Publicat 22/12/2014 17:48

Mena afirma que Pujol va buidar la caixa de Banca Catalana accelerant-ne així la fallida

El exfiscal José María Mena en el Parlament
EUROPA PRESS

Insinua que Torres-Dulce va deixar el seu càrrec per pressions polítiques

BARCELONA, 22 des. (EUROPA PRESS) -

L'exfiscal José María Mena, encarregat juntament amb l'exfiscal Carlos Giménez Villarejo d'investigar el cas de Banca Catalana, ha explicat aquest dilluns que "el buidatge patrimonial portat a terme pels querellats en la causa --entre els quals hi havia l'expresident Jordi Pujol-- va portar Banca Catalana a un fatídic final".

L'exfiscal ha comparegut a la comissió del frau, evasió fiscal i la corrupció del Parlament, per donar compte del progressiu buidatge de fons per part dels directius de Banca Catalana que, malgrat les seves pèrdues, es van repartir beneficis "accelerant la greu crisi" que patia l'entitat.

Mena ha explicat que, una vegada finalitzada la instrucció del cas, van presentar un escrit davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en què es mostraven indicis de delictes d'apropiació indeguda, falsedat en document públic i mercantil, i maquinació per alterar el preu de les coses contra 18 dels exconsellers del banc, entre els quals hi havia Pujol.

El Tribunal va sobreseure el cas amb el vot de la majoria dels magistrats, 33 de 41, que van evitar l'obertura del procés.

Amb tot, ha recordat que en cap moment es van oposar als indicis que, juntament amb Villarejo, havien desxifrat de l'aparell d'enginyeria financera sobre el qual operava Banca Catalana: "Els magistrats eren dispars, la majoria va pensar que calia arxivar l'assumpte perquè fins avui els grans fraus es resolien dient que es tractaven d'un assumpte civil i no penal, i no s'investigava. Alguns van seguir la vella inèrcia de la feina més fàcil".

ELS SEUS DESCOBRIMENTS

Mena ha revelat l'existència d'unes caixes B, unes d'entitats instrumentals i altres vinculades als querellats o al seu entorn: "Amb aquestes s'absorbien els fons que havien d'anar destinats a l'entitat. La caixa B quedava oculta per a la junta general d'accionistes i per a l'autoritat monetària".

Ha explicat que van trobar indicis d'instrucció irregular de l'entitat fins al buidatge; extratipus pagats als querellats i a clients 'vip'; interessos de societats instrumentals i vinculades pagades amb fons de la caixa B; cancel·lació precipitada de dipòsits, i alienació d'accions, "algunes d'elles en els immediats dies a la crisi final" --una alienació del seu valor teòric inicial que van pagar amb fons de la caixa B moments abans que es desplomés el seu preu--.

També complements injustificats, complements de sous que, segons el parer de Mena, amb menys diners, després, hi ha hagut condemnes, i crèdits ficticis.

Uns fets que l'exfiscal, ha dit, comportaven una documentació alterada o prou canviada perquè, una vegada descoberts, Fiscalia pensés que hi havia també "delicte de falsedat continuada".

A més, a la sessió d'aquest dilluns ha suggerit que el Parlament sol·liciti els arxius de la causa al TSJC, perquè hi ha d'haver els textos de la Fiscalia juntament amb la totalitat de les dades, començant pels informes del banc d'Espanya, seguint per tota la documentació, els testimonis, les declaracions dels querellats i els informes de Fiscalia.

HERÈNCIA DE PUJOL

Mena no ha volgut vincular els fets de Banca Catalana amb la confessió en la qual Jordi Pujol i Soley declarava el 25 de juliol per carta tenir diners no declarats en paradisos fiscals, ja que en desconeix la procedència concreta.

Sobre si es tractava d'una herència i sobre si la seva germana i el seu cunyat en podrien desconèixer l'existència, ha dit que li sembla "xocant".

"No sé si és un conflicte familiar o una escenificació. Potser tots falten a la veritat a l'uníson, després dels fets del 2014, per resoldre determinades situacions", ha afegit.

LA TÈCNICA DE L'ESQUER

Mena ha posat el focus sobre la confessió com a possible intent de Pujol per atreure l'atenció sobre si i desviar-la d'altres assumptes que podrien ser de més envergadura i esquitxar més persones de l'entorn familiar o de CDC.

"Hi ha una qüestió curiosa, la tècnica de l'esquer: produir una peça que pot ser caçada perquè el caçador s'oblidi de la peça principal. És peça d'esquer. La confessió Millet ho és, i l'administració no ha de caure en la trampa de no perseguir la resta. En la confessió, Pujol feia tècnica cristiana de constricció o estratègia d'esquer?", s'ha qüestionat.

INGERÈNCIES POLÍTIQUES EN LA JUSTÍCIA ACTUAL

Mena ha mostrat respecte a la decisió dels 33 magistrats que van decidir sobreseure el cas, amb tot ha dit tenir dades per suposar que la majoria d'ells no van llegir el seu informe: "Però això connecta amb el debat de si calia o no llegir-ho, el problema no era de fets, sinó de tipificació, és a dir, si els descobriments encaixaven en articles penals".

En aquest sentit, ha dit no creure en les ingerències polítiques en l'àmbit de la justícia, ja que segons la seva opinió "cadascú s'adscriu al que vol, rep les opinions dels seus superiors si vol, però tots estan en condicions objectives de fer el que la seva consciència dicta".

En el passat ha recordat que "el PSOE va demanar que no s'investigués la família Pujol i sí que es va investigar", ha dit, posant per prova la seva investigació.

En el present, ha opinat que tampoc hi ha ingerència política, ja que "el Fiscal General de l'Estat, Eduardo Torres-Dulce, va dir que si havia pressió se n'aniria a casa seva i se'n va anar a casa".




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés