PALMA DE MALLORCA, 29 gen. (EUROPA PRESS) -
L'Audiència Provincial de les Balears sustenta la decisió de mantenir la infanta Cristina al banc dels acusats com a cooperadora necessària de dos delictes fiscals en el fet que lesionar l'erari públic d'Hisenda "provoca un detriment en el pressupost necessari per procurar l'assignació equitativa dels recursos públics", per la qual cosa desmunta l'argument esgrimit per l'Agència Tributària que el perjudicat per aquests fets "no és la societat en general" sinó el mateix fisc com organisme.
En la sentència amb la qual de manera unànime les tres magistrades encarregades de jutjar el cas Nóos han rebutjat aplicar la doctrina Botín a la germana del rei Felip VI, recalquen que de tenir un perjudicat concret i específic pels presumptes delictes fiscals comesos "no seria amb caràcter exclusiu un determinat organisme públic que monopolitzi" el crebant.
I això perquè aquest tipus d'actuacions delictives "comprometen la consecució de les finalitats de la política econòmica i social que han de ser garantides en un Estat Social i Democràtic de Dret".
En la seva resolució, la Secció Primera estima en virtut de tot això que "ni el bé jurídic protegit és en exclusiva l'erari públic ni, en la seva conseqüència, que existeixi un únic, concret i determinat perjudicat encarnat per la Hisenda Pública Estatal".
En aquesta línia, les magistrades consideren legitimada l'acció popular, en aquest cas exercida pel sindicat Manos Límpias --que reclama vuit anys de presó per a la Infanta--, per actuar en solitari --ni Fiscalia ni Hisenda dirigeixen accions penals contra ella--.
En contra d'aquest criteri, l'Advocacia de l'Estat, que representa l'Aeat en aquesta causa, ha afirmat en la primera jornada del judici del cas Nóos que, amb l'actuació de Manos Límpias respecte a la Infanta, el sindicat "no es fonamenta en la imparcialitat ni persegueix el bé comú".
L'advocada dels serveis jurídics estatals va fer així valer aquests arguments per deslegitimar la potestat del sindicat per acusar en solitari la Infanta, quan ni Fiscalia ni l'AEAT presenten càrrecs contra ella.
A més, subratllava que en el cas dels delictes fiscals com els que l'entitat atribueix a la Infanta "el perjudicat és l'erari públic, no la societat en general com ha pretès el jutge d'instrucció" --en al·lusió a José Castro-- "i fins i tot l'acusació popular sobre la base d'una simple frase publicitària" com ho és "Hisenda som tots".
Per la seva banda, la defensa de la dona d'Iñaki Urdangarin va adduir que "superposar" les pretensions de l'acusació popular a l'"explícita voluntat" de la Fiscalia i del "perjudicat" suposa l'apartament del procés penal "dels fins constitucionals que ho legitimen".
