La jutge Lamela, en substitució de l'instructor De la Mata, entrega una nova ampliació de la comissió rogatòria per rastrejar fons de la família
MADRID, 21 ago. (EUROPA PRESS) -
El Jutjat de l'Audiència Nacional en el qual s'investiga el possible origen il·lícit del patrimoni de la família Pujol ha entregat una nova ampliació de la comissió rogatòria a les autoritats judicials d'Andorra --es tracta de la setzena-- amb l'objectiu d'ampliar les dades existents en relació amb les fundacions 'offshore' panamenyes Doral, Donneran i Kamala, que van ser utilitzades per l'esposa de l'expresident de la Generalitat Marta Ferrusola i diversos dels seus fills.
L'ordre va ser signada el passat 11 d'agost per la jutge Carmen Lamela, que actuava en funcions de substituta de l'instructor del cas José de la Mata. En la resolució, avançada per 'El Confidencial' i a la qual ha tingut accés Europa Press, la magistrada realitza un minuciós llistat de peticions tant a Andnbank com a la Banca Privada d'Andorra (BPA) sobre les instruccions que tant Jordi Pujol Ferrusola com la seva mare o els seus germans poguessin haver donat directament o mitjançant algun gestor en relació amb els comptes bancaris de les citades fundacions.
La Policia ha constatat que almenys Jordi, Pere, Marta, Mireia i Oleguer Pujol, a més de la seva mare Marta Ferrusola, haurien obert comptes en BPA a nom de fundacions panamenyes: Kopeland Foundation, Clipperland Foundation i Doral International o Doneran Foundation i Kamala Foundation.
A la seva declaració davant el jutge el passat mes de maig, Marta Pujol reconeix que el llegat va ser de 140 milions de pessetes en dòlars de l'avi Florensi i ja s'havien convertit en 500 invertits en diferents productes financers el 1992. Els diners, segons la seva versió, va romandre en Andbank en diferents comptes de membres de la família fins que el 2010 els "van convidar" a anar-se'n.
Els dipòsits van ser traslladats llavors a la Banca Privada d'Andorra (BPA) fins que dos anys més tard es va constituir una fundació amb seu a Panamà, on van ser transferits fins a la seva regularització davant les autoritats espanyoles el 2014.
En la resolució, la jutge esmena una resolució anterior de final de juliol per precisar les dades que sol·licita als dos bancs andorrans, que passen per conèixer les ordres de gestió que bé per escrit, correu electrònic, telèfon, gestor o intermediaris s'haguessin donat sobre els comptes d'aquesta fundacions.
Demana també les signatures autoritzades, els documents d'identitat o passaports presentats, les transferències i ingressos realitzats, destinataris dels moviments o la llista de subjectes habilitats per operar o que fossin posseïdors de signatura, entre d'altres.
