PALMA DE MALLORCA, 9 Juny (EUROPA PRESS) -
Iñaki Urdangarin i el seu exsoci Diego Torres van continuar repartint-se beneficis dos anys després de la teòrica desvinculació de l'exduc, el març del 2006, de les activitats privades relacionades amb l'Institut Nóos.
De fet, entre aquest exercici i el 2008, el marit de la infanta Cristina es va fer amb uns beneficis d'1,9 milions d'euros.
Així ho ha detallat una funcionària de l'Agència Tributària que, al costat d'altres diversos perits, continua sent interrogada en el judici del cas Nóos.
En la seva compareixença, la funcionària ha assenyalat que durant el 2006, 2007 i 2008 Urdangarin es va fer amb el 42% dels ingressos obtinguts per l'entramat, mentre que Torres es va apoderar del 58% restant.
Tal com ha relatat de manera detallada, els dos exsocis van obtenir el 2004 --quan es va fer el primer esdeveniment organitzat per Nóos dels investigats en la causa, el Valencia Summit-- un total d'1,030 milions d'euros, i el 2005, 1,7 milions.
Es tracta de les quantitats que Urdangarin i Torres van cobrar de la facturació de l'entramat d'empreses que van ordir entorn de l'Institut Nóos per la seva activitat de consultoria i organització d'esdeveniments.
Mentrestant, el 2006 els beneficis van ser de 448.753 euros; el 2007, de 2,6 milions, i el 2008, d'1,4. Tot i això, durant aquests últims tres anys l'Agència Tributària ha constatat que els ingressos estan basats en la cartera de clients de cada soci, per la qual cosa el repartiment del benefici va ser individualitzat: l'import imputat a Urdangarin procedia de la facturació obtinguda a través de l'empresa que comparteix amb la Infanta, Aizoon, així com de rendiments de la seva pròpia activitat, mentre que la diferència era atribuïda completament a Torres.
Tal com ha explicat la inspectora d'Hisenda, el 2006 Aizoon ja tenia clients privats, cosa que va coincidir amb la sortida d'Urdangarin de la direcció de Nóos.
Per aquesta raó, a final de març d'aquest any l'exduc va passar a tenir clients privats mentre que "la resta de l'activitat amb ens públics i alguns privats se la va quedar Torres", que va passar a controlar l'Institut i Nóos Consultoría Estratégica --una de les empreses del conglomerat--.
"VA CANVIAR EL CRITERI, PERÒ VAN SEGUIR TREBALLANT CONJUNTAMENT"
"Canvia el criteri, però l'activitat segueix sent la mateixa", ha manifestat la perit, que durant la seva intervenció ha assenyalat que l'única diferència respecte als anys anteriors rau en el fet que es van repartir la cartera de clients, "però segueixen treballant conjuntament".
Sobre aquesta qüestió, l'excomptable de l'Institut Nóos, Marco Antonio Tejeiro, ha manifestat en el marc d'aquesta causa que les mercantils que conformaven el conglomerat format entorn de Nóos --Institut Nóos, Nóos Consultoría Estratégica, Intuit, Shiriaimasu i Aizoon-- actuaven "sota la direcció unitària" dels dos exsocis, que ostentaven "un absolut control i poder de decisió" dins de l'entramat.
Segons les investigacions, el gir de factures falses entre les mercantils controlades per Urdangarin i Torres suposava una pràctica habitual dins del conglomerat. Es tractava a més d'entitats vinculades entre elles que operaven al mercat com si fossin una de sola.
FACTURES CREUADES PER IMPORT DE VUIT MILIONS D'EUROS
Segons un informe de l'Agència Tributària incorporat a la causa, l'import total de les factures que es van creuar dins del conglomerat empresarial va arribar a ascendir a vuit milions d'euros.
Més en concret, Hisenda precisa que el 2004 la facturació que es va efectuar entre les mateixes empreses de la trama per tasques suposadament ficticis va pujar a 1,4 milions, mentre que el 2005 va ser de 2,1 milions, el 2006 de 2,2, el 2007 d'1,7 i el 2008 de 412.225 euros.
El dictamen destaca com "amb molta freqüència" les factures s'emetien sota conceptes "extremadament genèrics o imprecisos", la majoria tenien imports "rodons" i alhora s'han verificat, a més, duplicitats respecte a proveïdors externs del conglomerat empresarial, "incongruències" així com "casos notoris d'inexistència del servei pretesament prestat i, a l'extrem, de falsificació material de la mateixa factura".
