Creuen que la gestió de la Conselleria d'Interior els va perjudicar i no veuen proves per condemnar-los
BARCELONA, 27 abr. (EUROPA PRESS) -
La defensa dels dos agents dels Mossos d'Esquadra acusats de deixar sense ull Ester Quintana amb una pilota de goma durant la vaga general del 14 de novembre del 2014 a Barcelona ha demanat que aquests policies no paguin "els errors a nivell polític" de la Conselleria d'Interior amb diversos canvis de versió dels fets durant la investigació del cas.
Durant la lectura del seu informe final aquest dimecres, en la vista que se celebra a l'Audiència de Barcelona, l'advocada del subinspector que suposadament va donar l'ordre de disparar, Olga Tubau, ha volgut deixar clar que cap dels dos agents ha tingut participació en la "gestió de política" del cas i que aquesta va perjudicar els acusats.
L'advocada ha considerat que el reconeixement per part de la Conselleria d'Interior que ha estat un projecte policial el que va deixar sense ull a Quintana "va arribar molt tard" i que era de Justícia fer-ho; no ha estat fins a juliol de 2015 que la Generalitat ho ha reconegut i la va indemnitzar amb més 260.0000 euros.
Tot i això, l'advocada sosté que no hi ha proves suficients per condemnar a aquests dos agents: ni per concloure que va ser una pilota de goma el que va deixar sense ull Quintana --insisteix que va poder haver estat un altre tipus de projectil que disparen altres llançadors-- ni de bon tros que fos l'autor l'escopeter acusat.
"Ens trobem davant d'un desolador desert probatori", ha sostingut Tubau, que ha afegit que no es pot descartar que el projectil l'hagués llançat un agent d'una altra de les tres furgonetes que formaven el comboi que va intervenir allà, al passeig de Gràcia amb Gran Via poc abans de les 21 hores.
ELS TRETS
En la mateixa línia, l'advocada de l'escopeter, Lydia Lajara, ha considerat que no ha estat sol aquest agent el que aquest dia i en aquell moment va utilitzar la seva arma i ha lamentat que el fet que aquest hagués reconegut des del principi va fer trets --segons ell eren salvas, és a dir, trets sense munició-- ha estat el que ha conclòs amb el seu processament.
L'escopeter i el subinspector dels antiavalots, que suposadament va donar l'ordre de disparar, s'enfronten amb dos anys de presó i a quatre d'inhabilitació que demana la Fiscalia, mentre que l'acusació popular eleva la sol·licitud de pena fins als nou anys de presó i el mateix temps d'inhabilitació.
