Actualitzat 17/04/2015 16:11

La llei electoral catalana superarà el maig el seu primer tràmit sense garanties d'aprovar-se

Ponencia de una ley electoral de Catalunya en el Parlament
Foto: EUROPA PRESS

Encara no té suports suficients per a la seva aprovació definitiva

   BARCELONA, 17 Abr. (EUROPA PRESS) -

El Parlament farà al ple del 6-7 de maig el debat a la totalitat de la llei electoral, cosa que servirà per admetre a tràmit el projecte, però també evidenciarà que encara no existeix el consens necessari --90 vots-- perquè la norma pugui aprovar-se definitivament abans d'acabar la legislatura.

   El text que veuran els diputats --i elaborat en la ponència conjunta en marxa des de gener-- desenvolupa molts aspectes d'administració electoral, però deixarà el títol tercer en blanc i no inclourà cap proposta de sistema electoral, el punt que més discrepàncies genera i el debat del qual han decidit posposar CiU, ERC i ICV-EUiA per poder avançar.

   Defugir el sistema permetrà que la llei sigui admesa a tràmit --això només necessita majoria simple, garantida amb els 84 vots de CiU, ERC i ICV-EUiA--, però els grups hauran d'abordar-lo en els pròxims mesos si volen aprovar la norma aquesta legislatura.

   En declaracions als periodistes a la sortida de la ponència --l'última reunió a falta d'un breu trobada formal dimarts--, Lluís Corominas (CiU), Roger Torrent (ERC) i Jaume Bosch (ICV-EUiA) han confiat que PSC, PP i C's canviïn la seva posició durant el debat en comissió i s'obrin a donar suport a la norma en la seva votació final.

LLEI INNOVADORA

   "Esperem que els que no han fet passos amb vista al consens es vegin obligats a fer-los per la pressió de la resta d'articles de la llei", ha apuntat Corominas, que exalça el projecte de llei perquè suposa aplicar a Catalunya una norma moderna pròpia del segle XXI.

   Torrent i Bosch també han coincidit a definir com innovador el projecte, una norma que, en paraules del republicà, "iguala Catalunya amb les millors democràcies d'Europa" en aspectes com la participació, el rendiment de comptes i la transparència.

   Els tres grups defensen que les millores que preveu la norma en tot el que fa referència a administració electoral són motiu suficient per aprovar la llei, tot i que aquesta no canviï el model de repartiment d'escons i es limiti a mantenir el sistema actual --una translació de la Loreg-- però amb la incorporació de llistes desbloquejades.

'NO' A UNA LLEI SENSE SISTEMA

   Aquests tres grups no han convençut PSC, PP i C's, que fa setmanes que adverteixen que no donaran suport a una llei que no modifiqui el sistema: "O millorem el sistema electoral o no la votarem", ha remarcat el socialista David Pérez.

   També Santi Rodríguez (PP) ha explicat que el seu grup no està en condicions de donar suport a un text que no aporti un nou sistema, mentre que Carlos Carrizosa (C's) ja ha avançat que presentaran una esmena a la totalitat al text de la ponència perquè "s'ha tancat en fals".

   Està per veure el posicionament de la CUP --que aquest divendres no ha assistit a la ponència-- però, tot i que els seus tres diputats donessin suport a la llei sense un nou sistema, seguirien faltant tres vots per arribar als 90 necessaris.

QUADRAR EL CERCLE

   Després de l'admissió a tràmit del projecte de llei el 6 de maig, el debat se centrarà doncs a buscar la fórmula que permeti la majoria de dos terços, mitjançant dos camins: trobar un sistema que generi suficient suport, o bé que PSC, PP i C's acceptin una norma sense sistema electoral.

   El principal punt de fricció és com sempre el sistema utilitzat per traduir els vots en escons: PSC, PP, ICV-EUiA i C's defensen un recompte únic, mentre que CiU i ERC s'inclinen per mantenir el sistema actual d'un recompte per a cada circumscripció.

   Aquest debat entre proporcionalitat i representativitat és el que tradicionalment ha fet encallar la ponència, ja que una part del Parlament defensa igualar el pes d'un vot a Barcelona amb un de Lleida, però una altra part adverteix del risc de crear una Cambra on les zones menys poblades no estiguin ben representades.

   Així, els treballs se centren a aquestes altures a buscar la quadratura del cercle amb un model que satisfaci les demandes dels uns i dels altres en proporcionalitat i en representativitat, cosa que no s'ha aconseguit des que el 2007 va començar a treballar-se en una llei electoral catalana.

ICV-EUiA, LA FRONTISSA

   Des d'ICV-EUiA, Jaume Bosch ha insistit aquest divendres a oferir la seva formació com a punt de trobada entre totes les opcions, ja sigui arrossegant PSC, PP i C's cap a un model sense sistema, ja sigui arrossegant CiU i ERC cap al sistema electoral dels ecosocialistes, que segons ha dit, veuen amb bons ulls PSC, PP i C's.

   El model d'ICV-EUiA s'inspira al dels Països Baixos: els partits presentarien llistes en les vuit vegueries, però la distribució d'escons es faria a través d'un recompte únic que sumi els vots d'un partit a tot Catalunya i distribueixi després els escons pel territori segons els suports en cada circumscripció.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés