Unifica víctimes i botxins al·legant que "el sofriment es mesura amb la mateixa escala" per a tot el món al marge de diferències polítiques
BRUSSEL·LES, 26 Abr. (EUROPA PRESS) -
L'exlíder de Batasuna i actual secretari general de Sortu, Arnaldo Otegi, ha demanat aquest dimarts al Govern espanyol, des de la seu del Parlament Europeu, a Brussel·les, que alliberi a "tots" els presos d'ETA i permeti el retorn dels "refugiats" i els "deportats". Diu que ho fa en "justa reciprocitat" pel cessament del terrorisme d'ETA.
Otegi ha carregat contra la política de dispersió dels presos bascos, que no té segons la seva opinió "cap sentit", "no està justificat jurídicament" i és "cruel" per als familiars dels "presos bascos".
En aquest sentit ha deixat clar que no hi pot haver un escenari de pau amb "centenars" de "presos polítics" i ha avisat que cal resoldre "amb urgència els casos dels presos bascos malalts".
"Alleujar aquest sofriment també forma part de l'escenari i forma part de les responsabilitats que tenim cadascun en aquest context", ha avisat, prometent mantenir "una aportació constructiva a l'actual escenari" tot i "tots els obstacles" als quals els vulgui "sotmetre l'Estat espanyol" a causa de la seva "aposta decidida per la pau".
NO DISTINGEIX ENTRE VÍCTIMES
El líder abertzale ha unificat víctimes i botxins a l'hora de parlar en el seu discurs de les "víctimes" d'un costat i d'un altre. En aquest sentit, ha dit confiar que "algun dia" es pugui parlar de víctimes en el seu conjunt, "no d'una part i de l'altra" i reconèixer que "tots" han estat "víctimes d'un mateix conflicte" i que no faran "distincions entre uns i altres". Segons el seu argument, els éssers humans poden "tenir diferències" ideològiques o polítiques, però "el sofriment es mesura amb la mateixa escalada per a tot el món".
Otegi ha admès que és "un tema molt delicat", que requereix "prudència" perquè "fa patir a determinada gent" i "posa dificultats".
RECONEIX RESPONSABILITAT EN EL SOFRIMENT
El líder de l'esquerra abertzale ha reconegut que ells tenen "responsabilitats en el sofriment que s'ha causat" a les víctimes d'ETA i que han de "fer més coses encara per intentar consolidar la convivència". Però ha confiat que arribi el dia que es pugui dir: "tots hem estat víctimes d'un mateix conflicte" sense "distincions entre uns i altres".
Otegi ha volgut estendre a "totes les víctimes, de totes les parts" del conflicte al País Basc el minut de silenci a les víctimes de Guernica que ha demanat el Grup d'Amics del País Basc a l'acte al qual ha invitat l'exlíder de Batasuna per explicar la situació del procés de pau al País Basc.
En aquest sentit, ha dit estar "disposat" a plantejar "les dinàmiques de reparació, memòria necessàries per intentar alleujar el dolor que han causat" perquè diu no tenir "cap empatx" a acceptar que també ells tenen "responsabilitats en el sofriment" que s'ha causat. "Alguns això ho hem pagat durament", ha dit referint-se als sis últims anys que ha passat a la presó, si bé ha deixat clar que ell ha sortit "sense cap tipus de rancor".
PROMET UNA REPÚBLICA BASCA
El dirigent abertzale també ha carregat en el seu discurs contra el Govern espanyol. Després de deixar clar que seguiran "fins al final fins a construir una república basca independent, un Estat basc independent", Otegi ha criticat que la posició de l'executiu espanyol.
Segons la seva opinió, el Govern espanyol "no té cap interès a arribar a aquest tipus d'acord" com el que va aplicar el Regne Unit amb Escòcia per autoritzar un referèndum amb el País Basc, Catalunya i Canàries, una solució que ha dit que seria "tan dramàtica com la pròpia secessió" d'aquestes "nacions".
Segons Otegi, l'executiu espanyol "no s'ha mogut un mil·límetre" i ha retret la seva "negativa permanent a implicar-se en la solució" buscant "sempre culpables, en lloc de solucions", així com el que considera la seva "estratègia de tinta de calamar" consistent en "seguir instrumentalitzant el conflicte basc" i la seva figura "amb fins electorals", per "ocultar" la realitat del país.
Després d'afirmar que ETA havia demostrat la seva disposició per tal de "neutralitzar els seus arsenals" i "desarmar-se", ha recalcat que el Govern espanyol "no ha volgut saber res", ha demanat la implicació de la UE per resoldre "el conflicte basc" posant com a exemple el cas nord-irlandès i ara en el procés de pau a Colòmbia.
