En un informe proposa connectar les conques amb excedents amb les que presenten escassetat
BARCELONA, 15 gen. (EUROPA PRESS) -
L'exministre d'Agricultura i acadèmic de número de la Real Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres (Racef) Jaime Lamo de Espinosa ha reclamat en un informe un pacte d'Estat de l'aigua al marge de qüestions polítiques i territorials que inclogui transvasaments entre conques.
Lamo de Espinosa ha elaborat l'informe 'L'aigua en el món-El món de l'aigua (L'aigua en un món global i sota el canvi climàtic)', que es presentarà aquest dilluns a Barcelona en un acte organitzat per la Racef i Agbar, en què insta a les diferents administracions a reflexionar sobre la conveniència de connectar les conques amb excedents (Nord, Duero, Tajo i Ebre) amb les que presenten escassetat (Pirineu Oriental, Xúquer, Segura, Guadalquivir i Sud).
Alhora, advoca per la connexió entre Duero i Tajo i també entre Tajo i Guadiana, tot això per equilibrar la distribució dels recursos hídrics sota un criteri estrictament tècnic davant de la situació d'"estrès hídric" d'Espanya.
"Si volem fer quelcom conseqüent en un país tan altament irregular en temps i en geografia dels seus recursos, recobrem el pla d'interconnexió de conques, totes, mort en algun calaix burocràtic però que tenia tot el sentit", sosté.
Insta preveure l'aigua com una política d'Estat que les seves solucions han d'"abordar-se entre tots i definir-la per a un molt llarg termini" mitjançant un Pacte d'Estat per a diverses legislatures que inclogui transvasaments entre conques per compensar les que pateixen dèficits hídrics amb freqüència.
L'exministre subratlla que Espanya no és un país sec pel que fa al seu nivell de precipitacions i aigües subterrànies, sinó que ho és "pel que fa a la seva capritxosa distribució", davant del que assenyala que el problema ha estat no saber distribuir-la.
MÉS INVERSIÓ
Alhora, a l'informe reclama un increment substancial de la inversió de l'Estat en infraestructures hídriques, argumentant que l'estrès hídric d'Espanya exigeix una eficiència més gran en l'ús del recurs, una superior dotació d'embassaments, més inversions en manteniment i eliminació de pèrdues en les xarxes de proveïment.
Destaca que Espanya només inverteix en infraestructures de l'aigua un 0,11% del seu PIB, mentre que França, Itàlia, Alemanya i el Regne Unit, que no pateixen tant de l'aridesa i l'estrès hídric, dupliquen aquest percentatge amb un 0,25% del seu PIB.
