Anul·lar-la tindria un "efecte demolidor sobre el mateix principi democràtic"
BARCELONA, 26 febr. (EUROPA PRESS) -
El Parlament ha presentat aquest divendres al Tribunal Constitucional (TC) un escrit d'al·legacions contra la petició del Govern espanyol d'anul·lar la comissió d'estudi del Procés Constituent, en què assegura que la iniciativa "no pot ser considerada com un acte que deriva" de la resolució independentista que va aprovar el Parlament el 9 de novembre.
A l'escrit, recollit per Europa Press, el Parlament demana al TC que no admeti a tràmit la petició del Govern espanyol o que, en tot cas, la desestimi perquè "la creació de la comissió no contravé la sentència" del mateix TC, que va anul·lar la resolució sobiranista.
La creació de la comissió d'estudi és una iniciativa parlamentària que, com a tal, és "autònoma i independent de la resolució i dóna origen a un nou procediment parlamentari, el resultat de la qual no està determinat", al·leguen els lletrats de la Cambra catalana.
Veuen "extraordinàriament forçada i desproporcionada" la tesi del Govern espanyol que la comissió podria donar fruit a declaracions que vulneressin l'anul·lació de la resolució del 9N perquè no es poden emprendre mesures en base al risc i a especulacions.
Els treballs d'una comissió d'estudi es limiten a elaborar informes i conclusions "que només tenen com a destinatària la Mesa del Parlament" i no tenen cap efecte legislatiu.
No hi ha entre la resolució del 9N i la creació de la comissió "el nexe jurídic necessari perquè aquesta es pugui considerar com un desenvolupament o aplicació de la primera", expliquen.
Per aquesta raó, avisen que anul·lar la comissió tindria un "efecte demolidor sobre el mateix principi democràtic en què es fonamenten les institucions i el mateix model d'Estat tal com el conceben la Constitució i l'Estatut".
ATACAR EL PARLAMENTARISME
Segons els lletrats, amb l'anul·lació s'estaria atacant l'essència del parlamentarisme amb exclusiva finalitat preventiva pel risc d'un possible resultat: "El principi d'autonomia parlamentària empara i exclou de possible control judicial les decisions del Parlament que concerneixen exclusivament al seu funcionament intern".
"El dret d'iniciativa forma part del nucli dur i indiscutible del 'ius in officium' dels representants parlamentaris", recorden, i afegeixen que podria quedar amenaçat si s'accepten els arguments del Govern espanyol.
I subratllen que el TC té atribuïda una funció constitucional que té els seus límits en els preceptes en què la Constitució i els estatuts "reconeixen els altres poders públics, singularment els de naturalesa parlamentària.
La resolució amb la qual es va crear la comissió de Procés Constituent és un "típic acte intern del Parlament, acte que només comença un procediment parlamentari i que ha de quedar protegit" per l'autonomia i independència de funcionament de la Cambra catalana.
No només la creació d'una comissió d'estudi és una cosa interna del Parlament, "sinó que també en serà el resultat", en la mesura que simplement redacta unes conclusions que tenen el valor de documents de treball.
"El mer estudi d'una qüestió a àmbit exclusivament parlamentari sense que impliqui un altre resultat que l'elaboració d'un informe dirigit a la Mesa no pot ser considerat mai com un incompliment", i menys encara que no se sap el sentit que tindrà l'esmentat document.
SUPORT DE SÍQUEESPOT
Recorden que la creació de la comissió d'estudi no només va comptar amb els vots de JxSí i la CUP --els grups que han aprovat la resolució sobiranista--, sinó que també va comptar amb el suport de SíQueEsPot, cosa que "debilita ostensiblement" els arguments que exposa l'Advocat de l'Estat en el recurs.
"El suport a la creació de la comissió d'un grup que va votar en contra de la resolució del 9N no pot tenir una altra lectura lògica que la de garantir que es debatin altres qüestions i opcions polítiques", argumenten.
També recorden que la 'reforma exprés' del TC en què el Govern espanyol s'empara al seu recurs va ser anunciada pel líder del PP al Parlament, Xavier García Albiol, i afegeixen: "La reforma està pensada bàsicament per a un escenari i uns subjectes concrets".
