Al no poder elevar el dèficit del 0,3% al 0,7% per a les regions acordat en el Consell de Política Fiscal i Financera d'abril
MADRID, 4 set. (EUROPA PRESS) -
Les comunitats autònomes rebran aquest any 4.000 milions d'euros menys a través del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) pel fet de no haver pogut ratificar al Parlament l'acord tancat el mes d'abril passat en el Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) pel que les autonomies haurien pogut tenir un dèficit del 0,7% en lloc del 0,3% previst per a aquest exercici, segons han informat a Europa Press fonts de l'Executiu.
Aquest nou marge de dèficit per a les comunitats ha estat possible després que l'Estat pogués comptar també amb més marge, en lloc del 2,8% previst al 3,6%. Aquest marge de 8 dècimes es va repartir a parts iguals entre les autonomies i l'Estat.
El nou objectiu permetia a les comunitats autònomes passar de l'1,66% de dèficit en 2015 al 0,7%, en lloc d'arribar al 0,3 inicialment estava previst. La seva aprovació es va produir en el Consell de Política Fiscal i Financera del passat 28 d'abril, en què a més d'aprovar-se la meta de dèficit per al present exercici i també es va donar el vistiplau a la sendera fins a 2019.
Ho va fer amb el suport de les comunitats governades pel PP i el vot en contra de les del PSOE, Catalunya, Cantàbria i Navarra. Per al present exercici va quedar fixat al 0,7%, mentre que per a 2017 es fixava al 0,5%; per a 2018, al 0,3 l'objectiu marcat era arribar a l'equilibri pressupostari, és a dir, un dèficit zero, en 2019.
Però el Ministeri també ha demanat a les autonomies que aprovessin acords de no disponibilitat de despesa per complir l'objectiu de dèficit de 2016, el que segons l'opinió del ministre no tenia per què traduir-se en retallades, ja que anaven a tenir més finançament.
Aquest objectiu del 0,7% per a aquest any ha estat qualificat al seu moment de més realista pel ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, perquè les comunitats autònomes poguessin complir amb l'objectiu d'aquest any. Perquè això, a més, es traduïa que el Ministeri d'Hisenda injectaria més finançament a les autonomies a través del Fons de Liquiditat Autonòmica, el FLA.
Tot i això, i segons fonts del Govern consultades per Europa Press, aquest finançament addicional que suposava un objectiu més alt de dèficit no es podrà fer a falta de Govern, ja que un Executiu en funcions no pot portar al Parlament aquests nous objectius ni l'augment del finançament que això comporta.
L'avaluació feta per Hisenda eleva a 4.000 milions d'euros la quantitat que les comunitats deixaran de percebre aquest exercici pel FLA, el que dificultarà el compliment de la meta de dèficit per part de les autonomies, que s'hauran d'atenir al 0,3% original i a més s'han vist obligades a tancar l'exercici pressupostari aquest mes de juliol.
Des de començament d'any, Hisenda ha transferit a les autonomies un total de 24.171 milions d'euros, dels quals 19.993 milions corresponen als mecanismes extraordinaris de finançament --la Facilitat Financera i el Fons de Liquiditat Autonòmica-- i 4.178 milions a altres mesures de liquiditat que inclouen l'ampliació del termini de reintegrament de les liquidacions, els avançaments del sistema de finançament i els avançaments addicionals.
D'aquests 19.993 milions, 18.768,4 milions d'euros provenen del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA), que aquest any s'ha realitzat en tres lliuraments a les regions, l'última d'elles el mes de juny passat. El gros d'aquesta quantitat del FLA transferida per l'Estat ho han rebut: Catalunya, que va ingressar 5.132 milions d'euros, seguida de la Comunitat Valenciana, que ha rebut 3.468 milions; de Madrid, amb uns ingressos per FLA que han ascendit en el que va d'any a 3.009 milions; i a Andalusia, que ha rebut 2.723 milions.
Però al no poder rebre els altres 4.000 milions addicionals de finançament a través del FLA, les comunitats estaran deixant de percebre gairebé un 20% dels diners d'aquest Fons amb el qual esperaven comptar des d'abril per poder equilibrar els comptes de 2016.
La situació d'interinitat del Govern també perjudicarà a les comunitats durant el pròxim any ja que al no haver-se fixat el sostre de despesa per part de l'Executiu en funcions, aquestes no poden aprovar els seus pressupostos en funció de les noves condicions i la nova situació econòmica. Ho hauran de fer tenint com a referència la sendera de despesa que actualment està en vigor, i que suposa menys marge de despesa.
