Exigeixen que es respecti el seu dret a la intimitat o que se sancioni la falta de respecte als membres de les forces de seguretat
MADRID, 4 des. (EUROPA PRESS) -
Les organitzacions representatives de la policia i la Guàrdia Civil han demanat que no se'ls desprotegeixi amb la possible derogació de la Llei de Seguretat Ciutadana de 2015, la coneguda com a 'llei mordassa' pels seus detractors, una norma que, consideren, va atendre a "demandes històriques" dels dos cossos.
"No ens podem permetre el luxe que la llei de Seguretat es canviï cada pocs anys com passa amb la d'Educació", ha assegurat en declaracions a Europa Press el portaveu del Sindicat Unificat de policia (SUP), Ramón Cosio. Per a aquest sindicat, el que cal fer és abordar possibles millores davant d'una llei "unilateral", en al·lusió a la seva aprovació amb els vots del PP i UPN i que va recórrer l'oposició davant del Tribunal Constitucional.
Com la resta d'organitzacions policials, el SUP entén que l'anomenada 'llei mordassa' manca d'un desenvolupament adequat en el referent als recursos que poden plantejar els ciutadans sancionats per algunes de les 44 causes que recull la norma aprovada en 2015.
Des de la seva entrada en vigor, les multes imposades per les forces de seguretat s'han de recórrer davant d'administracions com les delegacions del govern i, en cas de perdre, el ciutadà hauria de recórrer davant del jutge, previ pagament de la sanció. El SUP considera que això últim requereix d'un "desenvolupament adequat", pensant en els drets ciutadans.
La Confederació Espanyola de Policia (CEP) insisteix en la possibilitat de reforma però no així en la derogació, tal com planteja el PSOE. "Ens sembla un despropòsit plantejar la derogació d'una llei orgànica d'aquesta naturalesa", ha comentat el seu portaveu, Antonio Labrado, qui lamenta que s'imposi un debat que "no és jurídic o tècnic, sinó polític".
EL PSOE DEFENSA LA DEROGACIÓ
Els sindicats es refereixen així a la presentació del grup socialista al Congrés de la seva pròpia Llei de Seguretat Ciutadana que substitueixi a la vigent, la derogació de la qual ha estat reclamada aquesta setmana per la majoria de la Cambra. Els socialistes busquen una "àmplia majoria" i avisen al PP que, després de quedar-se en minoria, pot sumar-se a la resta de grups en la negociació del nou text o "resistir-se i perdre una votació més".
Des de la majoritària Associació Unificada de la Guàrdia Civil (AUGC), el seu portaveu, Juan Fernández, considera que el llarg tràmit parlamentari de 16 mesos de la coneguda com a 'llei mordassa' va salvar els elements més polèmics d'un projecte original impulsat per l'exministre de l'Interior Jorge Fernández Díaz.
"Sempre hem dit que volem protegir-nos però sense que això signifiqui limitar els drets dels ciutadans", ha explicat Fernández. El portaveu de l'AUGC creu que ha estat un encert blindar el dret a la intimitat dels agents i recorda que la llei de 2015 és "prou garantista" perquè obliga als membres de les forces de seguretat a mostrar el seu nombre d'identificació.
Les associacions majoritàries discrepen de la lectura del PSOE que calgui derogar la 'llei mordassa' perquè deixi de ser sancionat administrativament la participació en manifestacions que pertorbin greument el desenvolupament de les sessions al Congrés o el Senat o utilitzar imatges de membres de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat, en els dos casos amb multes de fins a 30.000 euros.
Els socialistes també busquen acabar amb la consideració com infracció greu (fins a 600 euros de multa) la falta de respecte a una autoritat pública o a un membre de les forces de seguretat. "Es tracta d'una demanda històrica justa que, i sent proporcionada, protegeix als policies de determinats usos maliciosos d'imatges amb fins que els posen en perill", subratlla el portaveu de la CEP.
TORNAR A LA 'LLEI CORCUERA'
Els sindicats reconeixen que hi ha hagut algunes multes envoltades de polèmica, però recorden que això no ha d'afectar a professionals del periodisme i que les sancions s'han de limitar, segons l'esperit de la llei, a casos en els quals, per exemple, es provoquin riscos per a la seguretat dels agents. La CEP posa un exemple d'un comentari en Twitter que animava a "qualsevol que tingui un veí antidisturbi" que ho difongués. El missatge concloïa animant a "anar per ells".
Mentre es tramita la nova llei, i "perquè no hi hagi un buit legal", el PSOE proposa tornar "temporalment" a l'anterior llei de seguretat ciutadana, que van aprovar els socialistes en 1992, la coneguda com a 'Llei Corcuera', i que va estar en vigor fins a 2011. L'anterior era de 1959.
Els sindicats recelen d'aquesta volta enrere. "És evident que la nostra societat ha experimentat profunds canvis a un ritme vertiginós, incorporant les noves tecnologies al quefer habitual dels que protagonitzen conductes antisocials", ha insistit en declaracions a Europa Press Antonio Labrado, portaveu de la CEP.
El nou Codi Penal i la reforma de la Llei de Seguretat Ciutadana van propiciar el naixement de plataformes com 'No som delicte', que agrupa organitzacions socials, representants de la judicatura i partits polítics, crítics tots ells amb una legislació que relacionen amb l'"afany recaptatori" del Govern central i la seva "por" a les protestes al carrer.
El Govern espanyol, per part seva, manté que la llei de 2015 és equiparable a la d'altres països europeus, a més de respectuosa per a l'exercici del dret a la manifestació, tal com, diuen, s'ha posat de manifest amb protestes com la 'Envolta el Congrés' celebrada el mateix dia que Mariano Rajoy era investit president del Govern central per segona vegada.
