Publicat 18/05/2016 22:01

Otegi demana perdó per l'atemptat d'Hipercor: "Això mai hauria d'haver passat"

A.Otegi y L.Llach
EUROPA PRESS

"Si estem en el govern, el Govern basc serà el primer que reconeixerà la república catalana"

BARCELONA, 18 maig (EUROPA PRESS) -

El secretari general de Sortu, Arnaldo Otegi, ha demanat perdó aquest dimecres per l'atemptat d'ETA en el supermercat Hipercor de Barcelona en 1987 en què han mort una vintena de persones: "Això mai hauria d'haver passat".

Ho ha dit en un debat sobre sobiranisme impulsat pel Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (Ciemen) davant de 1.200 persones a la Fàbrica de Creació Fabra i Coats de Barcelona, al voltant d'on es va produir l'atemptat.

"Faig meu el dolor de les víctimes d'aquest barri, d'aquesta Catalunya, d'aquesta Barcelona" des de la responsabilitat i la humanitat, ha dit Otegi.

Ha assegurat que el moviment abertzale sempre ha estat molt respectuós amb les víctimes, amb els qui vol començar un procés de diàleg que "assegurança que donarà els seus fruits a no molt tardar".

Aquest procés de diàleg amb les víctimes farà que "s'ensorrin moltes de les estratègies" que segueixen els partits estatals per mantenir viu el debat terrorista amb l'objectiu de tapar les seves carències polítiques i democràtiques, ha dit.

"L'Estat no té interès que ETA es desarmament ni desaparegui", ha assegurat, i ha dit que porta amb orgull l'odi que, segons ell, senten les institucions cap a la seva figura per contribuir a la pau.

Ha anomenat a Podem a sumar-se a l'independentisme quan s'adoni que amb l'Estat no es pot negociar res: "No existeix possibilitat certa de democratització de l'Estat espanyol. Durant anys hem estès la mà i la resposta sempre ha estat no".

LLIBERTAT DELS PRESOS

Otegi ha apel·lat a la humanitat i la democràcia per tornar a reclamar la llibertat de "tots els presos polítics bascos", especialment els que estan malalts o són d'edat avançada.

També ha agraït "la calor i la solidaritat" que l'han transmès multitud de ciutadans des de Catalunya durant la seva estada a la presó, i ha dit que l'afecte popular és de les coses de les quals més orgullós se sent.

Els sobiranistes catalans estan donant una "verdadera lliçó al poble basc" amb el seu procés, del qual Otegi presa exemple i aprèn per poder traslladar-ho al País Basc.

"Si estem en el govern, el Govern basc serà el primer que reconeixerà la república catalana", ha dit Otegi, que ha revelat que els ha demanat als diputats de la comissió d'Exteriors del Parlament amb els quals s'ha reunit aquest dimecres que obrin la primera ambaixada d'una Catalunya independent al País Basc.

Al costat d'Otegi, han participat en el debat el diputat d'ERC al Congrés Joan Tardà; el diputat de JxSí al Parlament Lluís Llach; la diputada de la CUP Gabriela Serra; l'exdiputat de la CUP David Fernández; el tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, Jaume Asens; els advocats August Gil Matamala i Gemma Calvet; el representant de la Fundació per la Pau Jordi Armadans, i el president del Ciemen, David Minoves.

OTEGI, NO DEFALLEIXIS

Joan Tardà l'ha demanat a Otegi "que no defalleixi i que segueixi compromès amb la pau, la reconciliació i les llibertats" del poble basc, i li ha traslladat una abraçada en nom de tots els catalans.

David Fernández ha rememorat la visita a Otegi a la presó el febrer passat i ha dit que la seva sortida és el principi de la reparació d'una injustícia que ha durat sis anys i mig: Necessitàvem la teva llibertat per saber que la llibertat fins i tot és possible".

Per a Lluís Llach, Otegi està destinat a liderar la nova esquerra independentista al País Basc i l'ha animat a "unir-se al camí dels pobles que volen ser lliures, sense pensar en els rancors del passat" i mirant amb esperança cap al futur.

Asens ha celebrada que Otegi visiti Barcelona, una ciutat que ha qualificat de diàleg i pau, i als qui han criticat la presència de l'Ajuntament a l'acte els ha dit que es tracta d'un gest de "dignitat i coherència, a favor de la democràcia".

Agustí Gil Matamala ha destacat que la condemna d'Otegi ha estat una "aberració jurídica i un monumental escàndol polític" i Gemma Calvet ha agraït al líder abertzale el seu defensa de la pau els últims anys.

El músic Feliu Ventura ha donat el tret de sortida a l'acte, que també ha comptat amb actuacions de Mireia Vives, Xavi Sarrià i Ovidi3, i que ha estat coronat per una gran pancarta sobre l'escenari amb el missatge 'Temps de pau, vents de llibertat!', precedit d'una estelada i una ikurriña.

CONCENTRACIONS A L'EXTERIOR

Fora del recinte, s'han convocat tres concentracions coincidint amb l'acte d'Otegi: una per Somatemps, una altra per ultradretans i una tercera per donar suport al dirigent abertzale.

Quan els manifestants de les diferents concentracions han coincidit s'han enfrontat verbalment, però els Mossos d'Esquadra han intervingut per evitar majors aldarulls.

Otegi ha fet una breu al·lusió als aldarulls en el seu discurs, i ha assegurat que als antifeixistes no els molesta la seva visita, sinó que el procés sobiranista de Catalunya i el País Basc: "No es pot ser demòcrata sense ser antifeixista".




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés