El ple coincideix amb el segon aniversari del 9N i el primer de la declaració sobiranista
BARCELONA, 8 nov. (EUROPA PRESS) -
El Parlament tramitarà aquest dimecres una proposició de SíQueEsPot perquè Catalunya tingui una llei electoral pròpia, l'enèsim intent de la Cambra catalana per aprovar una norma que els partits catalans mai han aconseguit tirar endavant per falta de consens.
L'últim fracàs d'aquesta norma és de l'anterior legislatura i va ser pel mateix motiu que en tots els casos precedents: els partits no es posen d'acord en el sistema electoral, és a dir, en el sistema per traduir els vots en escons.
En la llei presentada per SíQueEsPot es proposa adaptar per a Catalunya el sistema holandès de circumscripció única, assegurar la representació territorial mitjançant les vegueries, aplicar el sistema de restes majors o crear una sindicatura electoral que actuï com a junta electoral pròpia a Catalunya, entre d'altres.
Sobre el sistema electoral, històricament PSC, PP, ICV-EUiA --ara en el grup de SíQueEsPot-- i C's han defensat un recompte únic de vots per a tot Catalunya, mentre que ERC i PDECAT s'inclinen per mantenir el sistema actual d'un recompte per a cada circumscripció --les quatre províncies--.
És el debat entre proporcionalitat i representativitat: PSC, PP, ICV-EUiA i C's defensen la necessitat d'imitar el pes d'un vot a Barcelona amb un de Lleida, mentre ERC i PDECAT adverteixen del risc de crear una Cambra en què les zones menys poblades no estiguin ben representades.
La llei serà admesa a tràmit perquè JxSí i el PSC ho facilitaran, han explicat fonts dels dos grups a Europa Press, cosa que permetrà que la Cambra intenti un altre cop elaborar la llei, però no està garantit un acord final.
Si la llei arribés al seu debat final, es requereix una majoria qualificada de 90 diputats perquè pugui aprovar-se, cosa que encara posa més difícil que hi hagi una norma que satisfaci un número suficient de grups que permeti arribar a aquesta xifra de parlamentaris.
Actualment s'aplica a Catalunya la Llei Orgànica de Règim Electoral General (Loreg), i els propis partits admeten l'excepcionalitat que suposa que Catalunya no tingui una llei electoral pròpia, sobretot perquè és una norma que per ser aprovada només depèn del Parlament.
TRES LLEIS MÉS I UN DECRET
El ple també haurà de decidir si tramita dues lleis del Govern: una sobre la comunitat catalana a l'exterior i una altra sobre mesures de protecció del dret a l'habitatge de persones en risc d'exclusió, i una proposició de llei de C's sobre l'accés als llibres de text mitjançant un sistema de préstec.
D'entre l'ordre del dia, també destaca que el ple validarà un decret llei perquè els funcionaris de justícia recuperin la paga extraordinària del 2012, i que el Govern abordarà l'ajornament al 2018 dels Jocs Mediterranis de Tarragona.
ANIVERSARIS
El ple del Parlament es farà quan es compleixen dos anys del procés participatiu sobre la independència de Catalunya del 9 de novembre del 2014, i un any des que la Cambra aprovés la declaració sobiranista que parlava d'iniciar la "desconnexió" de Catalunya de la resta d'Espanya.
Les dues iniciatives han estat un focus de problemes entre la Generalitat i el Govern espanyol: la consulta ha acabat amb l'expresident Artur Mas i els exconsellers Francesc Homs, Joana Ortega i Irene Rigau investigats per la justícia, mentre que la declaració va ser anul·lada pel Tribunal Constitucional (TC) a les poques setmanes.
