BARCELONA, 14 jul. (EUROPA PRESS) -
L'edificació catalana ha crescut un 15% el primer semestre respecte al mateix període del 2015, segons dades de superfície visada --obligatòria per a obra nova i gran rehabilitació-- presentats pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, que ha alertat que el creixement és de la meitat respecte a l'avanç interanual de fa un any, que va ser del 32%.
En roda de premsa, el degà del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Lluís Comeron, s'ha negat a considerar-ho una recuperació perquè les dades estan condicionades per grans projectes pensats abans de la crisi i perquè encara se situen entre la meitat --obra nova-- i un terç --rehabilitació-- de la mitjana europea, ha exposat.
Els projectes a la ciutat de Barcelona han crescut un 11,75% interanual, i a la resta de la província un 17,98%, mentre que també hi ha hagut augment a les províncies de Lleida (+31,38%) i Girona (+21,56%); en canvi, la superfície visada ha caigut a Tarragona (-7,66%) i en Terres de l'Ebre (-17,05%).
HABITATGE
Comeron ha indicat que es produeix un creixement tant en habitatge com en no habitatge, però que és molt baix, i ha considerat que la construcció residencial hauria de triplicar-se per posar-se al nivell d'altres països europeus, arribant entre 25.000 i 30.000 habitatges anuals --en el primer semestre es van visar 4.044--.
La rehabilitació residencial ha estat de 5.500 habitatges entre gener i juny, i el degà ha alertat que, al ritme actual, no es podria renovar el conjunt del parc català fins l'any 2350.
Per tot això, ha insistit en la petició de suport de les administracions perquè el sector recuperi el seu pes normal al PIB i les construccions no es degradin, i proposa subvencions i incentius fiscals.
PLA ESTRATÈGIC
Ha assenyalat que hi ha noves necessitats en l'edificació per l'envelliment de la població i l'ús de les noves tecnologies, i ha vist necessari un pla estratègic que coordini les polítiques públiques perquè el sector pugui tornar a la normalitat "en quatre o cinc anys".
Alhora, ha insistit en la petició d'actualitzar els planejaments urbanístics, fer més àgil el canvi d'usos del sòl per adaptar-los a la demanda, i evitar l'"hemorràgia" legislativa que dificulta l'activitat constructiva per les contínues modificacions i noves exigències al sector.
