BARCELONA, 25 maig (EUROPA PRESS) -
L'exdelegat de la Generalitat a Madrid José Ignacio Cuervo ha reconegut haver estafat l'Institut Català de la Salut (ICS) en cobrar dues vegades per una mateixa feina i ha acceptat una pena de deu mesos de presó i els mateixos d'inhabilitació, en un acord de conformitat al qual ha arribat aquest dilluns amb la Fiscalia.
El judici, organitzat amb tribunal de jurat popular a causa del tipus de delicte --estafa per funcionari--, estava previst que se celebrés aquest dilluns a l'Audiència de Barcelona però l'acord tancat ha evitat la celebració.
El pacte rebaixa la pena per a Cuervo dels tres anys de presó que en principi demanava la Fiscalia a un any, de manera que previsiblement no entrarà a la presó en no tenir antecedents; a més, se li ha aplicat l'atenuant de reparació del dany per haver tornat fa una setmana els 47.072 euros estafats.
Cuervo va prestar servei a la Fundació Privada de Gestió Sanitària de l'Hospital de Sant Pau de Barcelona per al desenvolupament del campus d'excel·lència de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), amb la qual va formalitzar un contracte laboral i, al mateix temps, va mantenir la seva condició de funcionari en actiu de l'ICS i va continuar percebent la seva nòmina.
MULTA PER A VARELA
Per a això va tenir el suport del llavors gerent de la Fundació Privada de Gestió Sanitària, Jordi Varela, qui, tot i que s'enfrontava a dos anys de presó, amb el pacte se li imposaran nou mesos de presó que se substitueixen per una multa de 10.800 euros més nou mesos d'inhabilitació.
Els dos havien plantejat al llavors director de l'ICS, Jordi Agelagués, una possible adscripció temporal del primer a la fundació del Sant Pau, en unes converses en les quals van plantejar obertament que l'exdelegat seguís en actiu a l'ICS i van percebre el seu salari en aquest ens.
Cuervo, amb el "decisiu suport" de Varela, segons el fiscal, va ocultar a l'exdirector de l'ICS el previ acord tancat entre tots dos segons el qual Cuervo cobraria també la fundació pels serveis en qüestió.
Segons el fiscal, l'exdelegat del Govern no desitjava perdre el 'matalàs' com a funcionari públic en actiu, però tampoc "perdre el nivell de retribucions del qual gaudia en anys anteriors".
