Demana al TC que adverteixi Forcadell i els seus integrants de les responsabilitats, fins i tot penals, si desobeeixen
MADRID, 1 Febr. (EUROPA PRESS) -
El Govern espanyol ha plantejat aquest dilluns davant del Tribunal Constitucional (TC) un incident d'execució de sentència dirigit a impedir l'activitat de la Comissió d'Estudi del Procés Constituent creada el passat dia 28 pel Parlament de Catalunya, ja que infringeix la sentència que va anul·lar la declaració independentista i qualsevol dels seus efectes. Per primera vegada sol·licita l'aplicació de l'article 92 de l'anomenada "reforma exprés" del tribunal de garanties, dirigida a assegurar el compliment de les seves sentències.
L'esmentat article de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional (LOTC),vigent des del mes d'octubre passat, estableix que el Tribunal Constitucional vetllarà pel compliment efectiu de les seves resolucions" i que per aquesta raó "podrà disposar en la sentència, o en la resolució, o en actes posteriors, qui ha d'executar, les mesures d'execució necessàries".
Concretament, l'escrit presentat pels Serveis Jurídics de l'Estat espanyol sol·licita al TC que declari que la creació de l'esmentada Comissió d'Estudi es declari "nul·la i sense cap efecte jurídic" ja que contravé allò ordenat per aquest òrgan el passat 2 de desembre, quan va declarar inconstitucional la resolució independentista.
Fonts de l'Advocacia de l'Estat espanyol han assenyalat a Europa Press que en el seu escrit que també es requereixi a la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, i als membres de l'esmentada Comissió parlamentària perquè "s'abstinguin de la realització de qualssevol actuacions encaminades a posar en funcionament o donar continuïtat a les tasques de la Comissió".
Es demana també que el TC els adverteixi "del seu deure d'impedir o paralitzar qualsevol iniciativa que suposi ignorar o eludir" la sentència i de les responsabilitats, inclosa la penal, en les quals poguessin incórrer de no fer-ho.
ÚS DE LA REFORMA
En el seu escrit, l'Advocacia també al·ludeix un altre punt de l'article 92 reformat en què s'assenyala que el TC podria també declarar la nul·litat de qualssevol resolucions que contravinguin les que ha dictat amb anterioritat, com és el cas, "prèvia audiència del Ministeri Fiscal i de l'òrgan que les va dictar".
La impugnació es fonamenta que la resolució aprovada la setmana passada pel Parlament de Catalunya té un "objecte coincident" amb l'anomenada resolució independentista que va sortir endavant el novembre "sobre el començament del procés polític a Catalunya com a conseqüència dels resultats electorals del 27 de setembre del 2015", que és la que ja va ser anul·lada per aquest òrgan.
Així, el Govern espanyol considera que aquest nou pas "té per objecte la mateixa voluntat decidida de posar en marxa, en el si del Parlament de Catalunya, un procés constituent, que, com a tal, no té cabuda en la Constitució".
De fet, el Govern espanyol recorda que la mateixa resolució impugnada diu que l'objectiu de la Comissió d'Estudi és establir "els caràcters i principis marc d'un procés constituent a Catalunya"; la "identificació de les reformes de canvi social, polític i nacional que han de configurar un Procés Constituent a Catalunya" i l'"anàlisi de les diverses modalitats d'estructura d'estat i la seva expressió constitucional: drets i deures, principis i garanties constitucionals, formes de participació ciutadana, model socioeconòmic i ambiental i formes d'Estat".
"SUBTERFUGI O FRAU"
El caràcter no legislatiu de la Comissió parlamentària, creada per a l'estudi del procés constituent, només és per a l'advocacia de l'Estat espanyol un "subterfugi o frau per intentar encobrir la inconstitucionalitat dels seus objectius".
Així, consideren que en realitat s'atribueix un "clar efecte jurídic" a les tasques de la Comissió, ja que l'informe i conclusions poden donar lloc a una nova declaració política o al començament de decisions concretes amb la finalitat de la consecució d'un procés constituent de secessió d'Espanya.
Aquest informe o aquestes eventuals conclusions serviran en realitat de fonament per a una subsegüent elaboració d'un text normatiu, o per al començament d'una tramitació legislativa, o bé per a la fixació de pautes jurídiques d'actuació per a l'Executiu de la Generalitat, segons asseveren els Serveis Jurídics de l'Estat central.
A més, del context polític i jurídic en què s'adopta, es dedueix amb claredat que la creació d'aquesta Comissió no és sinó una "excusa artificiosa" per avançar en l'anomenat procés constituent dirigit a la secessió d'Espanya que figurava en la resolució que va ser declarada inconstitucional el mes de desembre passat.
"És evident que l'estudi i anàlisi proposats no tenen una finalitat abstracta, sinó que tenen una clara finalitat i objectius polítics amb conseqüències jurídiques", afegeix l'escrit d'impugnació, per incidir que "el verdader propòsit" de la Comissió és dotar el procés constituent de les bases i fonaments suficients i les bases de la futura constitució catalana.
Per tot això, el Govern espanyol demana al Tribunal de garanties que impedeixi la persistència en l'esmentat incompliment, si es té en compte que l'acord pel qual es va crear la Comissió d'Estudis aquest dijous 28 de gener "constitueix un acte de frontal desacatament i de manifest incompliment" d'allò disposat en la sentència del 2 de desembre.
