Actualitzat 29/03/2017 21:48

El lletrat major del Parlament va advertir que votar el referèndum vulnerava el TC

La Mesa va al·legar "llibertat d'expressió" per permetre'n la votació

BARCELONA, 18 oct. (EUROPA PRESS) -

El lletrat major del Parlament, Antoni Bayona, va alertar que la proposta de resolució de JxSí i la CUP a favor de convocar un referèndum independentista abans del setembre del 2017 podia vulnerar les ordres del Tribunal Constitucional (TC) però la Mesa de la Cambra, en què JxSí té majoria absoluta, va al·legar que prohibir la votació seria atacar la "llibertat d'expressió".

Segons l'acta de la reunió de la Mesa prèvia a la celebració del Debat de Política General, a la qual ha tingut accés Europa Press, Bayona va advertir de "la possibilitat que el TC pugui considerar que es produeix un incompliment" de les sentències i interlocutòries que anul·len el full de ruta independentista i insten els membres de la Mesa del Parlament i del Govern a paralitzar qualsevol iniciativa relacionada.

C's, PSC i PP van demanar a la Mesa que reconsiderés la seva decisió d'admetre a tràmit la proposta de resolució de JxSí i la CUP amb l'objectiu d'impedir que es votés el referèndum al ple, però la Mesa va desestimar les seves peticions desgranant diversos motius.

Va al·legar que els dictàmens del TC es referien a resolucions que tenien un context propi i diferent al del Debat de Política General en el qual es va votar el referèndum, i que demanar a la Mesa que prohibeixi propostes "a favor o en contra del 'dret a decidir', l'autodeterminació el referèndum, la reforma de la Constitució, la independència, etc., és, a més d'una funció que no li correspon, un atac directe contra la llibertat d'expressió".

Va prosseguir dient que aquesta apel·lació a la subjectivitat de la Mesa per resoldre l'aplicació de les suspensions del TC per actes parlamentaris anteriors comportaria "una arbitrarietat en la seva resolució que podria acabar vulnerant els drets de tots els diputats".

"Aquesta Mesa no considera que cap de les resolucions esmentades pels grups que demanen la reconsideració estigui concernida pels requeriments del TC", va assegurar.

I va precissar que, "en cas que fos així, la col·lisió jurídica entre un requeriment genèric referit a actes anteriors i els drets de participació, iniciativa i llibertat d'expressió dels diputats, ha d'interpretar-se clarament a favor d'aquests últims".

DEBAT DE POLÍTICA GENERAL

Va explicar també que la proposta de resolució del referèndum s'emmarcava en el Debat de Política General: "No és ni una tramitació legislativa, ni cap altra iniciativa de les quals determina el Reglament del Parlament per fer servir l''ius in officium' dels diputats i el dret a iniciativa dels grups parlamentaris".

Va assegurar que la proposta de JxSí i la CUP incloïa temes --com el procés constituent i les relacions amb l'Estat-- que, de manera implícita o directa, també eren tractats per la resta de grups en les seves respectives iniciatives, i va apel·lar a l'article 152 del Reglament del Parlament que indica que la Mesa ha d'admetre les iniciatives "congruents amb la matèria que ha estat objecte de debat".

D'acord amb la doctrina del Parlament, la jurisprudència i la doctrina respecte a les funcions de la Mesa, l'òrgan rector de la Cambra ha assegurat que havia de limitar-se a l'anàlisi dels requisits formals sense entrar "en cap cas" en el contingut de les iniciatives.

Per totes aquestes explicacions, la Mesa va decidir desestimar la petició de reconsideració de C's, PSC i PP, els representants dels quals van manifestar la seva disconformitat amb aquesta decisió.

De fet, el vicepresident segon de la Mesa, José María Espejo-Saavedra (C's), i el secretari segon, David Pérez (PSC), van emetre un vot particular i van voler deixar constància d'això a l'acta.

En l'escrit en el qual explicaven el seu vot, recollit per Europa Press, tots dos van recordar que el TC va advertir els membres de la Mesa; la presidenta, Carme Forcadell; el llavors secretari general del Parlament, Pere Sol, i els membres del Govern del seu deure d'impedir o paralitzar qualsevol iniciativa que suposi ignorar o al·ludir la suspensió, i va avisar d'eventuals responsabilitats penals en cas de desobediència.

Per aquesta raó, van argumentar que la proposta de resolució per fer un referèndum independentista suposava "una violació evident de la sentència del TC relativa a aquest assumpte", i van considerar que no procedeix la seva admissió a tràmit.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés