En la passada legislatura, els grups entre 9 i 13 senadors rebien de 300.000 a 400.000 euros anuals; el PP va tenir 3,5 milions i el PSOE, 1,5
MADRID, 19 gen. (EUROPA PRESS) -
Els quatre membres del PP a la Mesa del Senat, on tenen majoria absoluta, s'oposaran aquest dimecres que Podem tingui dos grups parlamentaris a la Cambra Alta, un d'onze membres amb la seva pròpia marca i un altre format per 12 senadors de les seves confluències, ja que argumenta que no ho permet el Reglament. El PSOE, per la seva banda, es mostrarà a favor amb l'argument contrari: la mateixa norma parlamentària sí ho permet.
La Mesa del Senat, amb quatre membres del PP, dos del PSOE i un del PNB, decidirà aquest dimecres sobre l'organització dels grups parlamentaris i el criteri del PP, segons han informat fonts parlamentàries, és contrari que les coalicions autonòmiques en les quals va participar Podem amb altres partits formin el seu propi grup.
Els populars entenen que el Reglament ho impedeix, ja que l'article 27.3 dicta que els parlamentaris que hagin concorregut a les eleccions formant part d'un mateix partit, federació, coalició o agrupació constitueixin més d'un grup. Aquest seria el cas, ja que Podem va ser part d'aquestes candidatures autonòmiques i tindrà un altre grup parlamentari.
CANDIDATURES DIFERENTS
Per la seva banda, el PSOE creu que les coalicions autonòmiques en les quals va participar Podem són diferents del partit morat i que poden tenir veu pròpia al Senat, segons ha explicat a Europa Press el vicepresident segon de la Taula, el socialista Joan Lerma, qui espera a conèixer l'informe que els lletrats del Senat entregaran demà a la Mesa.
"Em sembla que la del Congrés és una situació i la del Senat una altra. El Senat va néixer amb vocació de cambra territorial, el més raonable és no ofegar les veus territorials, intentar integrar-les. Defensem, i jo defensaré, el dret a poder mantenir cadascun la seva posició", ha assegurat.
A les raons polítiques, Joan Lerma afegeix l'argument "legal" que aquest article 27.3 no tanca la porta a aquests dos grups, perquè aquestes coalicions formades amb Podem no són equivalents a aquest partit ni es van presentar amb aquest nom. "Permet que puguin tenir una veu diferenciada", ha insistit.
Lerma ha deixat clar que el seu partit atendrà en qualsevol cas els lletrats del Senat si presenten "una justificació clara i contundent" en contra d'aquests dos grups. "Si no són clars, al Senat és positiu que les diferents veus territorials puguin participar-hi", ha reiterat.
El senador ha defensat aquesta posició com també que el seu partit presti parlamentaris a ERC i DL perquè tinguin els seus propis grups, malgrat les crítiques de destacats dirigents del PSOE. "El PSOE està en una posició positiva en què té interlocució amb tots els grups i em sembla que això és un valor i no un demèrit. El PP no podria prestar senadors i no perquè no vulgui ell", ha apuntat.
RECURS AL CONSTITUCIONAL
Si es confirma el rebuig a la Mesa, Podem i les seves coalicions hauran de decidir una alternativa, com formar un mateix grup amb 23 membres o passar alguns d'ells al Mixt. Els senadors de Compromís Carles Mulet i Dolors Pérez han defensat aquest grup amb els parlamentaris de les confluències tant de la Comunitat Valenciana com de Galícia, Catalunya i el País Basc, i han assegurat que si no el permeten, acudiran al Tribunal Constitucional.
Segons Mulet, "no hi ha cap motiu llevat de polític i partidista" per no permetre a les confluències formar grup, ja que aquestes coalicions van concórrer a les eleccions generals "de manera autònoma i independent", i el mateix Ministeri de l'Interior va comptabilitzar els seus vots per separat la nit electoral.
Mulet ha argumentat que també senadors del PSOE passaran a ERC i DL per formar grup. "Si per a ells hi ha una excepció, doncs no entenem per què per a nosaltres no", ha lamentat.
SENADORS PRESTATS
En espera de què ocorre amb Podem, el Senat estarà format a més pels grups del PP, el PSOE, Democràcia i Llibertat, ERC, el PNB i el Grup Mixt.
Les dues formacions independentistes han rebut senadors prestats del PSOE per poder arribar al número exigit pel Reglament, que és de deu, un fet que s'ha produït en altres legislatures però que ha aixecat polseguera dins i fora del Partit Socialista.
Com va recordar la setmana passada el portaveu socialista, Óscar López, aquesta cessió és "legal" i compleix el Reglament, i ha afegit que ajuda que aquestes formacions estiguin a les institucions. Barons del PSOE, tot i això, no entenen que el seu partit ajudi a aquestes formacions. "Els espanyols ni són tontos ni ingenus", ha dit avui el president de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page.
Pel que fa al PNB, que en la passada legislatura va comptar amb aquesta mateixa ajuda del PSOE, cinc senadors prestats, s'ha agrupat en aquesta ocasió amb els dos representants de Coalició Canària i una de Cambio-Aldaketa, per arribar així als deu senadors exigits. Tots els parlamentaris prestats podran tornar a les seves formacions d'origen una vegada constituïts els grups.
SUBVENCIONS I AJUDES
Els grups parlamentaris, inclòs el Mixt, tenen dret a tenir assistents i subvencions per al seu funcionament, que es decidiran ara. Una part de l'ajuda es reparteix segons el nombre de senadors i l'altra és fixa, per poder pagar els assessors.
En la passada legislatura, la primera subvenció (per nombre d'escons) va donar al PP a l'any 3,48 milions d'euros (161 senadors); al PSOE, 1,5 milions (64 senadors), a CiU 412.409,28 euros (13 senadors); 330.585,60 més a l'Entesa (9 senadors), 248.761,92 euros al PNB (5) i 432.865,20 al Grup Mixt (14 senadors). Per senador, el PP va rebre 21.620 euros i el PNB, 49.752,38.
Pel que fa a la subvenció per a assessors, va ser de 42.750 euros per als grups menors excepte del PP, que rebia 213.750 euros, i el PSOE, que va obtenir 128.250 euros anuals.
DESPATXOS I INICIATIVES
A partir de dimecres, es distribuiran els despatxos per als grups parlamentaris i els 266 senadors que formen la Cambra Alta. Es constituirà també la Junta de Portaveus i podrà començar la vida parlamentària.
D'entrada, i encara sense escollir el president del Govern espanyol ni constituït aquest, ERC ja ha anunciat que vol presentar dues mocions: per debatre al Senat la inclusió en la Constitució del dret d'autodeterminació i la dissolució de la mateixa Cambra Alta.
No se sap si aquestes propostes arribaran a debatre's al Ple o aniran a alguna comissió. En principi, les comissions no es constitueixen fins que no hi ha govern, perquè acostumen a ser reflex dels ministeris, però res impedeix que puguin organitzar-se sense que ho estigui l'Executiu. Tot quedarà en mans dels grups parlamentaris.
