El TC aixeca la immunitat a un senador socialista després que el Senat rebutgés sis vegades el seu suplicatori
MADRID, 12 oct. (EUROPA PRESS) -
Els diputats de Podem vulnerarien la doctrina del Tribunal Constitucional (TC) si voten en contra de la concessió del suplicatori sol·licitat per Tribunal Suprem pugui procedir penalment contra el portaveu de l'antiga Convergència (CDC) -ara Partit Demòcrata Català (PDC)- en el Congrés dels Diputats, Francesc Homs, per presumptes delictes de desobediència i prevaricació al participar en la preparació de la consulta del 9-N.
Així ho han assenyalat a Europa Press experts juristes i es desprèn de l'anàlisi de dues sentències dels anys 1992 i 1985 en les que el tribunal de garanties fixa doctrina sobre aquest assumpte. Assenyala el TC que la denegació del permís per aixecar el fur a un membre del Parlament ha d'obeir a qüestions relacionades amb el funcionament de la Cambra i mai basar-se en motius que al·ludeixin de manera personal al parlamentari afectat o prejutgin el seu cas.
La catedràtica en Dret Constitucional Yolanda Gómez ha explicat a Europa Press que en la seva resposta al Tribunal Suprem- que a més ha de ser motivada-, el Congrés ha d'analitzar si la decisió de retirar la immunitat a un determinat diputat afecta al normal desenvolupament de la Cambra. Ha posat com a exemple el cas que un suplicatori afectés a un diputat essencial per mantenir el sistema de majories o estigués encarregat d'una determinada ponència sobre una Llei.
És a dir, el Parlament ha de fonamentar la seva decisió en la salvaguarda de l'activitat parlamentària i en cap cas en la protecció d'un dels seus membres. Justificar la negativa d'auxili al Suprem en el pla personal o per motius polítics no seria "democràtic" segons aquesta experta, ja que de la investigació penal ha d'ocupar-se el Poder Judicial i no el Legislatiu.
Ara bé, tot i que vulneressin la doctrina, en el cas que votessin en contra de la concessió del suplicatori els diputats de Podem no estarien cometent cap il·legalitat, ja que el vot d'un parlamentari és lliure i en consciència. "No pot ser qualificat d'il·legal en cap cas", segons aquesta experta.
El Senat ha tramitat 54 suplicatoris en total entre 1978 i aquest mateix any, dels quals 19 han estat denegats (35%). En el cas del Congrés, s'han aprovat 30 i rebutjat 14.
ANTECEDENTS
En la cambra alta, destaca el cas del socialista Juan González Bedoya, amb sis suplicatoris sol·licitats pel Suprem i rebutjats tots pel Senat. Un d'aquests casos denegats va arribar tot i això al Tribunal Constitucional, que en sentència va aixecar la immunitat parlamentària al senador perquè sí fora jutjat per injúries greus i desacatament dels quals l'acusava el llavors president del Govern de Cantàbria, Juan Hormaechea.
Aquesta sentència ofereix respostes a moltes qüestions que avui es debaten a propòsit de la capacitat dels polítics i la suposada protecció que els concedeix quan es veuen implicats en casos de corrupció.
D'entrada, el Constitucional afirmava llavors (1992) que les Corts només poden oposar-se a un suplicatori si la via penal ha estat utilitzada per "pertorbar el funcionament de les cambres o alterar la seva composició". Assegurava que ni tan sols protegeix davant de la llibertat d'expressió, perquè es priva a l'altra part de la tutela judicial efectiva
Aquest no era el cas de Juan G. Bedoya, ha sentenciat el tribunal, que ha afegit que la capacitat no és un privilegi sinó una prerrogativa i que no ha estat inclòs en la Constitució per "generar zones immunes a l'imperi de la llei".
I en una sentència anterior, de 1985, el Constitucional sostenia que la capacitat no protegeix "davant de la improcedència o falta de fonamentació de les accions penals promogudes, sinó front a amenaces de tipus polític i consistents en una eventual utilització de la via penal per pertorbar o alterar el funcionament i la composició de les Cambres.
Respecte d'Homs, el Suprem va donar curs dijous passat al suplicatori al Congrés dels Diputats per poder procedir penalment contra ell després de sol·licitar-lo l'instructor de la causa Ángel Paloma.
Considera, per tant el magistrat instructor que hi ha indicis que Homs va desobeir la resolució del Tribunal Constitucional (TC) que va prohibir la celebració de la consulta catalana del 9-N.
Durant la seva declaració el passat 19 de novembre, el diputat ha criticat davant del propi instructor de la causa el paper de la Fiscalia per ser contradictòria la presentació de la querella amb la decisió inicial dels fiscals catalans, que no veien cas. En una roda de premsa posterior, Homs ha assenyalat que la sentència està "dictada" i que existeix una actitud gregària entre Govern espanyol, Fiscalia i jutges instructors respecte al 9-N.
PAPER RELLEVANT D'HOMS
El Ministeri Públic, que és l'únic que acusa en aquesta causa, considera que Homs ha tingut un paper d'indubtable rellevància en la preparació de la convocatòria.
La principal prova de càrrec és una carta amb la qual exconseller de presidència respon a l'empresa contractada per dissenyar els programes informàtics per a les votacions i que havia sol·licitat a la Generalitat la confirmació que els seus serveis no vulneraven la suspensió del Tribunal Constitucional.
En aquesta missiva, Homs no només legitima la continuació dels serveis sinó que s'adverteix "de les conseqüències d'un eventual incompliment per la contractista" ja que posa a disposició del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat (CTTI) els serveis jurídics del Govern per exercir accions contra l'esmentada empresa.
