Critiquen que resta influència a les cambres territorials i que no preveu finançament estructural
BARCELONA, 31 oct. (EUROPA PRESS) -
El Consell General de Cambres ha reclamat diàleg a la Conselleria d'Empresa de la Generalitat per redactar una llei de cambres que es "consensuada i ajustada a la realitat econòmica, empresarial i territorial" de Catalunya.
El comitè executiu i el consell de presidents del Consell General de Cambres de Catalunya s'han reunit aquest dilluns per analitzar l'avantprojecte de llei de cambres del Govern, i han considerat que no té en compte la realitat del teixit empresarial català ni les diferents realitats territorials i camerals de Catalunya, ha informat en un comunicat.
Els presidents de les 13 cambres catalanes han lamentat que la proposta del Govern substitueix el Consell General de Cambres com a l'òrgan de coordinació cameral per la Cambra General de Catalunya, on consideren que les cambres tenen un paper "merament testimonial" i els atorga un mateix pes independentment del nombre d'empreses que representen.
Alhora, asseguren que fa desaparèixer la capacitat de les cambres d'aportar el punt de vista territorial en les propostes i actuacions conjuntes del sistema cameral català.
Així, retreuen que la Cambra General de Catalunya "sembla un ens cridat a convertir les cambres en delegacions que executin les seves instruccions sense tenir capacitat real d'influència".
Asseguren que la Cambra General de Catalunya tindrà una composició majoritàriament aliena a les pròpies cambres, i que competirà amb les cambres per a la captació d'empreses i en la formulació de candidatures al ple per ser l'ens de relació amb l'administració.
FALTA DE FINANÇAMENT
Alerten que el finançament de les cambres, com a corporacions de dret públic, es fia a la venda de serveis, a les aportacions voluntàries de les empreses i als ingressos derivats de convenis privats o amb les administracions públiques.
Lamenten que en cap cas es preveu el finançament de les despeses estructurals derivades del compliment de les obligacions que emanen de la pròpia llei, ni es defineix un mecanisme permanent de finançament que pugui donar cobertura a les activitats no de mercat de les cambres, com l'exercici de la representativitat --que asseguren que sí que es finança en altres organitzacions privades de manera regular-- o l'exercici de la funció consultiva.
Alhora, critiquen que l'avantprojecte no aporta cap millora destacable per a les cambres catalanes, ja que no planteja millores en ingressos respecte a la llei bàsica i no transposa totes les funcions que les comunitats autònomes poden transposar, sent el desenvolupament autonòmic de la llei bàsica amb menys funcions després de La Rioja.
Destaquen "com a tema especialment greu" que no es transposen les funcions relatives a la formació excepte d'aquella que té caràcter bàsic, ni les relatives a la capacitat de comprovació i verificació, que asseguren que podrien ser una font important d'ingressos a partir de la col·laboració amb les administracions.
