Coincideix amb l'exdirector del CTTI en què qualsevol dubte es remetia directament a Presidència
MADRID, 27 febr. (EUROPA PRESS) -
L'exconseller d'Empresa i Treball de la Generalitat i expresident del Consell d'Administració del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat (CTTI), Felip Puig, ha defensat aquest dilluns en el judici que acull el Tribunal Suprem contra Francesc Homs per la consulta del 9N que va ser l'exconseller de Presidència el que va fixar el criteri per continuar amb la feina de la consulta malgrat la suspensió del Tribunal Constitucional (TC).
Puig, que ha declarat en qualitat de testimoni en aquesta primera jornada de judici, ha assegurat que, seguint amb les instruccions acordades, va remetre a Presidència de la Generalitat la carta rebuda per l'empresa T-Systems, encarregada de diverses aplicacions informàtiques pel 9N, en la qual expressava els seus dubtes després de la suspensió del TC.
El que va ser diputat de CiU ha explicat al tribunal que es va limitar a traslladar el criteri expressat per Homs, qui li va dir que continuessin la feina malgrat la suspensió que hi havia sobre la consulta per inconstitucional.
"S'havia donat el requeriment que qualsevol dubte que aparegués es traslladés al conseller de Presidència", ha assegurat Puig davant les preguntes del fiscal Jaime Moreno, a qui ha aclarit que ell hauria actuat igual que Homs.
La Fiscalia demana per l'exconseller i actual diputat del PDeCat nou anys d'inhabilitació especial per a l'exercici de càrrecs públics electius pels delictes de prevaricació i desobediència per organitzar la consulta sobiranista del 9N.
Prèviament l'exdirector general del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat (CTTI) Jordi Escalé, ha assegurat també en qualitat de testimoni que la carta rebuda de T-Systems la va remetre al seu torn a la Conselleria d'Empresa i Ocupació, òrgan del qual depèn el centre.
Escalé ha dit que en aquest cas la sol·licitud no va passar pels serveis jurídics del centre sinó que la missiva va anar directament a l'acusat en aquest procés el qual va donar llum verda per continuar amb la feina i així l'hi va comunicar al CTTI perquè aquest, al seu torn, donés resposta a l'empresa encarregada d'organitzar la consulta.
"El que T-Systems volia saber és si la feina pendent --la creació de la web de resultats www.participa2014.cat-- podia seguir el seu curs" ha explicat al fiscal Jaime Moreno, a qui ha confessat que la pàgina va rebre un atac cibernètic "mil vegades superior a qualsevol atac".
VOTACIONS ANÒNIMES
Preguntat per l'entrega dels ordinadors, Escalé ha dit que dels 6.000 encarregats pel Govern per a la consulta, uns 5.500 es van entrgar el cap de setmana del 7 i 8 de novembre. Tots ells estaven preparats i maquetats a excepció d'incloure el programa web per al recompte dels resultats de la consulta.
El testimoni ha indicat que per repartir les taules del cens i que aquestes tinguessin una afluència d'entre 800 i 1000 persones es va muntar un algorisme tenint en compte la població censal de les diferents àrees. "No hi havia base de dades perquè pogués votar Micky Mouse o Bob Esponja", ha dit, en referència al fet que eren proves anònimes.
EMPRESA FOCUS
Finalment han declarat com a testimonis tres responsables de l'empresa Focus, que va ser l'encarregada de muntar l'operatiu per a la roda de premsa donada la nit del 9N després de la celebració del denominat 'procés participatiu'.
Tant el seu president, Daniel Ramón Martínez, com el director general d'esdeveniments Joan Codol i la directora d'operacions Isabel Vidal han coincidit a reconèixer que les feines de muntatge van començar el 3 de novembre del 2014 i es van perllongar fins a un dia després de la consulta, si bé la data de firma de l'encàrrec va ser el 7 de novembre --posterior a la decisió del Tribunal Constitucional--.
En el document, no obstant això, la data que apareix és la del dia 3 de novembre, cosa que tots els responsables de Focus van qualificar de "normal" en aquest tipus d'encàrrecs. Igualment, han tret importància al fet que en el contracte aparegués la rúbrica 'confidencial' per ser una cosa també habitual per qüestions de confidencialitat enfront de tercers, en aquest cas a petició de Fira de Barcelona.
AQUEST DIMARTS ESTÀ CITAT ARTUR MAS
Aquest dimarts el Tribunal té previst interrogar un total de 13 testimonis, entre els quals es troba l'expresident de la Generalitat Artur Mas, qui ja ha estat jutjat per aquests fets al costat de les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) encara que està en espera de conèixer la sentència. Mas està citat les 16.00 d'aquest dimarts, per a la sessió de la tarda
Igualment, aquest dimarts compareixeran en qualitat de testimonis el president de l'Associació Catalana de Municipis i Comarques, Miguel Buch; el director de l'Institut d'Estudis d'Autogovern i president del Consell Jurídic Assessor per a la Transició Nacional, Carles Viver i Sunyer i altres responsables d'organismes catalans com Federico Undina, Director de l'Institut d'Estadística de Catalunya; Ignasi Genovés, director general d'Atenció Ciutadana i Difusió i Carles Fabró, cap de Gabinet de Presidència.
