Actualitzat 02/08/2016 15:46

La nova llei de ports de Catalunya potencia la col·laboració publicoprivada i la nàutica esportiva

Barco arrastrero
CEPESCA

Introdueix una categorització dels ports esportius semblant a les estrelles dels hotels

BARCELONA, 2 ago. (EUROPA PRESS) -

El Govern ha aprovat aquest dimarts el projecte de llei de ports i transport en aigües marítimes i continentals, que actualitza la norma del 1998 amb l'objectiu de posar els ports al servei de la promoció econòmica i pretén potenciar la col·laboració publicoprivada i la nàutica esportiva com un element dinamitzador i estratègic.

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, ha afirmat en roda de premsa que es tracta d'una llei "de gran ambició, pensada per a la Catalunya d'avui i concebuda per ser viable en una Catalunya amb plena ambició nacional".

Entre el que ha motivat l'impuls de la nova normativa figura, a més del creixement de la nàutica esportiva, la modernització del sector pesquer, l'increment del trànsit portuari comercial i industrial, la necessitat d'adaptar els ports als requeriments de les noves embarcacions de gran eslora i del trànsit de creuers, i l'increment generalitzat de l'activitat econòmica vinculada al sector i de la presència de la iniciativa privada.

Catalunya té 780 quilòmetres de costa i el sistema portuari està integrat per 45 ports de titularitat de la Generalitat; en 44 hi ha activitat nàutica esportiva, en 18 hi ha també activitat pesquera, cinc tenen activitat comercial i tres reben creuers.

El projecte de llei fixa una nova organització administrativa portuària, de manera que la Conselleria de Territori i Sostenibilitat serà la responsable de la planificació i l'ordenació, i l'empresa pública Ports de la Generalitat gestionarà tots els ports del sistema, ja sigui directament o indirectament mitjançant empreses concessionàries.

Per generar més activitat econòmica i materialitzar noves inversions en infraestructures i serveis portuaris, la nova normativa estableix un règim jurídic contractual que pretén promoure la col·laboració publicoprivada, amb concessions per a la construcció d'obra pública portuària i concessions de gestió portuària.

CLASSIFICACIÓ DE PORTS ESPORTIUS

El projecte de llei pretén promoure les activitats nàutiques, d'oci, esportives i culturals associades i, com a novetat, preveu que els ports esportius s'identifiquin per categories d'acord amb la qualitat de les seves instal·lacions i els seus serveis, amb un sistema semblant al de les estrelles dels hotels.

A Catalunya hi ha al voltant de 33.000 amarratges, el 66% dels quals són per a embarcacions de menys de vuit metres d'eslora, i la llei pretén vetllar perquè el sistema ofereixi un número "raonable" d'amarratges destinats a la nàutica popular --embarcacions que no superin els set metres d'eslora-- i potenciar la navegació esportiva a vela.

PLANIFICACIÓ

El projecte de llei planteja la planificació del sistema portuari en tres nivells: el sectorial a través del Pla de Ports 2016-2030, actualment en redacció; l'urbanístic, mitjançant un Pla Director Urbanístic Portuari (PDUP); i l'ordenació portuària de la zona de servei, per recollir certa flexibilitat en els usos establerts al PDUP.

Rull ha defensat que s'incorpora la figura del PDUP amb l'objectiu que els ports formin part de la realitat urbana: "No volem ports aïllats, sinó molt ben connectats amb les ciutats".

Un altre aspecte a remarcar del projecte és la creació del Consell de Ports com a òrgan de consulta i assessorament entre el sector i l'administració, que estarà format per representants de les administracions competents en la matèria i de tots els sectors vinculats a l'àmbit portuari.

POSSIBLE IMPUGNACIÓ

Rull ha defensat que la llei evidencia la vocació de Catalunya per ser un Estat independent, i preguntat per si tem una impugnació davant del Tribunal Constitucional (TC), ha exposat que ho veu "difícil" perquè assegura que la redacció de la norma no deixa marge per recórrer-la.

Tot i això, no ha descartat que arribi aquesta impugnació, i ha ironitzat que el Govern espanyol els últims anys ha evidenciat que és capaç fins i tot de "recórrer el pensament" i ha conclòs que per part de l'Estat espanyol es pot esperar tot.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés