Algunes de governades pel PSOE han parlat entre elles i demanen una Conferència de Presidents
MADRID, 7 Abr. (EUROPA PRESS) -
La majoria de les CA incomplidores amb l'objectiu de dèficit del 2015 s'han rebel·lat aquest matí contra la petició del Ministeri d'Hisenda, recollida en una carta que dimecres va enviar a 12 autonomies, en les quals els dóna 15 dies de termini perquè expliquin com ajustaran els seus pressupostos per complir amb el dèficit del 2016.
Fins a primera hora de la tarda s'havien pronunciat deu de les 12 CA que han rebut l'esmentada carta, en què el Ministeri comença a aplicar-los l'article 25.1 de la Llei d'Estabilitat Pressupostària. És a dir, les primeres mesures coercitives que preveu la Llei per obligar a les autonomies que compleixin amb els objectius que se'ls exigeix.
El Govern espanyol ha començat per anunciar en la carta l'aplicació de la primera part d'aquest article, i tot i que no cita tot el paràgraf, aquest inclou, a més de l'obligació de no aprovar la disponibilitat de crèdit --és a dir, de no incórrer en més despesa-- la possibilitat, si cal, que l'Estat assumeixi la recaptació dels tributs cedits per aconseguir el compliment dels objectius de dèficit.
La resposta de les CA no s'ha fet esperar i totes, excepte Madrid que ha tingut una resposta més prudent, han rebutjat practicar noves retallades en els seus comptes. En aquesta està inclosa també Castella i Lleó, governada pels populars, tot i que amb matisos. Mentre algunes de les governades pel PSOE han parlat entre elles i plantegen una reunió de la Conferència de Presidents i del Consell de Política Fiscal i Financera.
El primer a rebutjar nous ajustes ha estat el vicepresident de la Generalitat catalana, Oriol Junqueras, qui ha acusat el ministre d'"arbitrarietat" i ha retret que no inclogués la xifra de l'ajust que ha de dur a terme Catalunya en els pressupostos del 2016, que encara no han estat aprovats i estan en ple procés de negociació.
"Per molts requeriments que rebem, no aplicarem cap retallada afegida a les polítiques socials, retallades a les quals ens ha obligat el Ministeri d'Hisenda. Per molt que insisteixin en aquesta línia, no tancarem hospitals ni col·legis, ni serveis socials", ha exclamat Junqueras. Tot i això, i tot i aquesta contundent afirmació, ha admès que la carta de Montoro tindrà conseqüències en els Pressupostos del 2016.
En qualsevol cas, el vicepresident de la Generalitat ha avançat que el seu departament està fent gestions per parlar ell mateix amb el ministre d'Hisenda.
ANDALUSIA ACUSA MONTORO D'INTIMIDAR
En la mateixa línia s'ha pronunciat el president andalusa, Susana Díaz, qui deixar clar que descarta més retallades ha preguntat al titular d'Hisenda si tracta d'"intimidar" les CA per l'"ultimàtum" de Brussel·les.
En aquest sentit, ha qualificat de "molt greu" que un Govern espanyol "interí i en funcions" els hagi enviat una carta perquè no disposin de crèdits, que ha xifrat en 600 milions per al cas d'Andalusia. Segons Díez, el Govern de Rajoy "està ja en campanya" i per això "culpa" del dèficit les CA.
Mentrestant, el secretari de Política Federal del PSOE i coordinador de la Interparlamentària del PSOE-A, Antonio Pradas, reclamava reunió "urgent" de la Conferència de Presidents i del Consell de Política Fiscal i Financera per abordar un repartiment "just" del dèficit en funció de les "prioritats" de les administracions públiques.
Una petició a la qual s'ha sumat el president d'Extremadura, Guillermo Fernández Vara, qui ha revelat que havia parlat ja amb altres presidents autonòmics, després de rebre la carta de Montoro per haver incomplert l'objectiu de dèficit el 2015. "La gent està desconcertada" després de rebre una missiva d'aquestes característiques d'un "govern en funcions", ha exclamat.
BALEARS DEMANA UNA "REBEL·LIÓ"
La consellera d'Hisenda de les Balears ha estat encara més dura i ha advertit literalment que la seva comunitat es "rebel·larà" davant del que considera un "atac" a les Illes i no practicarà les retallades que li demanen. Catalina Cladera també es queixa que el Ministeri no els ha avançat la xifra que han de retallar i ha anunciat la petició d'una entrevista amb el ministre.
Revilla ha anat un pas més endavant i ha proposat fer un "front comú" de les CA contra la decisió del ministre d'Hisenda. "Cal fer un front comú davant del rebuig de la pilota (de Montoro) per passar-nos la pilota a les CA", ha dit el president càntabre, qui ha deixat clar que "de moment" no té previst fer "cap ajust" en el pressupost regional.
El president aragonès, Javier Lambán, que aquest dijous precisament s'ha reunit a Madrid amb el ministre d'Indústria, ha advertit que a la seva comunitat "no es retallarà ni un euro més". En aquest sentit, ha exposat que a Aragó "és gairebé impossible complir" l'objectiu de dèficit marcat per Hisenda sense reduir la despesa social.
Aquest argument que la despesa social corre perill ha estat utilitzat per diverses CA, entre d'altres, la de València, la vicepresidenta de la qual, Mónica Oltra, ha advertit que no vol treure els nens dels col·legis, ni els malalts dels hospitals per quadrar el dèficit.
Oltra ha deixat clar que no veu "ajust possible" i ha acusat el ministre d'"acovardir" les CA per carta, dient "el que no s'atreveix a dir a la cara" als presidents autonòmics, en aquest cas, a Ximo Puig.
En el cas d'Astúries, la seva consellera d'Hisenda, Dolors Carcedo, ha deixat clar que la seva autonomia no necessita fer les retencions de crèdit que reclama Montoro perquè té un pressupost lleugerament per sota del 2015 i les previsions per añ 2016 són d'un increment d'ingressos.
CASTELLA I LLEÓ SE SUMA A LA REBEL·LIÓ
Castella i Lleó, governada pel PP, també s'ha sumat a aquesta 'rebel·lió' autonòmica en advertir que no pot retallar més les seves despeses. La vicepresidenta Rosa Valdeón ha assegurat que veu "impossible" complir el 2016 l'objectiu del 0,3% si les CA mantenen el 33% de la despesa, i alhora criticava que el Ministeri culpi les CA de l'incompliment del dèficit.
Tot i això, la consellera d'Hisenda, Pilar del Olmo, tot i dir que no pot retallar més i xifrar en 328 milions la no disposició de despesa que hauria d'aplicar Castella i Lleó, ha admès que procediran a "mirar-ho". "Anem a estudiar-ho i anem a veure si econòmicament i legalment es pot fer alguna cosa", ha dit.
La Comunitat de Madrid, també governada pel PP, ha estat prudent en la seva reacció després d'assegurar que analitzaran la carta d'Hisenda "amb deteniment" i "oferiran alternatives des de la garantia de la prestació d'uns serveis públics de qualitat".
