Fiscalia diu que "tot apunta a una estratègia planificada"
MADRID, 3 Febr. (EUROPA PRESS) -
El jutge de l'Audiència Nacional Ismael Moreno ha requerit a la Policia Nacional, la Guàrdia Civil i els Mossos d'Esquadra que li informin sobre els estatuts, finançament i activitats desenvolupades per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i altres associacions de Catalunya per aclarir si van ser les "impulsores i promotores" de la tramitació de les mocions de suport a la resolució independentista del Parlament.
En una sentència, a què ha tingut accés Europa Press, el magistrat accepta una sèrie de diligències sol·licitades per la Fiscalia per possibles delictes de sedició i rebel·lió i reclama a les Forces de Seguretat la llista d'ajuntaments que hagin aprovat mocions de suport a la resolució I/XI del Parlament, que va anul·lar el Tribunal Constitucional (TC).
Moreno vol saber la manera en què les propostes van ser incloses a l'ordre del dia de les corresponents sessions plenàries, les seves dates i si facultaven els alcaldes a dur-les a terme executant els "actes pertinents".
A més, pregunta quins partits van donar suport a les mocions i el sentit dels informes emesos pels secretaris i interventors dels consistoris.
El titular del jutjat central d'instrucció 2 ha demanat a més informes sobre l'ANC, l'Associació de Municipis per la Independència de Catalunya (AMI) i l'Associació Catalana de Municipis (ACM), que "semblen ser les promotores" de les mocions.
En concret, demanda els seus estatuts, components, data de constitució, mecanismes i vies de finançament, mentre que inquireix si l'Ajuntament de Deltebre (Tarragona) es troba integrat en les esmentades organitzacions.
En relació amb la moció de suport aprovada el 9 de desembre per l'Ajuntament de Vic, ordena recollir del secretari del consistori una còpia de la gravació de la sessió o el document en un altre format de les intervencions de cadascun dels edils que es van posicionar respecte a la "urgència" de la proposició.
ESTRATÈGIA CONCERTADA PER INCOMPLIR LA LLEI
La Fiscalia de l'Audiència Nacional ha advertit de la "il·legalitat" de la resolució parlamentària i ha demanat saber si va ser una iniciativa aïllada o va respondre, "com tot apunta, a una estratègia planificada o concertada amb el propòsit de generar una situació o context d'incompliment generalitzat de la legalitat constitucional que permeti la consecució de la independència al marge de les vies legals d'aquesta part del territori nacional".
En el seu informe, datat el 22 de gener, el departament que dirigeix Javier Zaragoza ha defensat la competència de l'Audiència Nacional per conèixer els delictes contra la forma de Govern espanyol, que inclou "l'execució d'actes constitutius de rebel·lió i sedició quan la finalitat o el propòsit dels mateix sigui canviar il·legalment l'organització territorial de l'Estat i declarar la independència d'una part del territori, en aquest cas la comunitat autònoma de Catalunya".
El delicte de rebel·lió, castigat amb penes de 25 a 30 anys, tipifica "l'aixecament violent i públic amb la finalitat de declarar la independència d'una part del territori nacional".
El de sedició, penat amb 10 a 15 anys de presó, persegueix "l'aixecament públic i tumultuari per impedir, per la força o fora de les vies legals, l'aplicació de les lleis, el legítim exercici de les seves funcions a qualsevol autoritat, corporació oficial o funcionari públic, o el compliment dels seus acords o de les resolucions administratives o judicials".
