Actualitzat 28/02/2017 19:59

Mas reitera en el TS que sense els 42.000 voluntaris el procés participatiu del 9N no s'hagués celebrat


EUROPA PRESS

MADRID, 28 Febr. (EUROPA PRESS) -

L'expresident de la Generalitat de Catalunya Artur Mas ha assenyalat aquest dimarts en el Tribunal Suprem (TS) les diferències entre la consulta del 9N convocada pel seu Govern i que va ser suspesa pel Tribunal Constitucional (TC) i el procés participatiu que es va acabar celebrant i que no hagués estat possible sense els 42.000 voluntaris i els 942 ajuntaments catalans que van participar en el mateix.

Mas s'ha explicat d'aquesta manera a l'inici de la seva declaració com a testimoni en el judici que se segueix contra l'exconseller de Presidència i actual diputat del PDeCAT Francesc Homs, per a qui la Fiscalia demana nou anys d'inhabilitació especial per a l'exercici de càrrecs públics electius per delictes de prevaricació i desobediència en organitzar la consulta, que havia estat suspesa pel Tribunal Constitucional (TC).

L'única similitud entre aquesta convocatòria i el procés participatiu, segons ha explicat, és que cap de les dues tenia conseqüències jurídiques, "encara que evidentment sí conseqüències polítiques".

A partir d'aquí la resta eren diferències entre una convocatòria i una altra, segons ha explicat l'expresident, que ha afegit que des d'un punt de vista polític les dues perseguien la finalitat de conèixer quina era l'opinió de la gent.

A preguntes de la defensa d'Homs, Mas ha denunciat que el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, va respondre amb "menyspreu i burla en termes despectius" en conèixer la suspensió de la convocatòria inicial al setembre del 2014.

EL FISCAL NO PREGUNTA

Abans que comencés a parlar, el president del tribunal Manuel Marchena ha advertit Mas que encara que venia com a testimoni, i atès que ha estat jutjat pels mateixos fets pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) estava eximit de prestar jurament i podia evitar contestar a les preguntes que considerés que podien perjudicar-li en la seva estratègia de defensa.

Mas ha comparegut com a testimoni de la defensa, que exerceix l'advocada Eva Labarta. El fiscal Jaime Moreno, per la teva banda, ha rebutjat preguntar-li "pel seu respecte a la seva situació processal" pel que la seva intervenció en aquest judici ha durat amb prou feines 22 minuts.

NOMÉS VAN REBRE UN CORREU

L'expresident de la Generalitat ha fet un recorregut per les dates clau de la deriva sobiranista recordant amb especial recalcament en què, en relació a la consulta, tan sols van rebre un correu electrònic del TC dirigit a ell mateix i en el qual s'invocava l'aplicació de l'article anteriorment citat.

Mas, que ha estat jutjat recentment pel TSJC també per l'organització de la consulta del 9-N, ha mostrat la seva sorpresa que la providència del TC rebuda l'endemà per correu ordinari fos l'única notificació que els va arribar en el termini d'un mes malgrat conèixer la seva intenció d'engegar el procés participatiu. "Ningú ens va requerir res en més d'un mes de temps", ha assegurat.

Mas també ha denunciat que l'Executiu popular va actuar amb "clar abús de poder" en invocar a l'article 161.2 del Codi Penal sobre la suspensió de lleis autonòmiques en el recurs interposat davant el Tribunal Constitucional i que va ser admès a tràmit per unanimitat del Ple de l'alt tribunal.

"Nosaltres reaccionem davant la providència i acordem presentar un recurs davant del Tribunal Suprem perquè enteníem que el Govern espanyol havia fet un clar abús de poder en invocar a l'article aquest que li permet suspendre qualsevol norma. A més vam formular recurs de súplica davant el Constitucional perquè ens aclarissin què és el que calia suspendre", ha exposat davant el tribunal.

En relació als antecedents de la consulta, l'expresident de Catalunya ha assegurat que el Parlament català va fer un primer intent "d'entendre's amb l'Estat espanyol" en tractar de negociar els termes de la consulta amb la intervenció de tres dels seus diputats al Congrés.

"No es van prendre decisions unilaterals, el pacte va ser desoït i a partir d'aquí es va començar a crear un marc legal per promoure una consulta", basada, segons ha explicat, en el suport popular al dret a opinar.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés