Publicat 26/09/2016 13:06

Lambán aposta per una reforma constitucional que blindi competències autonòmiques

El presidente de Aragón, Javier Lambán (PSOE)
EUROPA PRESS

Critica que el Govern espanyol "no s'ha mogut un centímetre" des de la sentència de l'Estatut

BARCELONA, 26 set. (EUROPA PRESS) -

El president d'Aragó, Javier Lambán, ha advocat per una reforma del Títol VIII de la Constitució que blindi les competències de les autonomies "perquè sigui impossible que un govern de temptacions recentralitzadores pugui portar a terme aquestes temptacions".

Ho ha dit en una conferència a l'antic Arxiu de la Corona d'Aragó (Barcelona) titulada 'Aragó-Catalunya, pont empresarial d'èxit', en què ha reclamat establir en la Constitució "uns principis fixos i immutables per regular el finançament de les comunitats".

"Tenim un sistema de finançament absolutament insuficient que, de no renovar-se aviat, amenaça de fer de les nostres autonomies unes administracions perfectament inviables", i ha xifrat en 700.000 milions d'euros els recursos que Aragó necessita de més.

Aquesta reforma constitucional ha de reconèixer "fets diferencials de les comunitats, sense acabar amb els fets únics com la caixa única de la Seguretat Social", ha afegit davant d'una trentena d'empresaris i membres del Govern aragonès i català, com el conseller de Territori, Josep Rull.

Alhora, ha demanat transformar el Senat en una autèntica Cambra de representació territorial "que permeti a les comunitats decidir sobre decisions de l'Estat".

LLEIAL DAVANT DE "LES AMENACES"

El president ha defensat que, davant de "les amenaces dels enemics" nacionalistes bascos i catalans, Aragó s'ha mostrat lleial institucionalment a l'Estat, però que això no ha reportat un tracte de favor cap a la seva comunitat.

Així, considera fonamental desenvolupar "una nova relació de la Comunitat d'Aragó amb la resta de comunitats i amb el Govern espanyol que canviï els paràmetres tradicionals".

INFRAESTRUCTURES

Aquest canvi passa també per potenciar les infraestructures i la connexió d'Aragó amb les seves autonomies veïnes, especialment amb Navarra, València i Catalunya amb l'objectiu d'arribar al port de Barcelona, al de Bilbao i al de Sagunt.

Preguntat per si Aragó veu amb recel el Corredor Mediterrani per la possibilitat d'un corredor ferroviari transversal que passi per aquesta comunitat, ha respost que no renuncia a aquest últim però que Aragó també pot beneficiar-se d'"un ramal del Corredor Mediterrani per connectar Terol i Sagunt".

"Jo he vingut en to de pau", ha afegit, i ha reivindicat també que s'estudiï obtenir fons de la UE per a la reobertura de l'estació de Canfranc, al Pirineu d'Osca.

CATALUNYA I SIXENA

Sobre el procés sobiranista, creu que la relació de Catalunya i Aragó deu produir-se "al marge de litigis o fins i tot de visions diferents del futur d'Espanya", i ha deixat clar que no comparteix el full de ruta del Govern català però entén que la situació deriva d'una mala comprensió per part del Govern espanyol.

Per a ell, "Madrid, des de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut, no s'ha mogut un centímetre ni ha fet política per entrar a parlar ni un segon".

Després de preguntar-li pel litigi entre els governs de Catalunya i Aragó per les obres del Monestir de Sixena, ha demanat que "els conflictes no enverinin les relacions" però ha demanat i ha deixat en mans de la Justícia la resolució del litigi.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés