Actualitzat 24/11/2014 17:50

L'Audiència apunta Rato com a responsable d'emetre unes targetes opaques

Confirma la fiança civil de tres milions d'euros i assenyala que les despeses que van fer els exdirectius no eren "de representació"

   MADRID, 24 Nov. (EUROPA PRESS) -

 L'Audiència Nacional destaca la "responsabilitat" de l'expresident de Caja Madrid i Bankia Rodrigo Rato en l'"emissió" de les targetes opaques que tenien els directius de l'entitat, que se situaven "al marge de qualsevol indici de legalitat i, el que és més important, d'esquena a qualsevol mena de fiscalització que pogués acreditar-ne l'adequada utilització".

   Així consta en una sentència en la qual la Secció Tercera de la sala penal rebutja el recurs que Rato va presentar contra la decisió del jutge instructor Fernando Andreu d'imposar-li una fiança de responsabilitat civil de tres milions d'euros en relació amb les despeses personals que els exconsellers van carregar a les targetes durant el seu mandat, entre gener del 2010 i maig del 2012. Rato va cobrir la fiança amb un aval bancari del Sabadell.

   Els magistrats Guillermo Ruiz Polanco, Carmen Lamela i Fermín Echarri assenyalen que, segons l'informe d'auditoria que forma part de la causa, les targetes investigades no van tenir "habilitació legal dels òrgans directius per a tal retribució" i no van ser "emparades per despeses de representació ni altres similars", com es desprèn de les actes del Consell d'Administració.

   De fet, el tribunal assenyala que el mateix Rato tenia una altra targeta per a despeses de representació que, en aquest cas, sí que havia estat autoritzada pel Consell d'Administració. "Si les targetes tinguessin com a finalitat aquest complement retributiu que se li atribueix pel recurrent, haurien d'haver estat comptabilitzades com a tals, sobre la base d'un acord previ dels òrgans directius, cosa que no ha estat així", afirma la sentència.

   Andreu imputa els expresidents de Caja Madrid Miguel Blesa i Rodrigo Rato i l'exdirector general financer Ildefonso Sánchez Barcoj un delicte continuat d'administració deslleial, perquè considera que "van consentir, van acceptar i van afavorir" l'ús de les 'targetes B', amb les quals els exconsellers de l'entitat i de Bankia van carregar despeses personals per valor de 15,2 milions d'euros entre els anys 1996 i 2012.

"AL MARGE DEL CIRCUIT ESTABLERT"

   El tribunal assenyala que el testimoni d'"alguns dels coimputats" al costat de Rato posen en relleu que les 'targetes black' van ser emeses "al marge del circuit establert amb caràcter general i ordinari sense que hi hagués precepte estatutari o reglamentari, acord o decisió adoptada per algun òrgan directiu que en suporti l'existència i operativa".

   El seu destí era "la lliure disposició" dels fons per part dels seus titulars, "lliurant-se a mode de complement salarial com a part de les retribucions pròpies de cada usuari" i com a "despeses alienes a les despeses de representació de l'entitat", segons la sentència.

   En relació amb l'argument de Rato, que desconeixia que els consellers no podien obtenir percepcions diferents a les dietes per assistència o desplaçament, la Secció Tercera assenyala que "tal ignorància resulta inexcusable", a la qual cosa cal sumar que ell era "usuari habitual d'una d'aquelles targetes".

   Així, argumenten que no podia "desconèixer ni el reflex que en la comptabilitat de l'entitat es portava a terme ni tampoc l'omissió que aquella s'efectuava en la seva nòmina i en les corresponents certificacions anuals de les retencions portades a terme, amb finalitat impositiva".

"VOLUNTAT REAL D'OCULTAR"

   A més, el tribunal apunta que els càrrecs de les targetes van ser comptabilitzats com a "despeses d'òrgans de govern", previstos per a "regularitzacions per fraus, negligències, errors interns, deficiències dels sistemes i reclamacions de l'Oficina del Client", és a dir, "conceptes que poc o gens tenen a veure amb un complement retributiu".

   El fet que aquestes quantitats no es declaressin demostra, segons els magistrats, que la "voluntat real" dels exdirectius no era cap altra que "l'ocultació d'aquestes despeses als organismes auditors i reguladors, tal com es dedueix d'una hipòtesi que en absolut resulta irracional o arbitrària".

   La Secció Tercera també rebutja el recurs presentat per Blesa a la seva fiança de 16 milions d'euros en una sentència en la qual assenyalava que el Consell de l'Administració de Caja Madrid "en cap moment va aprovar" que les 'targetes B' es destinessin a sufragar despeses "de caràcter personal i alienes a l'exercici de les seves funcions".




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés