MADRID, 23 set. (EUROPA PRESS) -
L'Estat ha injectat un total de 58.814,5 milions d'euros per dotar de liquiditat Catalunya des de l'any 2012 per afrontar els seus problemes de finançament, fet que suposa el 28,9% del total de recursos posats a disposició de les comunitats autònomes, segons les últimes dades del Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques en funcions.
Així, Catalunya es converteix en la comunitat que més fons percep de tot Espanya. De l'import total, 49.499,9 milions es corresponen amb els mecanismes extraordinaris de finançament.
Hisenda destaca que, a més de permetre finançar venciments de deute en un context de mercats financers gairebé tancats, els mecanismes addicionals de finançament han tingut "efectes beneficiosos" per a l'economia real de Catalunya, els proveïdors de la qual, incloent entitats locals, han rebut directament a través d'aquests mecanismes 21.556,3 milions d'euros fins al tancament d'agost.
A causa de la distribució de la despesa en serveis fonamentals a Catalunya, el 62,2% de la despesa de proveïdors va destinat a Sanitat; un 2,8% a Educació; un altre 4,8% va a Serveis Socials i el 30,1% a la resta.
Això suposa que el 69,9% de les despeses de proveïdors entre 2012 i agost d'aquest any s'ha destinat a serveis públics fonamentals.
Aquests mecanismes, que permeten afrontar el pagament del deute comercial de les comunitats autònomes, i les modificacions legislatives implantades per reduir el període de pagament als proveïdors de serveis públics, han permès que el període mitjà de pagament a proveïdors de la comunitat se situï en el mes de juny en 38,44 dies. La mitjana d'aquest període en el conjunt de les comunitats autònomes és de 46,49 dies.
17.493 MILIONS DEL SISTEMA DE FINANÇAMENT EL 2016
D'altra banda, Catalunya disposarà el 2016 de 17.493,76 milions d'euros en concepte de recursos del Sistema de Finançament subjectes a liquidació, fet que suposa un increment de 2.006,07 milions d'euros respecte a l'any anterior.
Un dels motius d'aquest increment està en el fet que la liquidació de l'any 2014 que es realitza el 2016 és molt superior a la qual es va realitzar el 2015 respecte a l'any 2013, concretament 1.551,27 milions front a 269,32 milions (concretament 1.281,95 milions més).
Aquest augment és fruit que l'economia i la recaptació han millorat més que la previsió, explica Hisenda, que destaca com a dada "innovadora" que es produeix un increment no esperat de 143,89 milions d'euros de la liquidació definitiva de l'any 2014, que es realitza aquest any, respecte de la previsió de liquidació que figurava en els Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) del 2016.
ESTALVI DE MÉS DE GAIREBÉ 17.000 MILIONS
Els estalvis per a l'any 2016, derivats de les mesures adoptades pel Govern de reducció de costos financers dels préstecs formalitzats amb càrrec a mecanismes addicionals de finançament a comunitats autònomes, s'estimen en 1.004,91 milions d'euros.
Si es tenen en compte el total de mesures que permeten una reducció de costos financers a Catalunya, l'estalvi d'interessos del 2016 ascendiria a 2.526,18 milions d'euros.
Alhora, si es considera tot el termini de les operacions formalitzades amb càrrec als mecanismes addicionals de finançament a CA, l'estalvi ascendiria a 16.951,54 milions d'euros.
Aquests mecanismes de finançament han estat llocs en marxa pel Govern d'Espanya des de l'any 2012, quan l'Estat va decidir adoptar diferents mesures amb l'objectiu de reduir els volums de deute comercial de les administracions territorials en el marc de les tres fases de l'anomenat Pla de Pagament a Proveïdors, el Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) i a través dels fons alliberats pel Fons de Finançament a comunitats autònomes.
En paral·lel, s'han aprovat noves regulacions que pretenen reduir d'una manera estructural els períodes de pagament als proveïdors per part de les administracions públiques.
Segons Hisenda, la posada en marxa dels mecanismes addicionals de finançament de CA ha facilitat una "elevada liquiditat" a les administracions territorials a uns costos "molt reduïts".
A més, indica que el nou marc normatiu d'estabilitat pressupostària (la Llei Orgànica d'estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera, la Llei Orgànica de deute comercial, la Llei Orgànica de creació de l'AIReF, i la Llei de racionalització i sostenibilitat local), juntament amb la condicionalitat associada als mecanismes extraordinaris de liquiditat, han enfortit els incentius que tenen les administracions territorials per complir els objectius d'estabilitat pressupostària.
CATALUNYA, "MOTOR DINAMITZADOR" DE L'ECONOMIA
D'altra banda, el departament de Cristóbal Montoro subratlla que el mercat laboral de Catalunya ha mostrat una "important millora" en termes de població ocupada a Espanya en el primer i segon trimestre de 2016.
Els afiliats a la Seguretat Social a la regió el 2015 van augmentar en major proporció que els de la mitjana nacional, situant-se en un 3,5% respecte del 3,2% nacional. La dada per a agost del 2016 reflecteix que l'evolució és gairebé parella a la mitjana nacional, situant-se al 3,5%, respecte del 3,9% nacional.
"L'economia catalana segueix i han estat un motor dinamitzador de l'economia espanyola, aportant prop del 19% del producte interior brut l'any 2015", recalca Hisenda, que recorda que el creixement del PIB real de la regió ha estat, en plena recuperació, superior al de la mitjana nacional, de l'1,6% i del 3,3% el 2014 i 2015 respectivament, i el creixement mitjà nacional és de l'1,4% i del 3,2%.
