Publicat 13/10/2015 19:04

Ortega no va aturar el 9N perquè estava ja en mans de la "societat civil"

Ha fet la roda de premsa aquesta nit pel deure d'informar "d'un acte històric"

BARCELONA, 13 oct. (EUROPA PRESS) -

L'exvicepresidenta de la Generalitat Joana Ortega ha justificat davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que el Govern no va detenir la consulta sobre la independència del 9N del 2014 perquè, quan el Tribunal Constitucional (TC) la va suspendre quatre dies abans, l'organització ja estava en mans de la "societat civil", han informat fonts judicials.

Ho ha dit en un interrogatori com a imputada aquest dimarts durant una mica més d'una hora, i s'ha negat a respondre els fiscals i a l'acusació --només ho ha fet al president del tribunal i al seu advocat--.

Ortega ha insistit que el 4 de novembre ja no hi havia res per suspendre perquè el control de la Generalitat sobre el que ha anomenat procés participatiu ja havia acabat.

Malgrat dir que eren els voluntaris els qui s'encarregaven de l'organització, ella sí que ha assumit la responsabilitat en el dispositiu logístic i també que va comparèixer el mateix 9N en roda de premsa per informar del resultat del procés, perquè era un "acte històric" del qual creu que el Govern tenia el deure d'informar.

Després de preguntar-li sobre la posada en marxa d'una pàgina web sobre les votacions --participa2014--, Ortega ha explicat que, quan el TC va suspendre la consulta, no van cancel·lar el web perquè era complex: segons ha explicat, s'havia allotjat en servidors situats en diferents parts del món amb la finalitat de dificultar atacs informàtics.

NO RESPON AL FISCAL

Com ha fet la consellera Irene Rigau en el seu interrogatori al matí, Ortega ha explicat que, quan el TC va suspendre la primera consulta convocada, ordena cancel·lar-la, però que després el que comença és "un procés diferent" que deixen en mans de voluntaris, i que ha anomenat procés participatiu.

Ha utilitzat també la mateixa argumentació que Rigau per defensar la seva negativa a respondre als fiscals --entre els quals hi havia el fiscal superior de Catalunya, José María Romero de Tejada--, en el sentit que consideren que la querella que van presentar va ser "una imposició" de la Fiscalia General de l'Estat, ja que al principi els fiscals catalans van defensar en un informe que no apreciaven delicte de desobediència en la consulta del 9N.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés