Actualitzat 07/07/2015 18:14

L'Audiència obre la via per jutjar per desobediència els qui van gravar en vídeo la Infanta

A la caza y captura de la persona  grabó vídeo Infanta Cristina ante JUEZ cASTRO
Foto: EUROPA PRESS

Desestima la petició d'arxivament dels dos advocats imputats per filmar la seva declaració

   PALMA DE MALLORCA, 7 (EUROPA PRESS)

   L'Audiència Provincial de les Balears ha confirmat la sentència que va posar final a la instrucció de les investigacions sobre la gravació en vídeo de la Infanta Cristina mentre declarava com a imputada, en el marc del cas Nóos, el 8 de febrer del 2014, de manera que ha obert la via perquè els advocats Francisco José Carvajal i María del Carmen Jiménez, presumptes autors de la filmació, s'asseguin al banc dels acusats.

   En concret, mitjançant una sentència a què ha tingut accés Europa Press, el tribunal de la Secció Segona ha desestimat els recursos d'apel·lació que van interposar en el seu moment tots dos encausats contra la resolució amb què el titular del Jutjat d'Instrucció número 11 de Palma, Manuel Penalva, va acordar el pas a procediment abreujat de les indagacions.

   En la seva sentència, el magistrat apuntava que els dos lletrats van acudir a la compareixença de Cristina de Borbó "amb l'única intenció de gravar clandestinament" el seu interrogatori, tal com es desprèn, assenyalava, de les proves practicades sobre aquesta qüestió. La tesi va ser reforçada durant la instrucció per informes de les Policies Judicial i Científica.

   En una resolució de 45 pàgines, el jutge recalcava contundent que "ni una sola" de les 1.082 preguntes que el jutge José Castro va formular durant la deposició de la Infanta guardava una "mínima relació directa" amb l'actuació del client a qui tots dos defensaven, el presumpte testaferro Robert Cockx; el vídeo va ser després difós per internet a través de la plataforma Wouzee.

   Per la seva banda, l'Audiència assevera que la decisió de l'instructor es basa "en el resultat que segons la seva opinió llancen les diligències sumarials que ha anat practicant des del començament de les actuacions", de les quals conclou "amb caràcter provisori" que els fets podrien constituir un delicte de desobediència greu.

   "Aquesta decisió, adoptada en base amb el criteri format amb el conjunt del material instructor, no sembla arbitrària ni irraonable, sinó motivada i ajustada a Dret", apunta el tribunal que, davant de la petició d'arxivament formulada pels imputats, subratlla que només podria adoptar-se quan de les proves practicades "s'evidenciés de manera objectiva i clara" la inexistència dels fets o de la comissió del delicte.

   Tot i això, afirma que amb la sentència confirmada "no es pretén de cap manera declarar la culpabilitat del subjecte imputat, ni enervar la presumpció d'innocència que els empara", ja que això ha de tractar-se durant el judici.

   A partir d'ara, la Fiscalia, que va sol·licitar la confirmació de la sentència de pas a procediment abreujat, ha de determinar quines penes sol·licita per a ells o, per contra, si reclama l'arxivament de la causa. En el cas que el Ministeri Públic decideixi acusar-los, el magistrat obrirà judici oral en contra seva.

   Tal com posava de manifest el jutge instructor, a la llum de les diligències practicades, la declaració de Cristina de Borbó "no tindria transcendència per als interessos" del seu patrocinat i, de fet, destaca que "prova d'això" és que tots dos encausats se'n van anar abans que finalitzés la compareixença. "No només no van esperar que acabés la declaració, sinó que, a més, van reservar un bitllet tancat, quan el lògic hauria estat el contrari".

   En la seva resolució, Penalva afirmava alhora que Carvajal i Jiménez "són els únics que van adoptar una actitud estranya i/o cridanera durant la declaració", ja que als pocs minuts de començar, el lletrat es va desplaçar fins al penúltim banc de la sala, on estava situat l'advocat de la Infanta, Mario Pascual Vives, segons l'imputat per comentar-li les incidències de l'interrogatori. Un extrem que va negar el mateix Pascual Vives, desmentint que parlés amb ell d'això.

   "Aquest comportament podria obeir en el seu cas a un pla dissenyat pels dos lletrats amb la finalitat de dificultar la delimitació de les accions imputables a un o un altre", apuntava l'instructor en la seva extensa sentència, en què asseverava que "tampoc no hem de passar per alt el fet insòlit que acudeixin ni més ni menys que dos lletrats, quan a la majoria de les declaracions practicades en el cas Nóos ni tan sols hi ha acudit" l'advocat a qui substituïen, Javier Saavedra, "ni ningú que el representés".

ABRICS COM A "PARAPET"

   Un altre detall al qual al·ludia el jutge és que tant Carvajal com Jiménez "van deixar els seus abrics durant tota la declaració al suport davanter, encara que no només causaven lògica incomoditat als qui ocupaven el segon banc, sinó que s'exposaven conscientment que les peces s'arruguessin".

   "Aquesta singular conducta podria obeir, molt probablement, a la intenció que les indicades peces actuessin com a parapet per ocultar les maniobres dirigides a obtenir la gravació de la Infanta", incidia.

   De la mateixa manera, afegia, "mereix especial atenció" el fet que Jiménez "es va treure el rellotge i el va tenir una estona a la mà, per sobre del banc davanter", cosa que "explicaria" part de la gravació efectuada.

   El magistrat realitzava una minuciosa anàlisi dels diferents angles des d'on es van gravar les diferents parts de la filmació i de la ubicació en què es trobava cadascun dels presents i els diferents llocs que anaven ocupant entre cada recés.

Penalva inferia, de totes les proves realitzades, que el dispositiu de gravació, que era mòbil, només va poder ser introduït per algun dels assistents a la declaració, que els primers plans es van gravar durant els 13 primers minuts, i que els plans 3 i 6 es van captar entre els minuts 13 i 60.

El jutge apuntava en aquesta línia la "falta d'imparcialitat i objectivitat" de l'informe aportat en el seu moment per la defensa de Carvajal, amb el qual intentava acreditar la falta de proves tècniques en el dictamen que havia elaborat sobre el tema la Policia Judicial, i que porta que "la conclusió de l'autoria sigui totalment errònia", i assenyala que la posició des de la qual es va prendre la imatge corresponia a la d'una persona que treballa com a funcionària al jutjat.

CAP ACTITUD "ESTRANYA"

Davant d'això, Penalva subratllava que "ni una sola persona de les interrogades" com a testimoni va declarar "haver observat alguna actitud estranya, sospitosa o cridanera" per part de la funcionària en qüestió, "ni que portés alguna cosa a les seves mans durant la declaració", circumstància que "l'exclou automàticament de qualsevol sospita".

"En resum, de tot l'actuat en aquest procés hi ha indicis molt seriosos que tots dos imputats són els autors de les gravacions clandestines, i a més que han actuat de manera coordinada", remarcava.

L'advocat malagueny va ser el primer a ser imputat en aquestes indagacions. De fet, el lletrat el 26 de febrer de l'any passat va ser emportat com a detingut als Jutjats de Via Alemanya de Palma on, després de negar durant dues hores la seva intervenció en els fets, va quedar en llibertat, si bé encausat per delictes de desobediència i revelació de secrets.

Carvajal, que primer va ser citat com a imputat en la Prefectura Superior de Policia de les Balears, on va adquirir la condició de detingut per passar després a disposició judicial, va negar haver incorregut en un delicte de desobediència, després que el jutge instructor del cas Nóos, José Castro, dictés el 28 de gener una providència en la qual prohibia "terminantment" que el dia de la declaració de la Infanta es pogués accedir als Jutjats de Palma amb dispositius aptes per a la captació d'imatges o sons.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés