38 anys de militància al servei que el socialisme català torni a relluir
BARCELONA, 14 oct. (EUROPA PRESS) -
El primer secretari del PSC, Miquel Iceta i Llorens (Barcelona, 17 d'agost de 1960) busca aquest dissabte renovar per quatre anys el seu càrrec de líder del partit amb el repte que la formació torni a créixer electoralment després d'anys de revessos a les urnes.
Iceta va assumir el comandament del PSC per primera vegada el 13 de juliol del 2014, després de la dimissió de Pere Navarro i en vèncer unes primàries sense rival, i ha aconseguit el principal repte que llavors se li va encomanar: recosir un partit marcat per les escissions i frenar la pèrdua de vots.
Així, el seu principal encert va ser tornar a una relativa estabilitat al partit, però no ha aconseguit resoldre la gran incògnita: si podrà tornar al PSC a les cotes de poder tant municipal com autonòmic que va obtenir en la primera dècada d'aquest segle.
L'apogeu electoral del PSC va arribar el 2003, quan es va fer amb les regnes de la Generalitat en aconseguir 42 diputats al Parlament i més d'un milió de vots; des d'aleshores, un descens vertical fins a 16 parlamentaris i els 523.000 vots actuals.
Iceta ha resituat el discurs del PSC sobre el 'dret a decidir' fins a convertir-lo en còmode per a tot el partit: rebuig frontal a una consulta d'autodeterminació i una gran defensa de la reforma constitucional i d'un referèndum per validar-la.
El principal problema és que aquesta reforma no ha passat de ser una declaració de principis, ja que no ha trobat mai suports per començar a caminar ni al Congrés dels Diputats ni el Parlament.
DE TIERNO GALVÁN A LA MONCLOA
L'interès d'Iceta per la política va néixer encara i han estat menor d'edat, quan amb 17 anys ha començat a militar al Partit Socialista Popular Català, la secció catalana del PSP de Tierno Galván, una formació que de seguida deixaria per les seves divisions internes per entrar a formar part el 1978 en les Joventuts Socialistes de Catalunya.
En uns escassos sis anys de militància ja era membre de l'executiva del partit (1984), una selecte club que no deixaria fins al 2011, quan Pere Navarro va prescindir d'ell com a dirigent, tot i que li va encarregar la tasca de dirigir la Fundació Rafael Campalans i això, a la pràctica, també li va permetre acudir a les reunions de la direcció quan volia, tot i que sense dret a vot.
Iceta va començar la seva trajectòria institucional a l'Ajuntament de Cornellà (1987-1991), per donar després el salt a la Moncloa com a director del Departament d'Anàlisi del Gabinet de la Presidència del Govern (1991-1995), sotsdirector del mateix gabinet (1995-1996) i diputat per Barcelona en Les Corts (1996-1999).
El seu pas per Madrid va reforçar els seus contactes amb el PSOE, fins al punt que el van convertir en un dels principals nexes amb el PSC, sobretot quan va caldre abordar temes espinosos com l'Estatut o el dret a decidir.
Prova de la seva capacitat d'influència en el PSOE la va donar Alfredo Pérez Rubalcaba en un Comitè Federal de gener del 2013, quan les relacions amb el PSC eren més tenses que mai per la consulta; Rubalcaba va admetre que els partits tenien discrepàncies i que el 'dret a decidir' era un problema que els allunyava i que no ho arreglaria "ni Iceta".
BALLS I HAIKUS
Diputat al Parlament des del 1999, el 2011 ja va intentar liderar el partit fracassant en el seu intent, un assalt que va tornar a intentar el 2014 sense rival, ja que com ell mateix s'encarrega de recordar, ningú va voler assumir les regnes d'un partit immers llavors en una situació més que delicada.
Iceta és conegut per ser un lector empedreït, per la seva afició a tuitejar cada dia un haiku --un tipus de poema d'origen japonès-- i pels seus mítings apassionats que l'han portat des de marcar-se un ball fins a invocar Déu.
Ha estat cèlebre el seu ball 'Don't Stop Me Now' de Queen en el míting d'obertura de la campanya de les catalanes o el seu suport a crits que Pedro Sánchez intentés un govern alternatiu al PP en l'última Festa de la Rosa: "Mantén-te ferm, aguanta les pressions i lliura'ns de Rajoy i del PP. Per Déu!".
La relació amb el PSOE serà un altre dels seus principals reptes ja que s'acosta un pols: es nega a investir Rajoy amb l'abstenció, precisament quan aquest és un dels escenaris que cobra força en el partit que ara lidera Javier Fernández.
