Destaca la "interacció constant" i històrica que existeix entre Catalunya i Espanya tot i que creu que pot "variar"
MADRID, 27 maig (EUROPA PRESS) -
L'historiador britànic John H. Elliott ha assegurat que les causes nacionalistes reclamen "per part de tots" una "gran flexibilitat" i "un afany de conciliació" i requereix que es pensin els "diferents punts de vista" que existeixen.
Així ho ha manifestat durant la seva intervenció en la trobada 'Escolta Espanya, Escucha Catalunya!', organitzat per la Fundació Ortega-Marañón, en què estava present el president de la Generalitat catalana, Carles Puigdemont, ja que ell també ha participat en el fòrum.
Elliot, premi Príncep d'Astúries de Ciències Socials i premi Balzan d'Història, ha avisat que per a "molts" la causa nacionalista té "lògica i sentit de realitat" tot i que altres "estiguin lluny d'entendre aquests blocs d'emocions".
I ha dit que "no es pot definir ni preveure" els motius i circumstàncies per les quals "puja o baixa" l'exaltació nacionalista. "La situació canvia d'un dia a un altre i res es pot predir", sosté, preguntant-se qui podia esperar fa uns anys el triomf del partit nacionalista escocès.
En qualsevol cas, l'historiador creu que aquest tipus de sentiments reclamen "per part de tots una gran flexibilitat, una voluntat de repensar punts de vista formats en temps llunyans i, sobretot, un afany conciliador".
"TENSIONS QUE VÉNEN DE MOLT ENRERE"
En el cas concret del nacionalisme català, ha explicat que "les tensions" entre Espanya i Catalunya "vénen de molt enrere". I si ara persisteixen, ha recalcat, "cap buscar la seva arrel en la incapacitat de generacions de polítics de reconciliar els contextos oposats d'una Espanya centralitzada i una Espanya descentralitzada i plural".
"No és cap sorpresa", ha subratllat l'historiador --que ha investigat la història del segle XVII de Catalunya i l'espanyola-- en al·lusió al conflicte polític i territorial que hi ha actualment, posant èmfasi que la història entre Catalunya i Espanya ha estat "llarga i complicada". A més, creu que el desafiament sobiranista actual "demostra que no s'ha escrit l'última paraula" sobre les relacions entre tots dos.
I ha citat unes paraules del Comte de Romanones per recordar que les "tensions" han estat sempre a l'ordre del dia: "En el meu freqüent pas pel Govern espanyol, he après que l'atenció dels ministres ha estat absorbida constantment per Catalunya; quan no era una cosa, era una altra".
Per a l'historiador, aquest conflicte "constitueix els fils conductors dels últims tres segles" i s'ha forjat "a base dels fets del passat" i de "com calia interpretar una història comuna". L'esmentada història, ha explicat, té --ara i ja al segle XVII-- dues visions: una "central i unitària"; i una altra descentralitzadora i plural.
En qualsevol cas, sosté que aquestes tensions només poden ser enteses "dins d'un context d'un passat d'Espanya en part verídic i en part imaginari".
Sobre aquesta qüestió, s'ha referit als "mites" que diverses vegades han "distorsionat la història catalana per a fins polítics". Però ha advertit que les dues narratives --la centralitzadora i la descentralitdora-- han estat "reduccionistes" i han viscut atrapades en el passat imaginari".
La unió de les corones de Castella i Aragó a finals del segle XV ha estat un "preludi" de la complexitat de les relacions entre Espanya i Catalunya, ha explicat Elliott. Però serà després quan es constitueixi una forta narrativa contra "la repressió" de Catalunya, una visió "alternativa" a la versió "absolutista" dels Borbons.
En qualsevol cas, ha destacat la "interacció constant" que ha existit en la història entre Catalunya i Espanya. Això sí, ha afirmat que aquesta interacció entre territoris "varia amb els temps" i no ha d'estar "sempre igual".
