per diferents municipis.
EL PP PROTEGEIX LES DIPUTACIONS
El PP s'ha negat a la pretensió de C's de suprimir les diputacions, però els dos partits es comprometen a aprofundir en la racionalització de les Administracions públiques i en l'eliminació de duplicitats i organismes innecessaris amb la finalitat de generar estalvis que es destinaran, a mesura que se'n vagin produint, a polítiques socials i mesures per a la millora de la competitivitat.
Per protegir les diputacions, el PP ha inclòs una salvaguarda per garantir que "cap de les actuacions posarà en risc els serveis públics que presten aquestes administracions als ciutadans i especialment els que beneficien els 15.000.000 d'espanyols que viuen en municipis de menys de 20.000 habitants".
A l'àmbit de l'Administració, el dos partits advoquen per desenvolupar l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic i aprovar una Llei de Funció Pública per garantir els principis de mèrit i capacitat, i d'entrada establiran el concurs com a norma general per al nomenament de secretaris, interventors i tresorers de l'Administració local, de tal manera que "només es podrà procedir a la separació dels esmentats funcionaris per motius taxats a la Llei".
Paral·lelament, s'aposta per homologar les condicions retributives dels treballadors de les diferents comunitats, amb opció a establir una taula salarial comú en tot el territori nacional.
