El sou de les directives és un 17% inferior i la seva presència s'ha reduït a gairebé la meitat des del 2008
BARCELONA, 18 maig (EUROPA PRESS) -
Les diferències salarials entre homes i dones a Espanya s'han cronificat durant la crisi, i s'han estancat al voltant del 17% en el lloc de directives; del 14% en els càrrecs intermedis, i de l'11% entre les empleades, segons el desè informe sobre diferències salarials i quota de presència femenina elaborat per la consultora Icsa Grup amb la col·laboració d'Eada Business School.
El president d'Icsa Grup, Ernesto Poveda, ha explicat aquest dimecres en roda de premsa que el 2015 no s'han registrat diferències importants respecte a l'any anterior, tot i que es confirma que s'estanquen les xifres registrades des del començament de la crisi, quan es va produir un empitjorament significatiu tant de la diferència salarial com de la presència femenina, sobretot en els llocs directius.
La diferència de sou de directius entre homes i dones el 2008 era de l'11,9% i l'any següent es va disparar fins al 17%, un percentatge que s'ha mantingut fins al 2015 --amb l'excepció del 2011, que es va reduir puntualment al 12%--, i es va situar el sou mitjà dels homes directius en 79.775 euros, mentre que el de les dones és de 68.126.
El mateix va passar pel que fa a la presència de dones directives, que el 2008 representaven un 19,5% i que l'any següent es va reduir fins al 12,8%, una xifra que el 2015 va disminuir fins a l'11,8%.
Poveda ha considerat que "no hi ha cap justificació de cap tipus que pugui donar validesa a una diferència salarial d'aquestes característiques", i ha ressaltat que aquesta discriminació es redueix en els llocs en els quals hi ha més presència de dones, com és el cas de les direccions economicofinanceres i recursos humans.
En el cas dels càrrecs intermedis, la diferència salarial ha augmentat de l'11,4% el 2008 al 13,8% el 2015, mentre que les diferències entre treballadors s'han reduït del 15,3% a l'11,5%, i ha explicat que en aquesta última categoria professional hi ha menys models retributius, per la qual cosa les diferències són inferiors.
MODEL RÍGID
La professora d'Eada Aline Masuda ha assegurat que aquestes diferències responen que a Espanya predominen els models de gestió "rígids i antiquats", que tendeixen a perjudicar les dones perquè són les que solen optar per reduccions de jornada per cuidar dels fills, i ha considerat que caldria avançar cap a més models de teletreball i de flexibilitat per poder conciliar la vida professional amb la personal.
"Vivim en un país on els estereotips socials encara són molt presents, i quan pensem en un directiu, pensem en un home i si pensem en la persona que ha de cuidar dels nens pensem en la mare", ha exemplificat, i ha afirmat que caldria optar per valorar la feina segons l'obtenció d'objectius i no segons les hores presencials, ja que ha assegurat que no és productiu i perjudica especialment les dones.
Poveda també ha assegurat que els models de gestió que imperen a Espanya responen a models de gestió del segle passat, que ha lamentat que són "retrògrads", i ha considerat que haurien d'innovar per poder aprofitar el talent femení, incrementant la flexibilitat.
