En documents confiscats a Andorra els diners es justifiquen com una herència de Marta Ferrusola, no de l'avi Florenci
MADRID, 24 febr. (EUROPA PRESS) -
L'Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) detalla en un informe que bateja com a operació Suro el repartiment de fons entre els set fills de l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol, controlada pel fill gran de la família, Jordi Pujol Ferrusola.
L'informe, datat el passat mes de desembre i inclòs en el sumari del cas, al que ha tingut accés Europa Press, determina que Pujol Ferrusola va realitzar fins a quatre ocasions en el període comprès entre 1992 i el 2000 transferències per idèntica quantitat a tots els seus germans en els seus comptes d'Andorra.
Els investigadors detecten una pauta que s'inicia al desembre del 92 quan Oleguer, Oriol, Marta, Josep, Pere i Mireia van rebre en la mateixa data un enviament de 2.670.000 pessetes. L'any 96 tots ells van ingressar a través de diverses transferències un total de 10 milions de pessetes del primogènit del clan en dos blocs de cinc milions i en el 97 quatre més.
L'origen dels fons --determina la UDEF-- és un compte que compartien Pujol Ferrusola i la seva dona Mercè Gironès. Des del dipòsit de sortida s'ordenaven sis transferències al mateix temps i en la pràctica totalitat de les transferències de comptes en la Banca Privada d'Andorra en la qual figura com a titular o autoritzat el germpa gran.
Els agents plasmen les seves conclusions en un quadre en el qual s'aprecia que la germana que més fons va rebre durant el període va ser Mireia, que va comptar amb disposicions d'entre 2 i 24,1 milions de pessetes. La segueixen en ingressos Oleguer i Marta.
En un altre informe de la UDEF anterior, de febrer del 2015, la Policia també es refereix a l'origen dels fons que suposadament es van blanquejar i assenyala que si bé el patriarca va dir públicament que tots es van generar com a conseqüència d'una herència del seu pare, segons els registres de les autoritats andorranes es constatava que l'herència era de Marta Ferrusola, amb qui "existiria una dissonància òbvia".
PAGAMENT DE COMISSIONS
En relació a les comissions, el mateix informe recalca que els pagadors de les presumptes comissions "sempre són societats adjudicatàries de contractes públics a Catalunya" i resta importància al fet que el 2003 la Generalitat no estigués ja en mans de CiU.
Per als investigadors, això no era obstacle perquè Pujol Ferrusola "hagi utilitzat unes xarxes teixides durant molts anys en l'administració tant autonòmica, provincial o municipal, així com en altres organismes de finançament públic".
En aquest sentit, recalca que altres casos, com Pretòria, van demostrar ser transversals quant al color polític, i fins i tot afegeix una frase d'un acusat pel cas Palau: "Sense ànim de resultar una afirmació insubstancial i irreverent, portem a col·lació les afirmacions públiques de Fèlix Millet, que va dir que a Catalunya 'hi havia unes 400 persones que sempre es trobaven a tot arreu, siguin parents o no'".
Al·ludeix també al cas Palau per dir que en aquest es va demostrar com una constructora, Ferrovial, va pagar comissions "en diferit", és a dir, una vegada obtinguda ja la resolució favorable, i a més "utilitzant un circuit alternatiu, instrumentalitzant un organisme públic".
També resta importància al fet que Pujol Ferrusola mai hagi ocupat un càrrec i, en aquest sentit, recorda que a Marbella "s'han acreditat els manejos d'una persona a l'ombra", Juan Antonio Roca.
