Es comprometen amb "una memòria crítica" i promouran la creació d'una Ponència específica sobre Memòria i Convivència
BILBAO, 21 nov. (EUROPA PRESS) -
El pacte aconseguit entre el PNB i el PSE preveu una proposta per al desarmament definitiu d'ETA, amb una declaració prèvia de la banda sobre el seu caràcter "irreversible i incondicional", així com el compromís amb una política penitenciària que inclogui, tant "el reconeixement del dany causat" com l'acostament dels presos de la banda.
Els futurs socis de Govern, que es comprometen amb "una memòria crítica" pretenen promoure al Parlament basc la creació d'una Ponència específica sobre Memòria i Convivència.
L'acord entre socialistes i jeltzales, amb una extensió de 70 folis, inclou un tercer capítol titulat "La convivència i els drets humans", en què reconeixen que, des de l'anunci de l'activitat armada d'ETA el 2011, s'han produït "avenços substancials en la coexistència", però veuen necessari "continuar treballant en matèria de normalització de la convivència", i abordar "tres qüestions pendents: el desarmament i dissolució definitiva d'ETA, la política penitenciària i la memòria crítica sobre el passat".
Per aquesta raó, en un dels seus set compromisos, els dos partits es marquen com a objectiu aconseguir un "final ordenat de la violència". Aquest "compromís" s'hauria de plasmar en "tres grans eixos", consistents en el suport a la verificació d'un calendari de desarmament definitiu "que prèviament inclogui una declaració d'ETA sobre el seu caràcter irreversible i incondicional, com a expressió de la seva voluntat de dissolució" i la consecució de la "dissolució i desaparició definitiva d'ETA".
A aquests dos objectius se sumarien el desenvolupament d'"un procés de reflexió crítica sobretot d'allò que en el passat hagi implicat responsabilitat en la vulneració dels drets humans", o que "hagi suposat falta de sensibilitat cap a les seves víctimes".
Per materialitzar aquest punt, el Govern impulsarà "una proposta sobre desarmament definitiu" i per a la dissolució d'ETA, i promourà una proposició no de llei de suport a aquesta proposta. També impulsarà un document "de reflexió crítica sobretot d'allò que, en el passat" hagi implicat responsabilitat en la vulneració de drets humans, legitimació de violència o falta de sensibilitat cap a les seves víctimes".
En matèria de víctimes, els futurs socis es comprometen a desenvolupar "polítiques públiques de veritat, justícia i reparació i de solidaritat amb totes les víctimes davant de la injustícia que van patir". Segons precisen, aquest compromís "es consolida, sense equiparacions pel que fa a les causes de la seva victimització, en el reconeixement del dany i sofriment que se'ls va causar i en el principi d'igualtat i no discriminació".
Entre les accions incloses a l'agenda que desenvoluparan, destaquen la promoció d'accions "que promoguin la unió entre víctimes i societat, i la seva participació en la construcció del futur i la convivència", a més del desenvolupament de la Llei de reconeixement i reparació de víctimes de 28 de juliol del 2016.
D'altra banda, es comprometen amb "una memòria crítica" que es concreta en "el rebuig a la legitimació, compensació o minimització de qualsevol forma de terrorisme o violència ocorreguda en el passat, i en l'oposició frontal a la reedició en el present o en el futur".
POLÍTICA PENITENCIÀRIA
El document defensa, alhora, una política penitenciària "fonamentada en la promoció activa dels principis legals d'individuació, humanitat, reconeixement del dany causat i reinserció", una de les conseqüències del qual seria "el suport al trasllat de les persones preses a presons properes al seu entorn familiar".
En aquest sentit i "conforme les previsions d'ordenament jurídic", impulsaran "una proposta de reorientació de la política penitenciària" que estableixi com a "objectiu fonamental" la reinserció, que atengui de manera prioritària "les problemàtiques de més incidència humanitària", i que "afavoreixi l'acostament de presos". També insistirà en la transferència de la competència de presons al País Basc.
Després, presentarà sengles proposicions no de Llei al Congrés i al Parlament basc "perquè abonin aquesta proposta" i instin al consens en aquest matèria entre Govern basc i central.
També pretenen aprovar un decret que, "en línia amb la corrent europea de justícia restaurativa, reguli i promogui les polítiques públiques de reinserció".
REPTES EMERGENTS
D'altra banda, destaca la necessitat de donar resposta als "reptes emergents de la convivència i els drets humans que tenen la seva màxima expressió en la gestió positiva de la diversitat i en la solidaritat davant de les velles i noves formes de desigualtat i discriminació".
Per aquesta raó, el futur Executiu acordarà un document per a "la gestió positiva de la diversitat en la convivència, prevenir el racisme, la xenofòbia i els delictes d'odi". També promourà mecanismes de resposta "solidària" davant de la vulneració de drets humans, "amb prioritat en la situació de refugiats i migrants".
Les formacions que sustentaran el futur Executiu de coalició adquireixen el compromís amb "una cultura de pau i convivència basada en el respecte als drets humans i al pluralisme", que cal plasmar "mitjançant accions concretes i estables en els àmbits educatius, divulgatius, participatius i d'acció internacional".
L'últim compromís es refereix al "diàleg i l'acord" com a eina "democràtica fonamental", amb "la creació d'espais de col·laboració i treball compartit entre institucions, Governs i forces polítiques i parlamentàries".
Amb aquest objectiu, presentarà a la Comissió de Drets Humans del Parlament basc la proposta de creació d'una Ponència específica sobre Memòria i Convivència, "i assumir el compromís de traslladar a aquest fòrum totes aquelles qüestions relacionades amb aquestes matèries per intentar trobar respostes consensuades".
"La creació d'aquesta ponència comporta una aposta compartida per una convivència conciliada i per un conjunt de compromisos vinculats als principis democràtics i els drets humans". La seva intenció és, també, "impulsar un Pla de Convivència i Drets Humans" per a la Legislatura 2016-2020.
Alhora, es crearà un mecanisme periòdic i "comunicació i coordinació" entre el Govern basc i els grups parlamentaris per a les actuacions "en matèria de pau, convivència i drets humans".
PREMISSES
PNB i PSE acorden aquests set compromisos després de deixar clar, en les premisses del capítol, la seva determinació d'emprendre "un procés de cooperació" que aconsegueixi "consolidar sòlidament la pau i la normalització de la convivència". És per aquesta raó que pretenen també "materialitzar" el "final definitiu d'ETA".
Amb l'objectiu de donar aquest "pas decisiu en comú", partiran "dels consensos que, amb més abast de pluralitat" s'han aconseguit els últims anys. Des d'aquest punt de vista, assumeixen els acords aprovats al Parlament basc el 12 de juliol del 2012.
Les dues formacions pretenen "construir la convivència des de la veritat, la memòria i la justícia" amb la promoció d'"una reflexió plural en què quedi nítidament expressat que cap argument pot ser invocat per minimitzar, justificar o legitimar la violència d'ETA ni cap altra violació de drets humans".
Segons nacionalistes i socialistes, "la memòria i l'honor de les víctimes" no han de quedar "relegats per una mirada al futur que oblidi el passat" per la qual cosa insisteixen en "treballar perquè totes les víctimes rebin el reconeixement i reparació que mereixen, sense exclusions i sense establir paral·lelismes sobre les causes de la seva victimització".
