MADRID, 27 abr. (EUROPA PRESS) -
La moció de censura, com l'anunciada pel líder de Podem, Pablo Iglesias, contra el president Mariano Rajoy, és un instrument que serveix per formalitzar l'exigència de responsabilitats polítiques al Govern central i per presentar-se requereix la signatura d'almenys una desena part del Congrés (35 diputats) i el nom d'un candidat a la Presidència, encara que després es permet proposar sobre la marxa altres mocions amb altres aspirants. Això sí, per triomfar es necessita sumar la majoria absoluta (176 vots).
Conforme a la Constitució i al Reglament del Congrés, els signants de la moció han de presentar un escrit motivat a la Mesa del Congrés que, després de comprovar que reuneix els requisits abans assenyalats, procedirà a admetre-la a tràmit, donant compte tant al president del Govern central com als portaveus dels diferents grups parlamentaris.
El grup confederal de Podem compta amb aquest mínim d'escons per poder presentar-la --té 67 diputats, més els quatre dels seus socis electorals de Compromís que s'han quedat en el Mixt--, però encara no ha definit si serà Iglesias el seu aspirant a la Presidència, ja que han eludit parlar de possibles candidats. El seu objectiu ara és iniciar una ronda de contactes amb els grups per saber amb quins suports compta per a la seva moció.
NO ES VOTARÀ FINS A CINC DIES DESPRÉS DE LA SEVA PRESENTACIÓ
Després d'admetre's a tràmit la moció, s'obre un termini de dos dies següents per donar l'oportunitat de presentar candidats i programes alternatius que, si escau, es debatran conjuntament. Per donar temps a aquest procés, la votació de la moció o mocions de censura no podrà tenir lloc abans de cinc dies des de la presentació del primer escrit.
Si hi ha més d'una moció de censura, es votaran segons l'ordre de presentació, però en tot cas, només tirarà endavant la primera que reuneixi la majoria absoluta, la qual cosa exigeix el suport de 176 diputats. En el cas de la moció de censura anunciada per Iglesias, això implica sumar indefectiblement el PSOE i bona part de les minories, però els socialistes ja han avançat el seu rebuig a la proposta del líder de la formació habitada. La Carta Magna estableix que si s'aprova una moció de censura, no caldria sotmetre a votació les restants, en cas d'haver-se presentat.
El debat d'aquest tipus de proposta, segons el Reglament de la Cambra, s'inicia amb la defensa de la moció de censura, sense límit de temps, per part d'un dels diputats que la signen i, a continuació, també sense límit de temps, podrà intervenir el candidat a la Presidència proposat en la moció perquè exposi el programa polític del seu hipotètic Govern espanyol.
PODEM NO PODRÀ PRESENTAR UNA ALTRA FINS A SETEMBRE
Després del corresponent recés que decideixi la Presidència de la Cambra, serà el torn dels portaveus dels diferents grups parlamentaris, que comptaran amb trenta minuts per intervenir i deu minuts de rèplica.
Una vegada debatuda la moció, es procedirà a la seva votació i, en cas de reunir almenys 176 vots necessaris per ser aprovada, la Presidència del Congrés haurà de comunicar-ho immediatament al Rei i al president del Govern central, ja que el candidat a president s'entendrà que ha rebut la confiança de la Cambra.
En cas que la moció fos rebutjada, els signants de la mateixa no podran signar una altra durant el mateix període de sessions, segons estableix la Constitució, per la qual cosa, en aquest escenari, els diputats d'Units Podem i les seves confluències no podrien tornar a plantejar una altra moció fins a setembre.
Durant la recent etapa democràtica s'han presentat dues mocions de censura i ambdues han estat rebutjades: el 1980, el PSOE va presentar una contra Adolfo Suárez, però el candidat, Felipe González, no va rebre l'aval de la Cambra, i el 1987, Aliança Popular, amb Antonio Hernández Mancha com a aspirant, va fer el mateix contra González, però tampoc va tirar endavant.
