Actualitzat 15/12/2016 13:13

Les defenses de Mas, Ortega i Rigau demanen Rajoy com a testimoni en el judici del 9N

Artur Mas y Mariano Rajoy
EUROPA PRESS

Els advocats volen interrogar-lo per les seves declaracions públiques sobre la consulta

BARCELONA, 15 des. (EUROPA PRESS) -

Els advocats de l'expresident de la Generalitat Artur Mas, de l'exvicepresidenta del Govern Joana Ortega i de l'exconsellera d'Ensenyament Irene Rigau han demanat que en el judici per la consulta independentista del 9N el tribunal citi a declarar com a testimonis, entre d'altres, el president del Govern, Mariano Rajoy, i el ministre de Justícia, Rafael Catalá.

En sengles escrits presentats aquest dijous davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i en els quals ha tingut accés Europa Press, les respectives defenses han demanat també l'arxiu de la causa contra els tres investigats perquè considera que ni van desobeir el Tribunal Constitucional (TC) ni van prevaricar amb la consulta del 9 de novembre del 2014.

La defensa de Mas ha demanat un total d'11 testimonis, però només en els casos de Rajoy i Catalá especifica el perquè sol·licita que compareguin: "Per interrogar-los sobre el contingut i l'abast de les seves declaracions públiques amb ocasió del procés participatiu".

Entre les testificals demanades per Mas figuren a més de l'exconseller Francesc Homs --també investigat pel 9N, tot i que de la seva causa s'encarrega el Tribunal Suprem (TS)--, la que era presidenta del Parlament, Núria De Gispert, i el director de l'Institut d'Estudis de l'Autogovern, Carles Viver.

La llista de peticions per al judici --encara sense data-- la completen: l'exalcalde de Barcelona Xavier Trias; l'expresident del Parlament Joan Rigol; el president de l'ACM, Miquel Buch; el president del Greco i jutge del Tribunal Suprem de Croàcia, Marin Mrcela, i els catedràtics de Dret Constitucional Enoch Albertí i Joan Vintró.

Ara, el tribunal haurà d'examinar els escrits de les defenses i els de l'acusació --ja presentats anteriorment per part de la Fiscalia i l'acusació popular-- per valorar quines proves de les sol·licitades admet i quines no, per després fixar la data del judici.

ARGUMENTS DE DEFENSA

La defensa de Mas insisteix en el seu escrit que l'expresident no va desobeir perquè el Govern "va interrompre efectivament l'organització i gestió de l'anomenat procés participatiu" a partir de la providència del TC del 4 de novembre del 2014, cinc dies abans de celebrar-se.

Creuen que no es pot barrejar haver posat en mans dels ciutadans determinats mitjans públics per portar a un procés de caràcter participatiu, segons ells "emmarcat en una acció política completament lícita i defensable en qualsevol societat democràtica", amb organitzar un referèndum oficial desobeint una resolució judicial".

La defensa de l'expresident també insisteix que no hi ha hagut per part del Constitucional "una ordre concreta, precisa i determinada" de suspensió ni tampoc amb un destinatari concret perquè es pugui aplicar un suposat delicte de desobediència.

"El senyor Mas ha rebut una providència que ni tenia missatge, clar, ni es pot considerar completa a falta d'aclariment, ni concretava en la seva persona la responsabilitat d'adoptar una determinada conducta", valoren els seus advocats.

GARANTIR LA SEGURETAT

Pel que fa a la suposada prevaricació, els lletrats ho veuen "encara més inversemblant" doncs consideren que, encara acceptant que la consulta podria haver-se suspès, els esdeveniments podrien haver afectat la seguretat i a l'ordre públic.

"Els més de dos milions de ciutadans que s'hi han desplaçat a les urnes aquell 9 de novembre del 2014 no haguessin substituït els seus plans, sense més, per una menjada familiar", valora l'escrit presentat davant el TSJC; en aquest context, consideren que el Govern tenia l'obligació de vetllar perquè la jornada fos al més segura possible.

El judici contra Mas, Ortega i Rigau es farà pels suposats delictes de desobediència i prevaricació pels quals l'acusa la Fiscalia --que podrien implicar una condemna d'inhabilitació-- en descartar el TSJC la intenció de l'acusació popular, i a la qual es va oposar també la Fiscalia, de citar-los per malversació de fons, cosa que sí podria haver suposat una pena de presó.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés