Actualitzat 31/03/2017 13:44

El PNB diu que el problema d'Euskadi i Catalunya "segueix obert en canal" des de 1978

Afirma que "no hi ha una sobirania única que vincula un tot, encara que ho digui" la Carta Magna

BILBAO, 3 des. (EUROPA PRESS) -

El responsable de Relacions Institucionals del PNB, Koldo Mediavilla, ha afirmat que, 40 anys després d'aprovar la Constitució, el problema del País Basc i Catalunya "segueix obert en canal".

A més, ha destacat que "no hi ha una sobirania única que vincula un tot, encara i que ho digui" la Carta Magna, aprovada el 1978.

En un article penjat en el seu bloc, recollit per Europa Press, Mediavilla ha assenyalat que "existeix una comunitat que es defineix i se sent com a espanyola" i, per tant, "qualsevol, també un nacionalista basc" com ell, "ha de reconèixer i respectar".

Tot i això, ha apuntat que "això no significa, en cap cas, que tal fet imposi per exclusió, l'existència d'altres fets nacionals coexistents a l'àmbit geogràfic" en què es viu.

En aquest sentit, apunta que "la realitat porta avui al debat pendent i no assumit a l'Estat espanyol de resoldre satisfactòriament les reivindicacions nacionals d'Euskadi i Catalunya en l'àmbit peninsular".

"Gairebé quaranta anys després de l'aprovació a l'Estat de la Constitució, el problema segueix obert en canal. I mirar cap a un altre costat o menystenir la bretxa existent no ajudarà a resoldre el problema", ha advertit.

SENSE IMPOSICIONS

El dirigent 'jeltzale' assegura que "la convivència no s'imposa ni es restringeix al principi de legalitat": "Legalitat i democràcia són fonaments que s'han de combinar perquè pot haver legalitat sense democràcia, sense que se suport en la voluntat de la ciutadania".

En aquesta línia, indica que "la legalitat sempre ha d'estar al servei de la voluntat de la gent i no al revés".

"La unitat es pot imposar, la unió no, necessita del compromís de les parts i del respecte de totes per reconèixer la diferència i el dret que cadascú té per exercir-la", apunta.

"Els nacionalistes bascos no ens sentim reconeguts per la Constitució espanyola, no creiem en un marc jurídic que, pesi a reconèixer nominalment l'existència de nacionalitats en el seu si, consagra la unitat, que no la unió, i ho faci mitjançant la servitud i la submissió en un projecte nacional únic, l'espanyol que considera indissoluble", ha asseverat.

El representant del PNB manifesta que "conviure és 'viure amb', viure junts, però de mutu acord, per pròpia voluntat" i destaca que "mentre no s'entengui aquest concepte, serà difícil canalitzar el conflicte".

Segons la seva opinió, "en ple segle XXI, en un món en què les estructures polítiques en construcció s'estableixen a partir de sobiranies compartides, negar la pluralitat per imperatiu constitucional és negar la igualtat de drets als qui" creuen que la seva "representació nacional natural és diferent de l'espanyola".




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés