Els tècnics plantegen una consolidació "gradual", apujar impostos especials i mediambientals i reformar el finançament autonòmic
MADRID, 13 des. (EUROPA PRESS) -
Les reformes empreses i les mesures adoptades per reforçar la confiança en l'economia espanyola "han tingut efecte", tot i que l'ajust "segueix sent incomplet" i persisteixen febleses estructurals, segons assenyalen els tècnics del Fons Monetari Internacional (FMI), que ha revisat una dècima a l'alça els seus pronòstics de creixement per al 2016 i 2017 per a Espanya, i recomana emprendre una "consolidació fiscal gradual" per col·locar el deute en una trajectòria descendent, reduir la desocupació i millorar la productivitat.
D'aquesta manera, segons la declaració final de la missió de l'FMI que ha visitat Espanya per elaborar l'informe anual conegut com a 'Article IV', la institució internacional preveu que l'economia espanyola creixerà al 2016 un 3,2%, igual que al 2015, mentre que el creixement del PIB es moderarà al 2,3% al 2017, en els dos casos una dècima per sobre del que preveia respectivament en l'última edició de l'informe 'Perspectiva Econòmica Mundial', publicat el mes d'octubre passat.
"L'economia espanyola ha continuat amb la seva impressionant recuperació i vigorosa generació d'ocupació", reconeixen els tècnics de l'FMI, i assenyalen que la taxa de creixement de l'economia al 2015 va ser d'un vigorós 3,2%, "i es preveu el mateix increment per al 2016", mentre preveuen que el creixement del PIB real l'any vinent es moderi fins al 2,3% "en començar a dissipar-se l'impuls dels preus del petroli més baixos, la feblesa de l'euro i l'estímul fiscal.
De fet, a mitjà termini, i a causa que Espanya seguirà enfrontant-se especialment a un feble creixement de la productivitat i a una desocupació estructural elevada, "les perspectives de creixement seguiran desaccelerant-se", una tendència que s'ha vist atenuada per les reformes que s'han aplicat, i que demostren que, amb més mesures estructurals es poden millorar les perspectives de creixement a mitjà termini.
En aquest sentit, la missió de l'FMI assenyala que "l'ajust segueix sent incomplet" i persisteixen febleses estructurals, malgrat els notables avenços, particularment en el cas de l'elevada desocupació i l'estesa utilització de contractes temporals en les noves contractacions, mentre l'elevat deute públic i la voluminosa posició d'inversió internacional neta negativa fan vulnerable l'economia a les pertorbacions econòmiques.
Aquesta declaració no representa necessàriament les opinions del Directori Executiu de l'FMI, que haurà encara de debatre i decidir sobre l'informe que li serà presentat i que s'elaborarà prenent com a base les conclusions preliminars d'aquesta missió.
CONSOLIDACIÓ FISCAL GRADUAL.
D'aquesta manera, en política fiscal els tècnics de l'FMI consideren que una consolidació fiscal estructural gradual, però sostinguda garantiria una ferma trajectòria a la baixa del deute, mentre veu probable que el dèficit públic sigui superior a les previsions originals, malgrat el fort creixement econòmic i d'una despesa en menys interessos.
En el futur, els experts de l'FMI assenyalen que els ajustos podran efectuar-se a un ritme més calibrat, però haurien de ser sostinguts i sustentar-se en mesures ben definides, i indiquen que amb un ajust fiscal anual del saldo primari estructural al voltant del 0,5% del PIB, s'aconseguiria un equilibri adequat entre el manteniment de la recuperació econòmica i la sostenibilitat a llarg termini de les finances públiques.
"En aquest sentit, les mesures fiscals adoptades per al 2017 constitueixen un pas important cap a la consecució de l'objectiu de dèficit i la disminució del deute públic", afegeixen.
PUJADA D'IMPOSTOS.
Alhora, la missió considera que "Espanya pot permetre's un augment dels ingressos", per la qual cosa recomana una reducció gradual de les exempcions de l'IVA, cosa que incrementaria la recaptació a nivells semblants al d'altres països de la UE.
D'altra banda, davant els baixos preus de l'energia, els experts de l'FMI reiteren que a Espanya hi ha marge per augmentar els impostos especials i les taxes mediambientals.
"Juntament amb les reduccions que ja s'han adoptat dels tipus dels impostos de societats i sobre la renda de les persones físiques, aquestes mesures recaptatòries permetrien traslladar la càrrega tributària, de manera favorable al creixement, de la fiscalitat directa a la indirecta", conclouen.
REFORMA DEL FINANÇAMENT AUTONÒMIC.
Tot i això, la missió de l'FMI adverteix que "si no es reforma, el sistema de finançament autonòmic seguirà suposant un risc per a la consecució dels objectius fiscals".
Sobre aquesta qüestió, els tècnics de la institució consideren que l'objectiu de les reformes ha de ser millorar els incentius de les comunitats autònomes per complir els seus objectius fiscals, tenint en compte alhora les seves diferents capacitats econòmiques.
En aquest sentit, els experts veuen necessari fer complir de manera més automàtica i estricte els objectius, i dotar a les comunitats autònomes de més capacitat de mobilització dels seus propis ingressos.
Alhora, els tècnics plantegen la possibilitat d'introduir transferències lligades a resultats, amb la finalitat d'incentivar avenços en àrees crítiques de reforma, com l'aplicació de la 'Llei d'Unitat de Mercat' i les polítiques actives de feina.
