Actualitzat 29/03/2017 14:39

El PDC sotmetrà a votació el nou nom del partit la segona quinzena d'octubre

BARCELONA, 9 oct. (EUROPA PRESS) -

El PDC sotmetrà a votació de la militància el nou nom del partit durant la segona quinzena d'octubre, i s'apunta que dissabte 22 és el dia que té més possibilitats que la consulta es porti a terme.

Així ho han explicat fonts del partit a Europa Press, després que el ministeri de l'Interior acceptés en el registre de partits Partit Demòcrata Europeu Català (PDECat) com nou nom per a l'extinta CDC.

La recerca del nom de l'antiga Convergència es remunta al congrés fundacional que van celebrar el juliol d'aquest any, quan els llavors militants han rebutjat, no sense polèmica, les propostes de la direcció --Més Catalans i Catalans Convergents]--, i finalment una majoria van elegir que el futur partit s'anomenarà Partit Demòcrata Català (PDC).

Tot i això, el ministeri de l'Interior ha rebutjat registrar aquest nom al·legant risc de confusió amb el d'altres formacions, com també sostenien des de Demòcrates de Catalunya, el partit dels exmilitants independentistes d'Unió.

Per aquesta raó, la direcció del PDC ha plantejat a Interior afegir la paraula 'Europeu' a la denominació i aconseguir així el seu aval, necessari per poder-se presentar a unes possibles terceres eleccions.

El procés d'elecció podria portar-se a terme a través d'una votació electrònica i presencial, de manera que es faria de forma descentralitzada, com ja han fet altres vegades, l'última per escollir als dirigents dels quadres territorials.

En la consulta es posarà a votació el nom de PDECat així com altres que la direcció del partit mantenen en secret, segons apunten altres fonts consultades per Europa Press, i està per veure si es posaran a sobre de la taula noms ja descartats al congrés com el de Partit Nacional Català --el que va perdre front el de PDC--.

Altres dels noms que van arribar a l'últim 'round' del congrés fundacional ha estat Junts per Catalunya, que va quedar en tercer lloc davant dels més de 400 que es van posar llavors a votació.

Al congrés no van prosperar noms com Convergents --opció que defensava Nova Convergència, la plataforma de Germà Gordó--, i Catalunya Estat, de la mà de Reagrupament.

Les propostes havien de superar el tall del 60% de vots, un percentatge que no van superar altres denominacions com Junts, Som, SomCat i Catalunya Llibertat, entre moltes altres.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés