La vicepresidenta argumenta que els recursos al TC obeeixen a un conflicte de competències i no tenen cap motivació política
MADRID, 28 abr. (EUROPA PRESS) -
El Govern espanyol en funcions analitzarà un altre cop i "amb molt d'interès" la llei catalana antidesnonaments i contra la pobresa energètica abans decidir divendres en la seva reunió del Consell de Ministres si la porta al Tribunal Constitucional per invasió de competències, segons han acordat la vicepresidenta en funcions, Soraya Sáenz de Santamaría, i el vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras, a la reunió mantinguda aquest dijous al Palau de la Moncloa.
La conflictivitat davant dels tribunals ha estat un dels assumptes que tots dos han tractat en la trobada, d'una hora i quart de durada, que han qualificat de "cordial" tot i que "difícil" per la seva divergència de postures en múltiples assumptes. "Hi ha una bateria de recursos i suspensions de tota mena", ha denunciat Junqueras, i Sáenz de Santamaría ha respost al·legant que es tracta de recursos que interposen les dues administracions perquè el Tribunal Constitucional faci d'"àrbitre" entre elles.
L'assumpte més immediat és la Llei 24/2015 del Parlament de Catalunya, alguns articles de la qual el Govern espanyol podria recórrer al Consell de Ministres. Junqueras ha demanat a la vicepresidenta del Govern espanyol que es paralitzi aquest recurs i, si s'interposa, no es demani la suspensió cautelar, ja que es tracta d'"un instrument útil per a la ciutadania" que a més ha servit d'exemple per a lleis d'altres comunitats autònomes.
Sáenz de Santamaría no ha volgut aventurar quina serà la decisió final del Consell de Ministres i s'ha limitat a assegurar que la llei serà analitzada "amb molt interès", tot i que ha volgut deixar clar que, en cas de recórrer-se, es tractaria d'alguns articles concrets, no la llei completa, i per invasió de competències, no per desacord amb el fons de l'assumpte.
"Per al Govern espanyol no és assumpte del contingut de la norma sinó de fins on un parlament autonòmic pot entrar o no a regular aquest assumpte", ha argumentat assegurant que els recursos no es basen en "criteris polítics". "No estem parlant de discrepàncies polítiques sobre el fons de l'assumpte. Estem parlant de discrepàncies sobre el repartiment competencial", ha insistit.
Per la seva banda, Santamaría ha demanat a Junqueras que la Generalitat no porti al Tribunal Constitucional la regulació de les auditories energètiques a les grans empreses, que el vicepresident català s'ha compromès a estudiar, igual que la firma dels convenis sobre gestió d'emergències i connectivitat dels centres escolars.
Aquest creuament de peticions sobre futurs recursos ha tingut lloc després que aquest dimecres es fes públic l'acord sobre cinc punts en conflicte per evitar portar al Tribunal Constitucional tres lleis. "Només faltaria", ha dit Junqueras sobre la decisió de no recórrer l'Institut Català de Finances, i Santamaría ha respost explicant que l'acord ha estat possible gràcies a una matisació en el caràcter de l'òrgan.
DESACORD SOBRE EL FINANÇAMENT
Un altre assumpte que ha estat sobre la taula durant la reunió ha estat la situació econòmica i el compliment dels objectius de dèficit, que aquest mateix dijous és objecte de debat a la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) que manté el ministre d'Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro, amb totes les comunitats autònomes.
Junqueras ha traslladat el seu convenciment que la distribució del sostre de dèficit entre administracions és "profundament injusta, arbitrària i està molt lluny del que els ciutadans mereixen" i, tot i que ha reconegut l'avanç de passar del 0,3% al 0,7%, ha denunciat que aquesta xifra està encara "a anys llum" del que considera que correspondria a Catalunya.
Tot i això, la vicepresidenta ha recordat algunes decisions adoptades per l'executiu espanyol que han suposat "un alleujament" per a moltes autonomies i per a Catalunya en concret, que el 2016 rebrà 1.862 milions d'euros més del sistema de finançament respecte a l'anterior exercici i s'ha estalviat en interessos altres mil milions d'euros.
"Nosaltres tenim en compte tots els fons i criteris i partides de tots els pressupostos. Però si el Govern central complís amb les seves obligacions, el FLA seria innecessari", ha defensat per part seva el vicepresident català.
REUNIÓ FERNÁNDEZ DÍAZ-JORDI JANÉ
Respecte a la Junta de Seguretat, que no es reuneix des de fa set anys i per a la qual la Generalitat reclama una cita urgent, Santamaría ha ofert substituir-la per una trobada entre el ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, i el conseller del ram, Jordi Jané, a causa de la interinitat del Govern central. Segons la seva opinió, la cooperació entre els diferents cossos de les forces de seguretat funciona correctament, però aquesta reunió pot servir per millorar alguns aspectes operatius.
Un altre dels punts de distanciament és el pla hidrològic de l'Ebre, contra el qual Junqueras s'ha manifestat i ha expressat la seva esperança que sigui tirat enrere per les institucions europees. Santamaría no comparteix aquesta posició, tot i que ha mostrat el seu "respecte", i ha assenyalat que suposa un 55% de cabal superior al qual sol·licitava l'expresident Artur Mas el 1996 i que Catalunya rebrà fins a l'any 2021 més de mil milions d'euros en inversions, la quarta part de la inversió total.
